• El Museu del Tabac inaugura el 13 de juny una monumental mostra amb l'obra 'secreta' dels artistes de l'extinta Unió Soviètica 
• La seixantena de teles de 'Rússia, segle XX' procedeixen dels fons de la col·leccionista Dolores Tomás

L'autobús, de Vladimir Stroyev (oli, 1955), i un dels paisatges de la col·lecció de Dolores Tomás que conformen l'exposició Rússia, segle XX Foto: col»lecciió dolores tomás

Ara sembla que en faci segles, però hi va haver una època que Rússia no era ben bé Rússia sinó la Unió Sovética, amb el seu gulag siberià, el seu Lenin momificat i les seves purgues; el seu KGB –¡i el mític Karla de Le Carré!–, els seus dissidents –¡l'irreductible Sajarov!– i els seus herois espacials –la gosseta Leika, el gran Gagarin–; el seu Comité Central, el seu Prvada i la seva gerontocràcia –¡Breznev, Andropov, Chernenko!–; els seus Tupolev, la seva interminable guerra d'Afganistan, aquell imbatible equipàs dels Tatxenko, Homicius, Valters i Kurtinaitis... i la nostra Alexandra Grebennikova abans de fer els trapaus i instal·lar-se en aquest racó de món. Més que un país, allò era una galàxia. Un univers impenetrable, això sí, que la Guerra Freda havia propulsat cap als confins més remots de l'univers, aproximadament, i d'on els únics ecos més o menys culturals que arribaven en aquest costat del Teló d'Acer eren els amors impossibles del doctor Zhivago i la infermera Lara i la peripècia de Solsenytsin a l'arxipèlag gulag...

Però, ¿i la pintura? ¿On eren els hereus dels Chagall, Kandinsky, Malevitx i la corrua d'avanguardistes que van il·luminar l'art europeu d'entreguerres? ¿S'ho va empassar tot el realisme socialista oficial? ¿Va ser l'erm que sembla, el panorama artístic de la Rússia soviètica? ¿Res de salvable? ¡¿Però res de res?! ¿O és pur desconeixement de l'home occidental suposadament cultivat, que desprecia cuanto ignora des de la seva arrogància machadiana? Per desfer tòpics i prejudicis i aportar de passada una mica de llum, el Museu del Tabac inaugura el 13 de juny Rússia, segle XX, una exposició absolutament marciana –i per tant, necessària– perquè omple un forat monumental: amb la mà al cor, ¿quants pintors de l'era soviètica és capaç de recordar el lector? Una oportunitat probablement única per descobrir en què es va concretar exactament el tan vituperat com desconegut realisme socialista, aquell moviment que havia de substituir el decadent art burgès –les avantguardes, és clar– a major glòria de la revolució.

A l'Antiga Fàbrica Reig hi recalarà una part del també monumental fons de la col·leccionista espanyola Dolores Tomás, que en els últims tres decennis ha reunit una col·lecció d'art rus d'entre el 1911 i el 2000 sense parangó en aquest costat dels Pirineus i amb especialíssima atenció a la llarga era soviètica: més de 3.000 teles d'autors que responen a noms –Serguei Martynov, Mikhail Batov, Pitr Litvinsli, Alexei Borodin, Vdim Velichko i Aron Buj, l'anomenat Van Gogh rus– que es van quedar al marge del panteó de la pintura del segle XX però que precisament per això mereixen una oportunitat. Perquè, ¿algú es pot creure que en els set decennis de vida de l'URSS –¡quin aroma, aquestes quatre lletres!– no sorgís ni un sol talent de primera fila mundial? El cert és que els artistes presents a Rússia, segle XX, cultiven una figuració preavantguardista –retrats, paisatges, bodegons– que exalça les virtuts del nou home soviètic (i també de la dona, ¡i del nen!), que s'entreté en les visions d'un obrer a la cadena de muntatge, d'un pagès al tros, de la tripulació d'un T-34, i que en ocasions resulta un pelet vuitcentista, per no dir resclosida: mirin només la vista nocturna del Kremlin d'aquí al costat. A la vegada, i aquí rau la gràcia de tot plegat, hi ha sorpreses inesperades, com ara L'autobús, l'oli de Vladimir Stroyev que el lector trobarà aquí dalt: si féssim abstracció del barret inequívocament rus del passatger que llegeix el diari i de l'aire lleugerament marcial de la noia del primer terme, ¿no ens trobaríem davant d'una escena digna del gran Hopper?

Per a més informació consulti l'edició en paper.