• La Royal Geographic Society penja al web la col·lecció andorrana del viatger anglès

Captura de la biblioteca fotogràfica de la Royal Geographic Society, a images.rgs.org. Foto: EL PERIÒDIC

Els aficionats a la fotografia històrica hi podran sucar pa, aquesta setmana: dilluns deixàvem aquí mateix constància de l'ingrés de la col·lecció de cal Rafeló a l'Arxiu Nacional, i anunciàvem la imminent inauguració d'una nova exposició virtual al mateix Arxiu, consagrada ara a Guillem de Plandolit. Una mica més de paciència: si no es torcen a última hora les coses, la cita és demà. Però avui toca parlar de Frederick Harold Deverell (Oxfordshire, 1843-Londres, 1917), andorranòfil contumaç que els anys 80 del segle XIX va fer fins a mitja dotzena d'incursions en aquest racó de món. Va tenir a més el detall de deixar-ne testimoni fotogràfic en una sèrie de 46 imatges –aristotípies a la gelatina– que durant un segle llarg, llarguíssim, van dormir el somni dels justos als polsosos arxius de la Royal Geographic Society –poca broma, estem parlant de la institució on Speke i Burt van dirimir les seves diferències.

Tot just el 2008 el metge anglocatalà Dídac Ettinghausen va rescatar aquest tresor de l'oblit, i el ministeri de Cultura en va publicar un volum monumental. Una operació ruïnosa –el Govern va sufragar l'edició però no va obtenir ni tan sols el dret de reproduir lliurement les imatges: els anglesos són així– però un autèntic festival fotogràfic que la RGS posa ara a l'abast de l'internauta perquè practiqui còmodament el més fascinant dels viatges, que és el que es fa des de la butaca del menjador. Només ha d'entrar al web images.rgs.org, i automàticament serà teletransportat fins al decenni del 1880, més o menys a l'època que mossèn Cinto Verdaguer va fer la seva entrada triomfal per la vall d'Incles. Tots dos van debutar a Andorra el 1883: el viatger anglès, el juny d'aquell any; el poeta de Folgueroles, l'agost. ¡Quasi!

Però tornem a l'àlbum andorrà de Deverell, perqupe hi ha de tot: un conseller (Isisro Maestre), el reglamentari contrabandista (l'escaldenc Manuel Maester) i el guia Miquel Montaña, que a la vegada menava l'hostal Calones de la capital; el mossèn d'Andorra la Vella (don Francisco Sala), el mestre Salvador Sansa i els seus alumnes a la Casa e la Vall; un grup de bugaderes trafegant a Escaldes, el retrat de la família de don Francesc Duran, el síndic de l'època; la fira de la capital el 1886, al roc del Pui, i majestuoses vistes de Sant Julià, Santa Coloma, Escaldes i la Massana; Ordino, la Cortinada i Llorts; Encamp, la Mosquera, Meritxell i Canillo; Engolasters, Pessons i la vall del Madriu. Tot el que després fotografiarien els nostres pioners, des del mateix Plandolit fins a Julià Reig Roqueta, Builles i Casa Cremat. Però dos decennis abans. O tres. El gran misteri que queda per escatir és per què Deverell va repetir fins a sis vegades el seu periple andorrà. Ettinghausen descarta –quina llàstima– una raó sentimental. Però el cert és que el nostre home no es va casar ni va tenir descendència coneguda. ¿Per lleialtat potser a un amor andorrà?

Per a més informació consulti l'edició en paper.