• L'informe conclou que l'emplaçament precisa molta preparació per rebre vols instrumentals
• L'orografia és un repte que caldrà superar per construir qualsevol plataforma aeroportuària

El cap de Govern, Toni Martí, i el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé en roda de premsa al búnker, ahir Foto: ÀLEX LARA

L'heliport nacional no es farà al Roc de Patapou perquè l'informe que Govern va encarregar als tècnics en aeronàutica francesos conclou que el terreny requereix grans treballs d'adequació per rebre vols amb una aproximació instrumental. Així ho van anunciar ahir al matí, el cap de Govern, Antoni Martí, i el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé. Martí va encetar la roda de premsa afirmant que «el Govern no va jugar mai amb la seguretat de les persones». I va afegir que l'informe ho ratifica perquè «posa de manifest que la ubicació de l'heliport no presenta cap risc per a les persones, no obstant això, si que recomana una sèrie de treballs complementaris». Martí va explicar que « tot i que aquests treballs estaven previstos en l'adjudicació, el Govern opta per la prudència i ha decidit descartar la construcció de l'heliport nacional al Roc de Patapou».

Insistint en l'actuació pulcra de l'executiu que presideix, Martí va defensar «l'actitud de total transparència del Govern» que va decidir aturar tot el procés posterior a l'adjudicació a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) Heliand-CatHelicòpters i demanar un informe aeronàutic als tècnics del Govern francès per avaluar si «la decisió era encertada» va afegir. Transparència i prudència van ser dos conceptes reiterats per Martí, que va recordar que «el Govern davant els dubtes raonables que van anar sorgint va preferir aturar el procés i demanar l'informe que se'ns va entregar ahir». Avui, el Consell de Ministres ratificarà la decisió i la revocació serà publicada en el proper butlletí oficial.

Comprensió / Martí també va agrair «la comprensió que ens ha demostrat la UTE Heliant-CatHelicòpters quan els hem comunicat la nostra decisió de revocar l'adjudicació» i va afegir que «per respecte institucional també he parlar amb la cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, per comunicar-li». I va descartar valorar la campanya en contra de la construcció de l'heliport, de la mateixa manera que també va declinar qualsevol declaració sobre les actuacions dels opositors a l'heliport. Martí va negar que la pressió popular hagués incidit en la decisió d'aturar el projecte, i va insistir en que el tarannà del Govern «no canviarà i seguirà fidel a les prioritats que s'ha marcat, que són introduir una sèrie de reformes que no que es facin saltar d'alegria a molts». I va afegir que «assumim totes aquestes qüestions com també estem convençuts que Andorra necessita un heliport i continuarem treballant perquè sigui així».

Reconeixent que l'adjudicació de l'heliport al Roc de Patapou tenia el gran avantatge de que «el Govern no hi havia d'invertir perquè el finançament era totalment privat», Martí va advertir que «no sabem quan podrem tirar endavant un nou projecte, de moment ens prenem un temps de reflexió i prudència, tot i que tenim clar que l'heliport nacional és una necessitat per al futur d'Andorra i que ara es tornarà a allargar tot el procés».

Aproximació instrumental / Tant el cap de Govern com el ministre Alcobé, van destacar que l'estudi que els tècnics francesos van fer només estudia els aspectes de navegació i posa de relleu la dificultat per aconseguir les exigències demanades en el plec de bases de l'adjudicació, que havien de dotar la infraestructura del Patapou dels instruments tècnics necessaris per tal que els helicòpters hi aterressin amb l'ajuda de repetidors, valises i sensors, a diferència de l'aproximació visual que només requereix la perícia dels pilots i ben entès, una bona visibilitat.

Martí va voler destacar que «hi ha molts heliports al món que funcionen sense aquests requisits, però ens volíem assegurar que els aparells hi poguessin aterrar de manera regular i en condicions climatològiques adverses, de boira o pluja». I també va defensar la seguretat del Patapou com a emplaçament perquè «els tècnics ens han dit que per la nostra orografia serà complicat trobar un emplaçament a Andorra que pugui complir amb tots els requisits que demanàvem». Uns requisits que s'havien de concretar en els propers cinc anys mentre s'anava aixecant el projecte però, davant els dubtes que plantegen els tècnics amb criteris aeronàutics i l'experiència que tenen en altres emplaçaments similars, «pensem que compromet la viabilitat dels vols regulars que desitjàvem» va afegir Alcobé. El ministre d'Economia i Territori també va defensar el seu compromís amb el projecte, manifestat en reiterades ocasions. I va advocar per la seva bona voluntat explicant que «sempre he treballat al màxim perquè l'objectiu de l'adjudicació no era el Patapou sinó dotar Andorra d'un heliport nacional amb línies regulars». I va afegir que «tal com es va presentar el projecte era una bona opció, però de cap manera es va autoritzar per la força política com es vol dir». Alcobé també va insistir en el finançament de la infraestructura perquè «tal com diu el cap de Govern, l'oferta era molt atractiva perquè no costava ni cinc a l'Estat».

Sobre la qüestió de si Alcobé continuarà al front de la cartera d'Economia i Territori, el cap de Govern va afirmar amb contundència que «té tot el nostre crèdit polític i insisteixo en que aquest Govern acabarà la legislatura unit, i això vol dir que l'acabarà amb Jordí Alcobé».

Per a més informació consulti l'edició en paper.