• Tots els candidats superen la primera fase: l'avantprojecte, abans del 29 de juny; l'examen final, el 7 de setembre

El sotcomissari Puig; el comissari Perier; el ministre Albert i la sotscomissaria Casabella Foto: ÀLEX LARA

Ho havia anunciat el ministeri a principis de març, quan va donar el tret de sortida a la nova aventura andorrana a la Biennal de Venècia: la primera fase seria un pur tràmit administratiu del qual només quedaven a priori exclosos Helena Guàrdia i Francisco Sánchez, precisament els dos inquilins de San Samuele a l'edició del 2011. La resta dels artistes del país –nacionals i residents– tenien la porta oberta de bat a bat per prendre part en la (diguem-ne) carrera veneciana: n'hi havia prou a presentar un dossier amb les dades personals, trajectòria acadèmica i artística. I així ha sigut: els 27 artistes que van respondre a la convocatòria han superat com era de preveure la fase acreditativa, i tenen ara fins al 29 de juny per elaborar l'avantprojecte de l'obra amb què pretenen concórrer a la Biennal.

De fet, van ser 30 els preinscrits inicialment, però tres d'ells se'n van acabar autoexcloent per motius personals Així que la cosa es dirimirà entre els 27 supervivents, dos més que el 2010. Però si aquesta primera fase s'havia plantejat obertament com un tràmit administratiu –una mena de cafè per a tots on no tenia cap transcendència ni la formació, ni l'experiència, ni el currículum, no fos que algú se sentís exclòs– la segona ja seran figues d'un altre paner: amb els avantprojectes al sarró, a partir del 29 de juny s'obrirà una etapa autènticament competitiva. El comissariat farà una primera selecció, i els cridats disposaran de tot l'estiu per executar l'avantprojecte, plasmar-lo en una maqueta –o recreació virtual– i defensar-lo davant del tribunal. L'examen final serà el 7 de setembre. I d'aquí sortirà l'artista –o els artistes– que prendran el relleu de Guàrdia i Sánchez. Perquè aquesta –el nombre de creadors que participaran al pavelló nacional– és una de les incògnites pendents. El 2011 van ser dos, ja s'ha dit, i sembla que els comissaris van quedar satisfets amb una representació ajustada que evitava la dispersió i concentrava l'atenció de l'hipotètic visitant. Però això era amb l'anterior comissari, el crític d'art basc Pedro de Sancristóval. Del seu substitut, l'historiador i també crític d'art francès Henry Perier, l'únic que se'n sap són les escasses però claríssimes directrius que va apuntar en la seva presentació exprés a finals de març: «A la Biennal hi hem de presentar obres de gran impacte visual, que combinin l'espectacularitat amb la capacitat de l'artista per defensar intel·lectualment el seu treball».

L'altra incògnita que queda per desvetllar és la seu de la segona aventura a la Biennal, que tindrà lloc entre el juny i el novembre del 2013. Incògnita... a mitges, perquè el mateix Perier va ser taxatiu a l'hora d'apostar per l'església de San Samuele, a tocar del Palau Grassi, on es va instal·lar el pavelló andorrà el 2011, i el mateix ministeri en va quedar molt satisfet, fins al punt que al pressupost del 2012 s'hi ha consignat una partida de 100.000 euros precisament per fer front al lloguer de San Samuele. Però això ja es veurà. La decisió final dependrà probablement de les exigències ecònomiques de la propietat, i com la dels artistes de Venècia 2.0, la prendran el mateix Perier i els quatre sotscomissaris: els dos que repeteixen respecte a l'edició anterior –l'historiador de l'art Francesc Rodríguez i el crític Ermengol Puig– i la també historiadora Ruth Casabella, directora del Centre d'Art d'Escaldes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.