L'ambaixador d'Andorra al Consell d'Europa d'Estrasburg, Josep Dalleres. Foto: ÀLEX LARA

L'exSíndic general Josep Dallerès és des del novembre de l'any passat l'ambaixador d'Andorra prop del Consell d'Europa a Estrasburg, coincidint amb la presidència de torn andorrana del Comitè de Ministres d'aquest organisme, format per 47 Estats. La presidència del Principat, que se centrà en l'educació a la ciutadania i els drets humans, finalitzarà el proper 16 de maig.

–¿Com valora la seva experiència?

–El balanç definitiu s'haurà de fer d'aquí a tres mesos ja que estem encarant la recta final de la presidència. Tot i així l'experiència és positiva. Particularment no sóc ambaixador de carrera però la feina és extraordinària. En qualsevol cas seguiré fins al maig de l'any vinent .

–El fet d'haver estat Síndic, ¿l'ha ajudat?

–Les dues feines no tenen res a veure però si que és veritat que l'haver estat Síndic m'ha ajudat en el moment de presidir en algun moment la presidència del Comitè de Ministres.

–Per tant, ¿el seu càrrec té data de caducitat?

–Sí, i així ho vaig pactar amb el Govern. La presidència acaba oficialment aquest mes de maig però segons la reglamentació de l'organisme els tres països sortints i els tres entrants han de continuar, dins del que seria l'equivalent a la mesa, durant un any més per a qualsevol problema o incidència greu que es pugui presentar.

–Però Estrasburg, ¿no queda molt lluny?

–La veritat és que sí. Hi ha una gran confusió entre el que és la Unió Europea, la Comissió Europea i el Consell d'Europa.

–¿Com podríem definir al Consell d'Europa?

–El Consell d'Europa és la primera institució europea que sorgeix després de la Segona Guerra mundial. De fet està animada per les mateixes personalitats que van crear l'actual Unió Europea, el Tractat de Roma. I aquests van muntar el Consell d'Europa. L'objectiu era mirar de trobar un mecanisme a nivell europeu per evitar el desastre que va representar aquell conflicte bèl·lic. El Consell està centrat bàsicament en la protecció i el desenvolupament dels drets humans. Un dels textos més importants de l'organisme és el que el fa referència al Conveni de protecció dels drets fonamentals i de les llibertats individuals. A través d'ell es va crear el Tribunal d'Estrasburg, l'únic tribunal internacional al món que accepta els recursos a nivell individual.

– Si parlem de drets humans, ¿Andorra està fent els deures?

–Si mirem els informes que surten dels mecanismes de control del Consell d'Europa no som ni de molt lluny els pitjors. Sempre hi ha en tots els Estats coses que no funcionen. Existeix un sistema de control segons el qual tècnics dels propis Estats controlen els altres. Més que un règim de control autoritari hi ha un règim més aviat de vigilància, d'ajut. La gran troballa del sistema convencional del Consell és la possibilitat que un país ajudi a un altre a trobar vies de sortida. Justament, els dies 13 i 14 de març, coincidint amb el 20è aniversari de la Constitució, celebrarem un debat sobre aquesta qüestió.

– ¿El Principat té el mateix nivell d'inflluència que d'altres països?

–És evident que no té el mateix pes polític que els grans Estats. Però en el Consell té la mateixa veu i vot que qualsevol altre membre. Al Comitè de Ministres hi ha 47 estats més la Unió Europea. Actualment s'està negociant amb la UE per tal que aquesta institució s'adhereixi com a membre del Conveni de Drets Humans. De totes formes pel que fa al Consell cal explicar que com a filosofia s'intenta evitar al màxim votar i es busca trobar solucions de consens o solucions amb majories amplies. Hi ha un marge de maniobra important però el que s'intenta és anar cap a la mateixa direcció, escoltar a tothom,... Andorra té la mateixa veu que qualsevol altre país.

– Unes presidències que són rotatives, ¿no?

–Cada Estat membre, per ordre alfabètic en anglès, ostenta la presidència cada sis mesos. Crec que aquest límit de temps en el mandat es deu a dos raons fonamentalment. Per una banda, cal tenir en compte la tasca de la presidència que és dura i comporta un gran volum de feina. Si s'allargués en el temps això significaria que hauria d'haver equips permanents molt més grans del que hi ha actualment en el si del Consell. Un altra raó podria ser el risc que algun Estat s'acomodés a la presidència i li semblés que pogués decidir pels altres. La figura visible de l'organisme europeu és la del secretari general el qual gestiona la part administrativa i alhora marca o proposa les línies polítiques i estratègiques a seguir i que posteriorment, seran adoptades o no pel Comitè de Ministres. En aquests moments estem discutint les línies prioritaris del pressupost 2014-15, ja que són bianuals.

– ¿Quines són les prioritats que es va fixar la presidència andorrana?

–Normalment les presidències dels Estats estableixen una o varies prioritats. En el cas del Principat es va decidir una única: l'educació a la ciutadania i als drets humans, amb elements d'aplicacions concrets pel jovent. Tot i algunes reticències inicials estem demostrant que la proposta potser és més ambiciosa del que semblava. Pensem que és la primera vegada, amb més de 60 anys d'existència del Consell, que una presidència se centra en l'educació.

–I, ¿perquè es va escollir el tema de l'educació?

–Es va considerar que Andorra té una estructura educativa molt particular i que podíem aportar alguna cosa. En aquests últims anys hi ha un gran debat de fons: el multiculturalisme i les societats pluriculturals. Ens va semblar que teníem prous elements per aportar coses al debat. Cal recordar també que el sistema formal d'educació de llengües en les competències ha estat elaborat pel Consell. Ara tothom ho troba extraordinari i ho reconeix, però la feina es va fer dins d'aquest organisme amb les mateixes crítiques quan es va començar i amb les que ens vam trobar nosaltres al plantejar la possibilitat d'unes competències especials i específiques per poder ensenyar ciutadania democràtica i drets humans dins dels sistemes educatius. A Andorra és un tema que ens va bé perquè tenim gent que ha estat participant durant 20 anys en els treballs d'educació en aquests aspectes i així ho van plantejar en el si del Consell que ho va veure amb molt bons ulls.

– El tema de l'educació, ¿continuarà sent objecte d'atenció per les posteriors presidències del Consell d'Europa? 

–Esperem que es segueixi apostant i es reconegui la feina que s'està fent. Si no hi hagués una continuïtat del que estem fent nosaltres no hi hauran resultats concrets.

Per a més informació consulti l'edició en paper.