• El 2011 es van estrenar 12 títols en la llengua oficial: el cine infantil arrasa; l'espectador adult s'hi resisteix

Bones notícies per al cine en català que es projecta a les sales del país: el 2011 es van estrenar dotze pel·lícules en la llengua oficial, entre Illa Carlemany i els desapareguts Modern. Una xifra rècord que va anar acompanyada de registres igualment inèdits pel que fa a l'entrada: en total, més de 15.000 espectadors, amb una taquilla estratosfèrica a Les aventures de Tintín: el secret de l'Unicorn, que es va enfilar fins a les 5.264 entrades i que el primer cap de setmana, amb 1.963 espectadors, va catapultar Illa Carlemany a la primera posició entre les 27 sales que en projectaven còpia en català. El Tintín en la llengua oficial també va derrotar la versió en castellà, que només va congregar al multisala escaldenc 1.216 espectadors.

El cine en català venç i també convenç, pel que es veu. Aquesta és la primera lectura que en treu el gerent d'Illa Carlemany, Jose Jaime, que es va apuntar –reconeix– amb un cert escepticisme a la campanya d'ajuts promoguda pel ministeri de Cultura l'últim trimestre del 2010, i a qui el compte de resultats ha acabat convertint en un ferm defensor de la llengua oficial a la pantalla gran: «La veritat és que al principi hi havia una mena de pessimisme ambiental. Semblava que apostar pel cine en català era un acte de voluntarisme i que el públic no respondria. Però els fets han tret la raó a qui pensava així. Des del primer moment, amb Planet 51, ja vam veure que hi havia una gran demanda. I un any i mig després, els números ho confirmen». No es tracta només dels grans blockbusters universals que tenen l'èxit assegurat: al llarg del 2011 també han arrasat en taquilla, i en català, pel·lícules com ara Els barrufets, amb uns espectaculars 3.300 espectadors, i Kerity i la casa dels contes (750), i la mitjana d'assistència a les projeccions dels títols diguem-ne menors s'ha enfilat fins al mig miler d'espectadors. I això que Harry Potter i les relíquies de la mort va punxar en català, amb poc més de 1.500 entrades, i que contra tot pronòstic la versió en castellà en va triplicar la taquilla, amb més de 4.000 espectadors. Una ombra que no pot ha d'entelar la realitat. Que no és un altre, sempre segons Jaime, que el públic infantil s'ha passat amb armes i bagatges a la llengua oficial.

La pròxima, al febrer / Una altra cosa és el públic adult. I vet aquí el revers de la moneda de la campanya en favor del català a la pantalla gran. Costa que l'espectador d'una certa edat triï la versió en la llengua oficial. L'experiència li diu a Jaime que l'espectador vol sentir parlar els actors que coneix en la llengua de tota la vida. I la llengua de tota la vida al cine és, per a una bona part del públic adult, el castellà. Un hàbit difícil de canviar i que explica que només quatre pel·lícules no estrictament destinades al públic infantil o juvenil –l'última de Woody Allen, Mitjanit a París, així com les catalanes Eva, Passi el que passi i Mil cretins– s'hagin projectat en català a les sales del país. I tot i així, Mitjanit a París es va enfilar fins a la tercera posició de les més vistes, amb uns molt considerables 1.378 espectadors. La conclusió és òbvia: si el cine infantil en català funciona, projectem-ne el màxim de pel·lícules. La cartellera canta: a banda de les ja citades, la llista de títols en català que l'any passat es van estrenar als cines locals la completen Arthur i la guerra des mons, Bruc, El cavaller de l'antifaç i El gat amb botes.

¿Com aniran les coses el 2012? El ministeri ha confirmat que aquest curs hi haurà una tercera bateria d'ajudes a la projecció del cine en català. De moment, la primera cartellera de l'any inclou sengles estrenes en la llengua oficial: una de catalana, Floquet de neu, i el remake nord-americà de la primera entrega de Millenium, Els homes que no estimaven les dones. La mala notícia és que no hi ha al calendari immediat cap altra estrena en perspectiva. Cap... tret d'El secret dels 24 esglaons, la pel·lícula d'aventures dirigida per santiago Lapeira i rodada la tardor del 2010 entre Llorts i Engolasters. S'estrena oficialment el 10 de febrer, i Illa Carlemany compta amb fer-ne al país una preestrena multitudinària. I en català.

Per a més informació consulti l'edició en paper.