PUBLICITAT

Dani Mejías: «La família m'ha animat a seguir, perquè volia deixar el futbol»

IVÁN MOURE
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Mejías, amb la pilota en un partit contra el Vilanova Foto: FCA

MIGCAMPISTA DEL FC ANDORRA.

Dani Mejías (Barcelona, 1982) va viure dissabte la part més cruel del futbol. Després d'un inici de temporada accidentat, en el qual només va jugar 101 minuts en 12 partits, el dissabte passat reapareixia contra el Cervera sortint al minut 89 i en el primer esprint es va trencar el tendó d'Aquil·les. 8 mesos de baixa. Es perd el que resta de temporada.

–¿Ja estava recuperat del tot?

–Sí, ja no em feia mal. Portava tres mesos amb dolor al peu per les calcificacions i no podia ni córrer. He hagut de parar el darrer mes i mig, la setmana passada vaig entrenar amb normalitat i dissabte em trobava perfecte. Em veia per jugar.

–¿Era una lesió que arrossegava d'abans?

–Feia un any i mig que em feia mal. En calent no ho notava però quan acabava els partits havia de posar-me gel als peus.

–¿Havia tingut mai una lesió greu?

–Sí, la mateixa fa vuit anys quan jugava al Conquense. Però llavors va ser una entrada per darrere i em van trencar el tendó per la meitat. El problema d'ara és que s'ha trencat l'os d'inserció.

–¿Què va notar?

–Havia escalfat bé i el tècnic [Justo Ruiz] em va dir que sortís els darrers cinc minuts per tenir sensacions. Teníem clar que s'havia d'anar a poc a poc. Al poc temps de sortir al camp vam muntar un contraatac per la banda esquerra i quan vaig arrencar a córrer vaig sentir un ‘crac' com quan parteixes un tronc per la meitat amb el genoll. I d'allà a l'hospital. Ingresso demà [per avui] a Nostra Senyora de Meritxell i dimecres [per demà] a les 11 del matí passo per quiròfan.

–Imagino que afectat és poc...

–Sí, es clar, però sobretot em fa mal perquè tenia una il·lusió enorme per jugar en aquesta nova categoria i no he pogut assaborir-ho.

–¿Perilla la seva carrera?

–Els metges m'han dit que no, que això es pot curar i que puc aguantar jugant 4 ó 5 anys més.

–¿S'ha plantejat la retirada?

–El dissabte, quan em va passar, vaig pensar-hi i sincerament vaig pensar en deixar el futbol. Estava molt desanimat. Però la família, ja en fred, em va fer canviar d'opinió. Això m'havia de passar i ja està. Estic trist però tornaré amb més ganes.

–¿Entén que el club fitxi algun migcampista?

–És clar, jo fins el juny com a mínim no estaré bé. Tenim Ayala, Roch, Ludo, Marc... Però si el club fitxa algú altre que aporti, millor.

–¿Cobrarà el que queda de temporada?

–Sí, i hauria de ser així. He tingut la lesió jugant amb l'Andorra, és normal que em paguin.

–¿El seu futur està a l'Andorra?

–Si el club o creu oportú a mi m'encantaria. Vull gaudir de la Primera Catalana... O de Tercera! O en la categoria que estem el pròxim curs.

–¿El seleccionador l'ha trucat?

–He rebut molts missatges i trucades d'ànim, però no de Koldo. No passa res, té temps per fer-ho.

 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT