• La Comissió Europea destaca els models d'acord multilateral o l'ingrés a l'Espai Econòmic
• El Govern diu que cal el consens del Consell General per decidir la millor opció

La bandera europea Foto: EL PERIÒDIC

«És la primera vegada que la Unió Europea fa un pas endavant amb la voluntat d'aprofundir en les relacions amb els tres microestats», va anunciar ahir el ministre portaveu, Jordi Cinca. La Comissió Europea s'ha pronunciat per primer cop a favor d'establir una negociació amb Andorra, Mònaco i San Marino, i per aquets motiu el Govern va voler destacar i fer un reconeixement al lideratge del ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya en aquest procés, «un pas que pot ser molt transcendent pel futur d'Andorra»

En la comunicació feta per la Comissió Europea, l'organisme detalla que s'han analitzat fins a cinc escenaris possibles perquè els tres petits estats es puguin incorporar en el mercat únic, ara bé, d'aquests només n'hi ha dos que estan plantejats com a «bones solucions»: un acord d'associació multilateral entre els tres microestats o la integració a l'Espai Econòmic Europeu (EEE).

Cinca va demanar prudència i va destacar que cal estudiar els dos models. Tot i així va destacar avantatges dels dos models: pel que fa el primer, «té l'avantatge que permetria que cadascun dels estats pogués aprofundir en les seves especificitats», ara bé, el segon, tot i que pot ser més complexa perquè cal l'acord dels estats membres de l'EEE, «és un òrgan amb experiència que ha demostrat que funciona».

Sigui quina sigui la decisió que es prengui, el que sí es va voler deixar clar des del Govern és que el model escollit haurà de ser amb el consens de les dues forces del Consell General: «Andorra és un país petit i és fonamental que tingui una sola veu en aquesta matèria», va dir Cinca. El Cap de Govern ja havia informat ahir als dos presidents dels grups parlamentaris sobre aquesta qüestió.

ELS MODELS DESCARTATS / En l'actualitat els països que formen l'Espai Econòmic Europeu són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Dinamarca, Espanya, Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Bulgària i Suècia, i països que pertanyen a l'Espai Econòmic Europeu: Islàndia, Liechtenstein i Noruega, a més de Suïssa.

L'EEE es va establir l'1 de gener de 1994 en un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE). L'acord permet que els estats de l'AELC participin del mercat únic europeu sense ser part de la Unió Europea. Els estats membres de l'EEE són tres dels quatre estats de l'AELC—Islàndia, Liechtenstein i Noruega (llevat de Svalbard)—i els 27 estats membres de la Unió Europea.

El cas de Suïssa és un cas a part. En un referèndum celebrat en 1992, segons l'establert per la constitució del país, els suïssos van rebutjar la proposta. Suïssa el que ha fet ha estat signar acords bilaterals amb la Unió Europea.

Les tres opcions que la Comissió Europea descarta «per la seva complexitat en l'adhesió dels microestats» són: mantenir l'actual status quo, seguir el model de Suïssa i arribar a la plena adhesió amb la UE. La Comissió descarta la primera ja que entén que no es pot aprofundir més en les relacions amb la UE si els microestats mantenen la situació actual; pel que fa al model suís, no ho considera una bona solució perquè comportaria haver de signar un nombre molt elevat d'acords sectorials; finalment, la Comissió Europea descarta l'adhesió perquè creu que és molt complex per als petits estats poder assumir tot el cabal comunitari que comportaria.

Així doncs, tal i com va explicar ahir el ministre, ara caldrà esperar que durant el mes de desembre els estats de la UE facin les seves aportacions sobre la qüestió i que la presidència de torn de la Unió Europea, que actualment recau en Xipre, redacti les conclusions del seu mandat incloent aquesta voluntat, i que d'aquí se'n derivi un mandat per a la propera presidència, que agafarà Irlanda, per tal que iniciï els treballs i convoqui les primeres reunions de treball.