El ministre Esteve, amb posat institucional al despatx de l'edfici administratiu Foto: ÀLEX LARA

MINISTRE DE CULTURA.

Radio Andorra, prioritat de la legislatura; el Rosaleda, per a la iniciativa privada; el nou Arxiu Nacional, aparcat sine die. Això, pel que fa a equipaments culturals; tenim també dues grans exposicions en perspectiva: la del patrimoni andorrà exiliat a l'MNAC, i el Projecte Picasso, que pretén exposar al país les Pageses d'Andorra del pintor malagueny, i un grapat de compromisos més o menys imminents: doblar abans del final de legislatura el nombre d'entorns de protecció aprovats; rellançar aquest curs i d'una vegada el Cor Nacional, i treure l'Escena Nacional de l'estat catatònic en queè el va deixar l'adéu d'Ester Nadal. Aquests són alguns dels compromisos del ministre de Cultura, Albert Esteve, deixa negre sobre blanc en la primera entrevista que concedeix des que va assumir la cartera, ara fa un any i mig.

–El futur Museu de Radio Andorra té tots els números per convertir-se en el buc insígnia de la legislatura en matèria cultural. ¿M'equivoco?

–No. És així.

–¿Per què ha apostat per Radio Andorra, i no per un nou Arxiu Nacional?

–Perquè és el moment. Per diversos motius: l'edifici, que té un interès patrimonial intrínsec; els béns mobles i documentals que s'hi conserven, i la mateixa història de l'emissora, que encara és viva i ho hem d'aprofitar. Tot plegat ens permetrà dissenyar un museu que es convertirà en un atractiu turístic. Per acabar, el cost, que serà bastant inferior al que tindria un nou Arxiu.

–¿I per què s'ha colat davant del Rosaleda?

–Perquè hi ha l'opció que l'hotel tingui un ús privat, i que per tant la inversió la pugui fer la iniciativa privada. En aquest sentit se'ns han demanat els plànols de l'edifici per començar a estudiar-ne la viabilitat.

–¿De quins hipotètics usos es tracta?

–En un cas, d'un equipament cultural; els altres no tenen res a veure amb la cultura. Però de moment no se n'ha concretat cap. I tampoc els terminis.

–¿És assumible que el Rosaleda, pel qual l'estat va pagar sis milions d'euros, es destini a un ús privat?

–Sí, sempre que sigui compatible amb la seva condició de bé d'interès cultural, en la categoria de monument. No tot ha de ser infraestructures públiques.

–Tornem a l'Arxiu Nacional: fins i tot el ministeri admet que les instal·lacions de Prada Casadet són més aviat precàries. I l'evacuació per la fuita de gas de fa un mes així ho va confirmar.

–És veritat: no és el lloc idoni. Però una nova infraestructura com la que s'havia projectat per a la Massana té un cost –entre 20 i 30 milions d'euros– que avui seria difícil de justificar.

–Vaja, que l'Arxiu es queda de moment a Prada Casadet.

–El que està clar és que el nou Arxiu Nacional no es farà aquesta legislatura. Una altra cosa és en el futur. Una solució podria ser una ubicació provisional: però primer s'ha de trobar el lloc idoni, i també s'ha de tenir en compte que no comporti una inversió difícil de recuperar. Si apareix aquest espai, ens ho rumiarem.

–Casa Rossell: també fa anys i panys que està en stand by. ¿Té el ministeri alguna idea de què fer-ne?

–De moment, i com en el cas del Rosaleda i de Radio Andorra, hi hem destinat una partida aquest any per realitzar-hi una sèrie de millores; com a mínim, que no es degradi. ¿L'ús final? Serà difícil de trobar-n'hi un per les característiques de l'edifici. Sincerament, és el que veig més problemàtic. Però ho intentarem.

–Tenim mitja dotzena de museus nacionals que perden visitants any rere any. ¿Per què no potenciar els equipaments que ja existeixen, abans que crear-ne de nous?

