• Tres originals es disputen els 10.000 euros del guardó, que es decideix dijous

No li ha acabat de caure bé, el nou format que estrena aquesta edició, al premi Carlemany: tan sols quatre originals es van presentar a la 18a edició del certamen, 1a segons la nova denominació oficial, premi Carlemany per al foment de la lectura. I d'aquests quatre, només tres van superar el primer examen, a càrrec d'un anomenat consell lector integrat per sis membres –un professor de cada sistema educatiu (Gemma garcía, Manel Gibert i Roser Calvó), més un representant de l'editorial Proa (Josep Lluch), un escriptor (Pep Coll) i una pedagoga (Mercè Escardó). Aquestes tres novel·les finalistes són les que han sigut escrutades per un jurat format per nou alumnes de segona ensenyança –tres per cadascun– que demà al vespre donarà a conèixer el veredicte, en un acte que tindrà lloc al Park Hotel de la capital, que es preveu encara més auster que el del 2010 a l'Auditori Nacional i amb l'únic guarniment dels Solistes de la Jonca.

Val a dir que es fa difícil comparar naps i cols, i que el nou Carlemany només conserva el nom de l'antic. Ha canviat tota la resta: des del cognom fins al concepte, passant sobretot per la dotació. El premi es convoca ara obertament amb la molt lloable finalitat d'estimular la lectura entre el públic jove, d'aquí la implicació dels estudiants d'entre 14 i 16 anys en el jurat, i la bossa ha baixat des dels 42.000 euros de les últimes edicions fins als 10.000 d'aquesta. Però n'ha conservat el nom, ja ho dèiem, i això el fa en certa manera hereu del vell Carlemany. Que, de fet, és l'única referència a mà. I la comparació és feridora: els quatre originals que hi han concorregut constitueixen la xifra més baixa de la història del guardó. Per sota fins i tot dels cinc que hi van participar en l'edició del 2000, la que es va endur Lluís Racionero amb L'últim càtar –polèmica per suposat plagi del títol inclosa– i que presentava fins ara el balanç més escarransit.

Premis que coixegen / La transfiguració del Carlemany cala apuntar-la al sarró de l'exministra Vela, en una de les seves últimes decisions al capdavant del departament. Va ser el març, un quart d'hora abans de deixar el càrrec, i ho va justificar amb el molt sobri argument d'eliminar duplicitats –no s'entenia, venia a dir, que existissin dos premis destinats a novel·la inèdita (el segon era el Fiter i Rossell, i encara ho és)– i també, atenció, de «fer visible el paper prescriptor d'Andorra dins de l'espai comunicacional català a través de la participació d'entitats educatives». Caldrà ara veure en què queden tan elevats designis, però els precedents immediats conviden a l'escepticisme: tots els premis literaris que patrocina i convoca el ministeri coixegen del mateix peu. Tots: l'absoluta desconnexió amb la societat de la qual se suposa que emanen, i la nul·la incidència i ressò que obtenen, tant aquí com a fora. Potser el nou Carlemany està cridat a ser l'excepció i canviar la dinàmica. Tan de bo.

Per a més informació consulti l'edició en paper.