• «Aquesta història explica els dominis d'Urgellet i de la Cerdanya», afirma Gascón

El president del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Burgués, Marquès i Peralba, ahir Foto:TONY LARA

El 9è volum dels Quaderns d'Estudis Andorrans es va presentar ahir amb l'objectiu de continuar difonent «el llegat històric que defineix la nostra identitat com a país», com va assenyalar el conseller delegat de Crèdit Andorrà, Josep Peralba. Entre les temàtiques tractades en destaca el descobriment de diverses personalitats relacionades amb la història i la cultura d'Andorra i els Pirineus. És el cas del vescomte Pere Ramon de Cerdanya, pare de Sibila que al seu temps es va casar amb Pere Ramon de Castellbò. Una història que «ajuda a completar el llinatge dels vescomtats de Castellbò», segons va explicar el director dels Quaderns, mossèn Benigne Marquès. També es dóna a conèixer la figura del pintor Josep Oromí, autor d'alguns dels murals de Sant Joan de Sispony o de l'església de Sant Miquel i Sant Joan de la Mosquera, que li són atribuïts.

Els vescomtes de Cerdanya, el bisbe Simó de Guardiola o el pintor Josep Oromí són alguns dels protagonistes del 9è volum dels Quaderns d'Estudis Andorrans editat pel Cercle de les Arts i les Lletres amb el suport de Crèdit Andorrà. Com va indicar mossèn Benigne Marquès, alguns dels temes han estat triats pels autors i d'altres s'han abordat per «circumstàncies especials» que han fet que els seus estudis es veiessin reflectits en la publicació.

Algunes d'aquestes circumstàncies són la confusió del vescomte Pere Ramon de Cercanya amb el vescomte de Castellbò, que després d'algunes aportacions des de la Cerdanya s'ha pogut establir que hi va haver dos Pere Ramon en el mateix temps. Com va precisar l'autor d'aquest article, Carles Gascón, aquesta història «ajuda a completar el llinatge del vescomtat de Castellbò i explica els dominis d'Urgellet i de la Cerdanya». Els treballs d'aquest historiador indiquen que la filla del primer, Sibil·la, es va casar amb el segon, Pere Ramon de Castellbò, i la seva successió va provocar guerres entre la Cerdanya i l'Urgell. En el marc d'aquests esdeveniments es va produir la venda d'Andorra a Urgell, va explicar Gascón.

Un altre descobriment que ha donat peu a un dels articles del Quadern és l'aparició de la sepultura del bisbe i príncep sobirà de les Valls d'Andorra, Simó de Guardiola, quan es van fer les obres del col·legi de les monges de la Seu d'Urgell.

Una carta i una ampolla donaven fe de la identitat del fèretre i el text de l'historiador Enric Moliné narra que l'antecessor del bisbe Josep Caixal va promoure la secció del carlisme i va ser desterrat pel Govern espanyol a l'estranger. Més tard, escriu l'autor, va poder tornar a la diòcesi i va morir allà. En una carta deixa constat que vol ser enterrat al col·legi de les monges. Una profusió de documents, va apuntar mossèn Marquès, descriuen «la personalitat d'aquest bisbe, les dificultats que va viure al seu temps, la intel·ligència i prudència en la dificultat que ha de viure enfront del Govern espanyol, etc», informa l'ANA

També el pintor Oromí és una de les sorpreses que es desvetllen en aquest novè volum, ja que arran de la petició d'informació d'una historiadora del Sud de França, Marquès troba a l'Arxiu Diocesà de l'Urgell un testament i diverses dades que permeten completar la biografia de l'artista. Per fer l'estudi tècnic de les seves obres es va comptar amb Maria Mercè Pujol que detalla els treballs d'aquest pintor de la segona meitat del segle XIX que gaudeix d'una col·lecció «extensa i interessant» però de «qualitat desigual», va indicar Pujol. Entre les seves obres hi ha els murals de l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, les pintures de Sant Joan de Sispony, les de l'església de Sant Miquel i Sant Joan de la Mosquera a Encamp o les de la capella de Casa de la Vall, entre altres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.