El circuit del directe nacional s'ha convertit en un erm. I més encara en l'impasse primaveral, mentre esperem que els comuns –els únics, o gairebé, que es veuen amb cor de programar, i no pas tots– acabin de perfilar els cartells estiuencs de música a la fresca. I mentre el Rockòdrom no agafa embranzida. En aquest erm, dèiem, la Fada Ignorant sobreviu de miracle i com el poblet gal d'Astèrix, amb una tossuderia digna d'admiració. Cada cap de setmana, plat musical a taula. El d'aquesta porta els noms d'Alessio Arena i de Manolo Tarancón. El primer és un polifacètic artista italià establert a Barcelona, que debuta a la Faa amb dues novel·les (L'infanzia delle cose i Il mio cuore ès un mandarino acerbo) i dos discos al sarró (Autorretrato i Bestiari familiar, aquest últim cantat en català i acabat de sortir del forn. Als conaisseurs potser els sonarà com a veu i compositor del grup La vida secreta de les plantes. Com es veu, una proposta a l'alçada de la Fada.

La nit d'Arena serà la de divendres; l'endemà serà el torn del valencià Tarancón, que arriba precedit del boca-orella que el situa com una de les revelacions del panorama independent de la cançó d'autor espanyola, amb quatre discos publicats (Más allá de uno mismo, Imperfectos, Horas vacías i La viejita música) i l'aval de patums com ara Nacho Vegas i Antonio Vega: un còctel de pop, country i folk, un directe d'impacte i una proposta a anys llum del pop de consum habitual. Per cert, a la Fada hi continua penjada l'exposició Imatge & Emocions, de la fotògrafa Núria Moreno.

Per a més informació consulti l'edició en paper.