• El CAEE exposa la col·lecció de teixits coptes d'entre els segles III aC i XII conservats al Museu de Montserrat i restaurats amb l'ajut de Crèdit Andorrà

Dos exemples de teixits egipcis decorats, datats els primers segles del Cristianisme i que s'exposen fins al 8 de juny al Centre d'Art d'Escaldes Foto: TONY LARA

No es facin il·lusions: aquesta vegada no trobaran al Centre d'Art d'Escaldes ni mòmies ni sarcòfags. Ni tan sols de gat, com a Egipte: el pas a l'eternitat, d'ara fa quatre anys. Però qui no es consola és perquè no vol: L'antic Egipte i teixits coptes de Montserrat exposa fins al 8 de juny el que en podríem dir el fons d'armari dels egipcis que van ser enterrats al cementiri del barri cairota de Fustat entre els segles III aC i XII de la nostra era. Una col·lecció de teixits de lli, cotó, llana i seda que va ser adquirida el 1951 pel canonge barceloní Ramon Roca-Puig, que el 1997 va ingressar al Museu de Montserrat i que ha parcialment restaurada amb la col·laboració de la Fundació Crèdit Andorrà. Al CAEE hi ha tapissos, túniques, mantons, cortines i coixins. Vaja, hi ha els fragments d'aquestes peces, i de vegades cal un considerable esforç d'imaginació per reconstruir mentalment la peça sencera. La bona notícia és que aquest esforç l'han fet per nosaltres els comissaris –el pare Pius Tragan, director de l'Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat, i l'egiptòloga italiana Elvira d'Amicone– amb l'aparell gràfic i els models de túniques teixides expressament per a l'ocasió que il·lustren l'exposició.

El cas és que, diu Tragan, els teixits del CAEE procedeixen de la necròpolis de Fusfat i que van servir en el seu moment per embolicar els cossos dels difunts os, simplement, per fer-li més acollidor el nínxol etern. De fet, D'Amicone recordava ahir el cas d'una mòmia conservada –quina llàstima– en un museu de Brussel·les que va aparèixer tota vestida, és clar, però –atenció– amb sengles coixins brodats, un sota el cap i l'altre sota els peus. Especula que els (micro)fragments del CAEE va ser utilitzats de manera anàloga pels inquil·lins del fossar de Fusfat. I creguin-me, fa una certa impressió imaginar que la tela d'aquí al costat –per exemple– va servir un dia de sudari a un coetani de Cleopatra. I qui diu un dia, diu vint segles.

Alta costura post mortem

Són, en fi, els testimonis més fidels de la vida quotidiana dels egip cis dels primers segles de la nostra era. I no ens deixem enganyar per les paraules: copte significa egipci en grec, independentment de la religió professada, i aquí s'utilitza en aquest precís sentit; no ens fem ara els espavilats i pensem que es tracta d'una exposició sobre el vestuari dels egipcis de religió cristiana. No. D'altra banda, tampoc es tracta de la roba que vestien els egipcis del carrer: els elaborats dissenys amb motius florals, animals i geomètrics que il·lustren els drapets de Montserrat no estaven a l'abast de l'home del carrer, i eren de fet indicatiu de la posició econòmica del seu feliç posseïdor. Quasi alta costura, perquè s'elaboraven segons les indicacions del client, cada peça era única i faltaven, en fi, mdos mil·lennis perquè s'inventés el prêt à porter. Un indicador de classe que acompanyava els coptes fins i tot en el seu trànsit a l'altra vida: no era el mateix que et momifiquessin amb una humil túnica llisa adquirida al Zara de l'època per quatre denaris que amb una que lluís profusió de sanefes i fil·ligranes. Com ara, vaja.

Un altre aclariment: parlem sobretot de teixits; és a dir, trama, ordit i tota la pesca. Res de brodat.Massa fàcil, devien pensar. I decorats amb tints d'origen mineral, vegetal i animal de tan alta qualitat que el cromatisme es conserva ben viu dos mil·lennis després. Adverteix Tragan de la sorprenent continuïtat temporal d'aquesta antiquíssima i complexa tècnica, que es va introduir a Egipte en l'època dels faraons, que va sobreviure a l'helenisme, la romanització i el cristianisme, i que va culminar amb la islamització. I també de la progressiva simplificació dels elements decoratius, que passen del realisme inicial a una mena de protoabstracció.

Si n'estan tips de robeta, no es desesperin: L'Antic Egipte i teixits coptes es completa amb una breu però interessantíssima col·lecció de recipients –vasos, flascons de perfum i ungüentaris– per fer-nos una idea de com era la toilete de la copta tirant a pija del segle III, posem per cas. I e lmillor de tot, aquestes peces provenen de la col·lecció de lpare Bonaventura Ubach. Sí, home, l'Indiana Jones a la catalana que el novel·lista Martí Gironell va rescatar del (semi)oblit a L'arqueòleg. Un secret: el pare Tragan és l'últim deixeble viu d'Ubach. I en sap unes quantes intimitats. Però no ho diguin a ningú, perquè en tornarem a parlar aquí mateix un dia d'aquests. Mentrestant, provin a anar obrint boca amb L'arqueòleg. Xxxt. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.