• L'exdirector va morir dimecres a Rubí a causa d'un càncer

El traspassat coreògraf, director del Santa Anna entre el 1996 i el 2011, en l'homenatge del juliol del 2011 Foto: TONY LARA

Estupefactes. Així es com es van quedar els dansaires de l'esbart Santa Anna després que ahir transcendís el traspàs de Joan Fosas (Rubí, 1938-2013) a conseqüència d'un càncer. Fosas va morir dimecres al seu domicili de Rubí, i el president de l'esbart, Jordi Moreno, assistirà aquesta tarda amb bona part de la formació al sepeli de qui en va ser el director entre el 1996 i el 2011: «Sabíem que estava malalt, però no ens podíem imaginar que el desenllaç fos tan imminent. Així que ens hem quedat de pedra». Moreno va evocar l'abans i el després que va suposar per a l'esbart el desembarcament de Fosas, fitxat per David Borràs el 1996 i que va comptar amb la confiança dels seus successors al capdavant de l'entitat –Jordi Tudó i el mateix Moreno– fins a la jubilació, ara fa dues temporades: «Ell és indicutiblement la persona amb qui vam fer el salt de qualitat que ens ha portat al lloc on som avui. I és gràcies a ell que vam actuar en escenaris de primerísisma fila internacional com ara el Palau de la Música Catalana, l'Opera d'Alexandria i el Gran Teatro de l'Havana». A banda del seu mestratge com a ballarí, Fosas va deixar a Escaldes un considerable llegat com a coreògraf: l'esbart li va estrenar vuit peces expressament concebudes per a la formació, d'entre les quals Moreno en destaca L'Havana, Mallorca, Lleida gitana i, sobretot, Escaldes 1908, una coreografia de gairebé mitja hora que passa pel sedàs escènic l'ànima de la festa major d'un segle enrere.

La junta de l'esbart es reunirà la setmana que ve per acabar de perfilar l'homenatge pòstum que se li vol dedicar al mestre. Una de les opcions citades ahir per Moreno consisteix a dissenyar un programa consagrat a la seva obra com a coreògraf per a la pròxima festa major escaldenca, i una actuació a la localitat natal del coreògraf. Val a dir que el juliol del 2011, amb motiu de la jubilació, Escaldes ja li va retre un emotiu comiat, i que va ballar per última vegada en un escenari el maig passat, amb motiu del 80è aniversari del dansaire osonenc Albert Sans, col·lega seu a l'esbart de Rubí. És precisament en aquesta formació on Fosas, que es va guanyar la vida com a torner i que mai no es va dedicar professionalment a la dansa, es va iniciar com a ballarí. Tenia 7 anys i ja no es va baixar mai més dels escenaris. Al llarg d'una carrera de més de sis decennis va actuar amb el ballet del Liceu, al Ballet Espanyol de Cuba, al Kennedy Centre de Wasg¡hington i a l'Orpheum Theatre de Nova Orelans. El 2002 la Generalitat el va distingir amb la Creu de Sant Jordi: «El Santa Anna té molta culpa que el president Pujol me la imposés», deia el 2011 en una entrevista en aquest diari. Es mostrava aleshores orgullós d'haver dotat l'esbar del toc Fosas: «A mi m'ha agradat sempre ballar amb la parella; que senti que està ballant amb tu, no amb un estaquirot». I en l'hora de l'adéu encara va tenir humor per a un últim rampell de geni: «Estic trist, és clar, però a la vegada satisfet i orgullós pel nivell de l'esbart. Gràcies a tothom, i que l'espectacle continuï». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.