• L'absència de best sellers i la gran collita nacional auguren bones vendes als escriptors locals

ELS DESTACATS - El top 9 dels llibreters per a aquest Sant Jordi (continua a la galeria)

Des que Sant Jordi s'ha convertit definitivament en una competició, una mena de Jocs Olímpics literaris en què el que compta és el rànquing de vendes, mai un Dia del llibres s'havia presentat tan obert com el d'aquest 2012. Ho diuen els llibreters, a qui el fenomen no sembla preocupar i que confien en canvi en el ganxo d'una collita local extraordinària en tots els sentits. Però anem a pams: a diferència de les últimes edicions, amb vencedor clar des d'abans fins i tot de donar-se la sortida –l'any passat estava cantat que guanyarien Albert Espinosa i Stéphane Hessel–, aquest curs les coses no estan tan clares. Si en alguna cosa coincideixen els llibreters és en què aquest Sant Jordi no hi haurà bomba editorial, un best seller indiscutible que tiranitzi les vendes i només deixi les engrunes per a la resta. Ni un Zafón ni un Falcones, per entendre'ns. Ni tan sols entre els autors diguem-ne mediàtics, que sembla que s'han volatilitzat –i ja era hora.

El que més s'hi acosta és Els jocs de la fam, la trilogia postapocalíptica de Suzanne Collins i destinada al públic juvenil que s'aprofitarà, segur, de l'oportuníssima estrena de la reglamentària versió cinematogràfica. Però tampoc es preveu un fenomen massiu estil Harry Poter, adverteix Anna Riberaygua, de La Puça. Collins de banda, no hi ha acord entre els altres candidats al podi: Pamela Méndez, de Llibres Idees, i José Antonio Molina, de Pyrénées, hi col·loquen Las horas distantes, el nou patracol de la britànica Kate Morton (El jardín olvidado), i La cançó dels maorís, seqüela d'Al país del núvol blanc amb què la novazelandesa Sarah Lark proposa una aventura amb tocs romàntics als antípodes. En la llista d'aspirants també hi ensenya la poteta Federico Moccia, que no podia faltar a la cita, amb Aquesta nit digues que m'estimes, i fins i tot l'últim Ruiz Zafón, El prisionero del cielo, apareix tímidament a les travesses, però va sortir massa aviat –¡al Nadal!— i sembla que ha perdut pistonada. Entre els televisius, només faran calaix El terrat, amb el llibre oficial de Crakcòvia, i el superxef Ferran Adrià, amb El menjar de la família, el recull de menús (diuen que) econòmics i de mercat que es cruspien els treballadors del Bulli, i que ho tindrà francament difícil per repetir l'èxit d'El mètode Dukan. Hi ha també el fenomen nòrdic de torn –L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, del suec Jonas Jonasson– i la dosi obligatòria d'autoajuda, amb L'art de no amargar-se la vida, de Rafael Santandreu, i Todos los niños pueden ser Einstein, de Fernando Alberca.

De culte i del país / Però immediatament després salta la sorpresa: resulta que entre la segona onada dels candidats a best sellers hi surten ja els autors que habitualment col·loquem al sac dels seriosos. Més o menys mediàtics, però amb pàtina culta. La llista és llarga, però com la veterania és un grau també en literatura, comencem per Eduardo Mendoza, de provadíssim olfacte comercial, amb El enredo de la bolsa y la vida, thriller vodevilesc que segueix la petja d'El laberinto de las aceitunas. Encara més in és Paul Auster, que compareix amb Diari d'hivern i que és exactament el que promet el títol: un dietari que l'autor La trilogia de Nova York comença el gener del 2010, un mes abans de complir els 64 anys. La tropa progre també trobarà la seva ració amb Sin entrañas, la segona entrega de les aventures de la investigadora Diana Dial creada per la barcelonina Maruja Torres.

Per més de culte que siguin, cap dels anteriors té plaça fixa al podi dels més venuts en joc avui. Si hi afegim la insòlita abundància editorial en aquest racó de món, amb una vintena llarga de novetats amb denominació d'origen andorrana, des de tots els fronts i gèneres i per a tots els públics, no és estrany que els llibreters vaticinin unes vendes extraordinàries per als autors de casa. No hi ha aquí unanimitat, però sembla que Alfred Llahí té moltes paperetes per endur-se'n la grossa a compte d'Històries de la nostra història: hi coincideixen Riberaygua, Molina, Méndez i també Lluís Canal, de La Llibreria. Hi ajuda una vocació obertament didàctica i un preu sense competència (10 euros). És precisament el preu el que pot frenar la sortida de la col·lecció de guies estrenada per Editorial Andorra, però Canal col·loca a la llista tant El romànic a Andorra, de Mireia Garcia, com Nou llegendes, de Carli Bastida.

El boca-orella funciona, diu Riberaygua, en el cas de la lírica, i Ester Fenoll (Agradezco tu amor pero tengo otros planes) i Teresa Colom (La meva mare es preguntava per la mort) poden protagonitzar el petit miracle de competir a les grans lligues a bord d'un modest poemari. Tindrà mèrit. I també tindran, segur, la seva oportunitat, diu Molina, els dos Alberts de la ficció nacional. I tots dos, per partida doble: Villaró, amb el thriller L'escala del dolor i la guia Nova descripció del Principat i Valls d'Andorra; Salvadó, amb l'última incursió en la novel·la històrica, Obre els ulls i desperta, i la reedició d'Un entre un milió, l'assaig –fins ara descatalogat– amb què va debutar a la selva literària, allà cap al 1991. I tot plegat, amb una bala a la recambra: 9 mundos, el debut de Lucrezia Mameghami, que a poc a poc es va erigint com el fenomen literari de la temporada. En resum, i com augura Riberaygua, és l'any dels autors del país. És l'hora de donar la campanada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.