–Ho estem intentant: aquest any hem renovat el sistema audiovisual de la Farga Rossell, i l'any que ve serà el torn de la mola de cal Pal. Però no veig que sigui incompatible amb la creació d'un nou museu. I encara menys el de Radio Andorra, que serà com ja he indicat una mica més que un museu. D'altra banda, aquest curs ha baixat el nombre de visitants, sí, però després que el 2011 s'incrementés.

–Home: el 2011 va ser l'excepció; la tendència general de l'últim decenni és clarament a la baixa. ¿No el preocupa?

–Hem de posar-ho en context: el país és petit i una vegada has vist un museu, costa de tornar-hi. El que va molt bé per dinamitzar les col·leccions permanents és programar-hi actvitats noves.

–Per acabar l'apartat patrimonial: els frescos de Santa Coloma, ¿continuaran a Bombers, aparcats i apartats de la vista del públic?

–Tenim la intenció de dinamitzar-los: per això pensem que els podríem incloure en l'exposició conjunta amb l'MNAC que estem preparant. I pel que fa a la ubicació, una solució possible és ampliar a mig termini la sala de Govern per poder-hi exposar permanentment els frescos, sense deixar de programar-hi exposicions temporals com fins ara.

–Diu que a mig termini...

–Abans que acabi la legislatura. Perquè se li està buscant un ús a l'edifici de Bombers, i aquest en podria ser un.

–Parlem doncs de l'MNAC: ¿en quina fase es troba l'exposició del patrimoni d'origen andorrà que s'hi conserva?

–Els tècnics ja s'han reunit. Queda clar que serà una coproducció, amb un comissariat doble. L'MNAC ha posat totes les peces andorranes a la nostra disposició –sempre que puguin viatjar sense perill, és clar. I buscarem també obres que actualment es troben en altres institucions i també en col·leccions privades.

–¿Per exemple?

–El tercer plafó del cicle de la Passió de Sant Esteve d'Andorra la Vella, que pertanyia a la col·lecció Várez Fisas i que recentment ha ingressat al Museu del Prado, i les dues peces –La flagel·lació de Crist i El petó de Judes– que continuen en mans de la família Bosch. Però tot això és encara una idea.

–¿Quin seria el calendari d'aquesta exposició tan prometedora?

–Intentarem que sigui al 2014.

–Anem a Santa Coloma: ara que tenim l'entorn de l'església arregladet, ¿recuperarà el ministeri aquell projecte de l'exministre Pujal, que pretenia postul·lar-la com a patrimoni de la humanitat?

–La veritat, no teníem aquesta possibilitat sobre la taula; estem més centrats en el patrimoni immaterial.

–Entorns de protecció: en deu anys se n'han aprovat tretze, contravenint de llarg –de mooolt llarg– el mandat de la llei de patrimoni. ¿Satisfet?

–El ritme que marcava la llei era inassumible. L'objectiu és doblar aquesta xifra aquesta legislatura.

–La Vall del Madriu: ja fa un any que té directora executiva, però continuem en fase de planificació, zonificació i senyalització, i sense resultats concrets a la vista.

–Com a ministre estic content que s'hagi desencallat el pla de gestió i que tothom hi hagi destinat una partida. Són moments difícils i és veritat que amb més pressupost es podrien fer moltes més coses. Però hem començat el camí. El ritme és lent, sí, però –insisteixo– a causa de les limitacions pressupostàries.

–Comencem amb els grans artefactes nacionals: ¿el 2013 serà per al Cor Nacional un altre any perdut?

–No perdrem un altre any; ja ens hem reunit amb els Cantors Lliures i amb algun possible patró extern i estem acabant de definir els estatuts i un pla a tres anys vista.

–¿Quan tornarem a sentir el Cor Nacional?

–Al més aviat possible. Com que funciona per anys escolars, crec que al setembre és una data raonable. I és possible que l'últim concert d'aquest curs ja sigui com a Cor Nacional.

