• Tot i valorar l'oportunitat brindada, l'Executiu valora que cal fer «nombrosos» canvis al text
• Per contra, Alcobé descarta la proposició de llei del comerç electrònic i prefereix fer-la de zero

Cinca i Alcobé compareixen davant els mitjans de comunicació, ahir, després del Consell de Ministres Foto: ANA / MARTA TORT

El termini perquè el Govern presentés el seu criteri en relació a les proposicions de llei del comerç i de serveis de la informació i del comerç electrònic, presentades pel grup parlamentari socialdemòcrata, acabava ahir. I l'Executiu va pronunciar-se diferentment, és a dir, favorable a treballar el primer text, tot i que condicionat a «nombroses modificacions», i desfavorable pel segon.

El ministre d'Economia i Territori, responsable de l'àrea de comerç, Jordi Alcobé, va ser qui va defensar el criteri del Govern. Tant per la proposició de llei del comerç, com pel text de serveis de la informació i comerç electrònic, va opinar que no són suficientment modernes i atractives ni «tampoc s'adeqüen a les necessitats del teixit comercial del país», tot i que pel primer text les paraules emprades van ser que «és una llei de regulació i no de reactivació ni facilitació», i en alguns aspectes la qualifica «d'intervencionista». Així, el criteri per a la llei de serveis de la informació i del comerç electrònic és desfavorable –i Alcobé es va comprometre a treballar en un text nou una vegada presentat el projecte de llei de competència efectiva i de protecció del consumidor, doncs és una «matèria important de regular, però de regular bé»–, mentre que per a la proposició de llei del comerç és favorable, però condicionat a «nombroses modificacions i adaptacions». En aquest cas, ha primat «l'oportunitat» de treballar –en comissió legislativa– el text en paral·lel al projecte de llei de competència efectiva i de protecció del consumidor, que l'Executiu compta en presentar aquest desembre, doncs Alcobé va reconèixer que «tècnicament seria més fàcil fer una llei nova». Les condicions del criteri favorable passen també per «fer partícips els diversos col·lectius implicats».

ELS ASPECTES NEGATIUS / Tot i reconèixer alguns punts forts en el text de regulació del comerç –com que es regula el registre de comerç i indústria, inclou regulació específica pels grans establiments, inclou mesures de lluita contra l'intrusisme, estableix les diferents tipologies de venda i es regulen les garanties en la venda de productes–, els aspectes negatius són més nombrosos, des del punt de vista del Govern, que en un pla general critica que es tracta d'una «llei intervencionista i poc facilitadora de l'activitat comercial, no es planteja una refosa de les diferents regulacions, estableix molts procediments d'autorització que haurien de desenvolupar-se reglamentàriament i no regula totes les activitats econòmiques».

A més, Alcobé també va destacar aspectes que al seu entendre el text ha de recollir i que la proposició socialdemòcrata no contempla, com la regulació de l'activitat de venda en règim de franquícia, el principi d'obligació de venda –és a dir, la no possibilitat de denegar una venda–, la revisió dels requisits sobre noms comercials i la regulació dels horaris comercials.

Entrant més al detall en el pla dels aspectes negatius, i que per tant caldrà canviar, el ministre va subratllar la possibilitat que el text dóna d'exercir un comerç a un no resident, la discrecionalitat que es dóna al Govern per autoritzar les grans superfícies –Alcobé considera que cal establir criteris objectius–, la regulació «insuficient» de la lluita contra l'intrusisme, la regulació «obsoleta» dels horaris comercials i la «confusió» entre els horaris del comerç minorista i el de serveis, la regulació «contracorrent» de la venda en rebaixes –Alcobé va assegurar que la tendència dels veïns és de «liberalitzar» i per contra el text socialdemòcrata acota períodes–, i l'establiment de sancions «totalment desproporcionades».

ALTRES ACORDS

PROJECTES - Alcobé nega incompatibilitats entre el telefèric al Carroi i l'heliport:

El ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, en referència al fet que el projecte del telefèric de Carroi estigui pendent de la ubicació de l'heliport al Roc de Patapou, va assegurar que mai s'ha posat de manifest la incompatibilitat dels dos projectes, i que en tot cas, aquesta dependria del lloc de sortida del giny, que encara no s'ha determinat. El ministre, a més, va voler destacar que el Govern dóna suport al projecte que vol impulsar l'empresa Doppelmayr, i que ja des de l'inici de la legislatura s'hi van posar en contacte per mostrar el seu interès i oferir la possibilitat de col·laborar per impulsar-lo, tenint en compte la importància turística que pot tenir.

NOMENAMENTS: Armand Pujal i David Cerqueda, nous membres de l'INAF

El Govern ha presentat al Consell General la candidatura de David Cerqueda i Armand Pujal per cobrir dues places al Consell d'Administració de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). La proposta s'ha fet tenint en compte que Josep Segura acaba el seu mandat aquest any i que hi ha la voluntat que l'organisme no funcioni amb el mínim de membres, fixat en quatre. El ministre portaveu, Jordi Cinca, va destacar ahir que els noms proposats han estat consensuats amb el Partit Socialdemòcrata, i que el d'Armand Pujal ha estat suggerit per aquest. Cinca també ha remarcat que tots dos tenen una àmplia experiència dins del sector financer a nivell internacional i que són dos perfils molt tècnics.

Per a més informació consulti l'edició en paper.