• El Comú rescindirà el contracte si la propietat no assumeix el cost de les obres previstes, que pugen a 50.000 euros

L'entrada del Teatre Comunal per l'antic Carrer Major de la capital, ahir a la tarda: aquest rètol pot tenir els dies comptats Foto: TONY LARA

El Comú de la capital no pot assumir les obres de reforma i manteniment «necessàries i inajornables» –segons la consellera de Cultura, Meritxell Rabadà– que s'han de fer al Teatre Comunal. Un lifting que suma, diuen els tècnics, un pessic més respectable considerable: entre 30.000 i els 50.000 euros. Així que el think tank del departament ha maquinat una jugada sobre el paper rodona: com que el Comú satisfà en concepte de lloguer de les instal·lacions poc més de 3.000 euros mensuals, només caldria que la propietat de l'edifici s'avingués a renunciar al lloguer durant un període de –posem-hi– deu mesos perquè la corporació pogués destinar els diners així estalviats a sufragar les reformes.

Aquesta és la salomònica proposta que ara fa dos mesos els advocats del Comú els van fer arribar als representants legals de la propietat. El problema rau en el detall que el contracte venç a mitjans juliol i que la propietat «encara no ha respirat», com diu de forma ben gràfica Rabadà. El temps corre i el Comú ja es planteja obertament la possibilitat de rescindir el contracte de forma immediata i renunciar, per tant, a un equipament històric, que va obrir les portes el 1994 després d'una inversió de prop de 800.000 euros i que –tot i la inauguració, el 2007 del Centre de Congressos– encara serveix d'escenari a la la Temporada de Teatre, als espectacles infantils, a les estrenes de l'Aula de teatre i a les projeccions del Cineclub de les Valls.

Rabadà insistia ahir que el Comunal és un equipament «únic» i que la voluntat del Comú és la de conservar-lo, de manera que va deixar la porta oberta a una possible contraoferta de la propietat per mirar de reconduir la situació. Fins a mitjans juliol hi ha temps. Però per si de cas, la consellera ja s'ha curat en salut i –diu– «a partir del 30 de juny no hi tenim cap espectacle previst». Les activitats ordinàries es traslladarien en el pitjor dels casos a la sala d'actes de la Llacuna i a l'auditori del Centre de Congressos, que amb les seves 900 localitats gairebé quadruplica les 250 del Comunal i que, de fet, acostuma a acollir cada any alguna de les funcions de la Temporada de Teatre. El problema en aquest cas és omplir-lo, és clar.

La història es repeteix / La mateixa Rabadà matisa que les reformes previstes són «inajornables», sí, «però no urgents»: «El Comunal no es cauria, si no les féssim, però es tracta del manteniment que no s'hi va fer quan tocava –precisament perquè no hi havia pressupost– i que ara ja no es pot retardar més. Unes intervencions que, sumades, pugen en aquests 50.000 euros». Com tots els habituals del Comunal saben, la instal·lació d'aire condicionat i calefacció és una d'aquestes històriques reformes pendents, així com la renovació de la taula de so, de la il·luminació, de l'escenari i dels sistemes de seguretat, i l'adaptació dels accessos per a discapacitats. Així que el Comunal tancarà el 31 de juny. Si hi ha acord, continuarà clausurat fins que s'acabin les reformes; si no n'hi ha, el teló haurà caigut per última vegada.

En qualsevol cas, i per les paraules de Rabadà, el Comú interpreta que la pilota és ara a la teulada dels propietaris, que són els que hi han de dir la seva: si accepten o no la proposta del Comú, o si en tenen alguna altra al sarró. En aquest punt cal dir que el gener del 2010 ja vam assistir a un estira-i-arronsa similar: la corporació va amenaçar aleshores de deixar l'equipament si la propietat no rebaixava substancialment el lloguer. La cònsol, Rosa Ferrer, es va sortir amb la seva: la renda mensual va passar de 5.000 a 3.000 euros, una sucosa rebaixa del 20% per a un contracte que des de llavors es renova –o no– d'any en any. Fins ara havia sigut que sí; caldrà veure si la propietat torna a gratar-se les butxaques. Ara bé, des del Comú ho tenen claríssim: «Si marxem, ningú no hi guanyarà; però si no hi ha més remei, haurem de marxar».

Per a més informació consulti l'edició en paper.