Els grups parlamentaris tenen sobre la taula un esborrany de proposició de llei anomenada de protocol i cerimonial, tramesa des de Sindicatura amb la voluntat de consensuar un text entre totes les forces polítiques. La mancança d'un cos legislatiu en matèria protocol·lària s'ha fet més que evident al llarg dels darrers temps davant de la multiplicitat d'actes i, sobretot, ha complicat sovint l'organització de visites de destacades personalitats. La del copríncep francès, Nicolas Sarkozy, la setmana vinent n'és un exemple.

L'esborrany de la proposició de llei de protocol i cerimonial, elaborat per Sindicatura i tramès als  grups parlamentaris, consta de 23 articles i dues disposicions finals. En l'exposició de motius es justifica la necessitat de fer el text legal perquè "cada vegada esdevé més necessari poder disposar d'una llei que reguli" l'ordre protocol·lari de les autoritats en els actes i cerimònies de caràcter públic, donada la quantitat i diversitat d'aquestes.

Per fixar l'ordre protocol·lari "s'ha seguit la Constitució i les lleis, la tradició i també el costum de la pràctica diària" i la llei només es limita a "preservar la preeminència per les autoritats, institucions i entitats". En l'articulat del text, al qual ha tingut accés l'ANA, s'especifica que l'àmbit d'aplicació de la llei seria únicament i exclusiva en el territori nacional i en les representacions diplomàtiques a l'estranger.

Es distingeixen dos tipus d'actes: els de caràcter general -convocats i organitzats pels coprínceps, Consell General, Govern, Consell Superior de la Justícia (CSJ) i comuns- i els de caràcter especial -convocats i organitzats per la resta d'institucions i entitats. Mentre que els de caràcter especial es regeixen per un protocol únic, en el qual l'ordre de precedència després dels coprínceps és primer per al síndic general i després per al cap de Govern, els actes de caràcter general tenen un ordre específic en funció de la institució que l'organitza.

Els coprínceps ostentarien, òbviament, el primer lloc protocol·lari en tots els actes, mentre que el síndic general i el cap de Govern s'alternarien en la precedència en funció de quina és la institució organitzadora. Així, en els actes convocats i organitzats pels coprínceps, és el síndic general qui passaria per davant del cap de Govern, mentre que els organitzats pel CSJ i els comuns, el cap de Govern aniria per davant del síndic general. Aquest equilibri entre els dos màxims mandataris de les dues institucions ja no seria necessari en el cas dels actes organitzats pel Consell General o pel Govern, ja que al ser-ne els organitzadors ostentarien la presidència dels seus respectius actes.

Després d'aquestes tres figures, els següents llocs en l'ordre protocol·lari no varien massa sigui quin sigui l'acte. A partir del quart lloc hi anirien, per aquest ordre, els representants dels coprínceps, el president del CSJ, el president del TC, el representant dels cònsols, el subsíndic general i els presidents dels grups parlamentaris (ordenats de major a menor nombre de consellers generals), presidents de les comissions legislatives, els consellers generals, els ministres i els cònsols majors i menors, ambaixadors residents i els acreditats, el Raonador del Ciutadà, el president del Tribunal de Comptes, el cap de l'AAPD, el president del Tribunal Superior de Justícia, el de l'INAF, el Fiscal General, els secretaris dels serveis dels coprínceps, el secretari general del Consell General, el de Govern i, finalment, els secretaris d'Estat. Enlloc apareix la figura de cap de Gabinet del cap de Govern.