• El firmen Albert Galindo i Albert Cristòfol, i es projecta el 30 de juny a Artedó

Climent Olm, al fons a l'esquerra, amb Cristòfol i una obra de l'escultor. Foto: ALBERT GALINDO

Si l'any passat van triar un pastor formatger (Home tranquil, formatge artesà), aquest any Albert Galindo I Albert Cristòfol han seguit les passes d'un escultor que treballa en plena natura i que té un projecte monumental que aviat estarà a l'abast del públic. El documental Climent Olm o Les pedres que parlen és el resultat d'aquest seguiment i s'estrenarà l'últim dia del Picurt, la mostra de cinema de muntanya dels Pirineus, el 30 de juny a Artedó. Galindo –com a guionista i director– i Cristòfol –realitzador– presenten un documental centrat en una figura molt especial dins el Pirineu: Olm, un artista que ha esculpit 600 pedres de granit creant una obra monumental en plena natura, entre l'Alt Urgell i la Cerdanya, prop de Mussa, pensada per aconseguir una harmonia total entre home I paisatge. El resultat és Rocaviva, un laberint màgic, un conjunt artístic enmig del bosc que oferirà una experiència lúdica I espiritual. “Es una persona molt coherent, amb una filosofia molt profunda que fa temps que viu en una cabana que ha construït ell mateix –i que no té res de rudimentària– i que aviat donarà a conèixer un projecte espectacular”, diu Galindo.

muntanyes / La producció pròpia ha estat sempre un dels pilars del Picurt, que també és una finestra oberta a audiovisuals sobre muntanyes de tot el món, a més d'un espai de reflexió sobre el Pirineu I inclou activitats lúdiques I gastronòmiques. “És bàsic seguir produint audiovisual des del Pirineu, difondre la nostra cultura en tots els seus vessants, antropològic, artístic, social”, sosté Montse Guiu, directora de la mostra.

Climent Olm o les pedres que parlen és una producció Aixadafilms i Qucut per a Cultura i Entorn del Pirineu (CEP), l'associació que organitza el Picurt. Té una durada de 25 minuts i parla d'un projecte gestat i realitzat per Olm durant molts anys, ple de simbolisme I poesia: “Estar-se 25 anys vivint en una cabana al bosc I dedicar-se a esculpir pedra tots els dies de l'any és cosa d'inconscients. Aquell tipus d'inconscients que sacrifiquen una vida convencional plena de comoditats i seguretats i trien una vida austera, solitària i marginal. El típic inconscient que dedica tota la vida a treballar per a una comunitat que es permet titllar-lo de sonat. Un inconscient que manté un equilibri perfecte entre la seva obra artística, la natura que l'acull i la seva concepció del món. Us presentem el retrat d'un home veritablement conscient”, conclou Galindo.

Per a més informació consulti l'edició en paper.