–¿S'ha parlat de la continuïtat de Catherine Metayer com a directora del futur cor?

–De moment aquest extrem no s'ha tractat.

–¿Quina serà la participació del miniteri en la fundació que regirà el Cor?

–Segons la llei, el 51% de l'aportació d'una fundació pública ha de provenir de fons públics. Però això no significa que tot ho hagi d'aportar el Govern. Hi cap la possibilitat que hi participi algun comú, per exemple.

–Premis literaris: suprimit el Ramon Llull, refundat el Carlemany i retallat el Fiter i Rossell... ¿expedient resolt?

–La nova fórmula del Carlemany crec que funciona; l'escassa participació de l'últim Fiter i Rossell, i que hagi quedar desert les dues últimes covocatòries, obliga a replantejar-lo. Però no hi hem estat a temps, així que aquest any el Cercle s'ha compromès a fer-ne una millor difusió per captar més participants. Donem-nos aquest curs de marge i, si no funciona, el 2014 el reformularem.

–Fundació Ramon Llull: la seva activitat es resumeix a dotar i convocar tres premis internacionals. Amb aquests magres objectius, ¿cal que existeixi, la Fundació?

–No era funció de la Fundació premiar una novel·la, com passava amb el Ramon Llull de les lletres catalanes; sí que ho és en canvi la promoció exterior de la llengua catalana, i els nous premis internacionals van en aquesta direcció.

–Però és que la repercussió entre la ciutadania és nul·la, i el ressò internacional, més aviat dubtós.

–Acabem d'iniciar la nova orientació; a tot nou premi li hem de donar un temps. El cost és reduït, i creiem que assumible per l'ojectiu fundacional, que és fomentar el coneixement exterior del català.

–L'Escena Nacional: ¿deixaran que s'esllangueixi com vam fer amb el Cor?

–No. El projecte està definit i dilluns tenim reunió del Patronat per aprovar-lo. La idea és nomenar un director-productor que no serà, però, a dedicació completa; també hem tancat un acord amb l'Institut del Teatre perquè ens redacti un projecte pedagògic, i finalment hi haurà la temporada habitual a les Fontetes, fomentant l'intercanvi entre les diverses companyies del país, tal com es va fer amb La veritat.

–Un altre nacional: la Biblioteca. ¿És lògic que porti anys sense catàleg virtual, que per consultar si disposen de tal llibre s'hi hagi de trucar per telèfon, com a la prehistòria?

–No. Hi ha hagut problemes tècnics i pressuspostaris, però ho solucionarem pròximament.

–L'exposició física dels pioners de la fotografia andorrana prevista per a finals d'any a l'Arxiu Nacional: ¿per què se n'ha retirat la Fundació Claverol?

–Per un tema de pressupost: hi havia uns costos que no ens entès qui els havia d'assumir. Els he demanat que s'ho repensin i espero aconseguir-ho.

–La Biennal no es toca... ¿oi?

–N'estem satisfets, tot i els canvis d'ubicació. L'últim, recentíssim: en lloc de l'església de San Fantin, que era la prevista, el pavelló andorrà de Venècia 2013 s'instal·larà finalment a les Nappe dell'Arsenale.

–¡Però si se'ns havia venut Sant Fantin com un emplaçament immillorable!

–El patriarcat de Venècia s'ho ha tornat a repensar: igual que ens van dir que no veien bé que continuéssim a San Samuele perquè era un lloc de culte i ens van proposar San Fantin, ara diuen que l'obra que hi exposarem ocultava el temple. Vaja, que era massa gran i que desvirtua l'edifici.

–¿De qui és culpa? ¿De Balmaseda? ¿De Morrison? ¿De Bosque?

–No els acabava de fer gràcia que hi hagués pantalles de vídeo. Però les Nappe dell'Arsenale és una bona ubicació: és més gran –500 metres quadrats–, hi ha altres pavellons nacionals i una gran exposició d'art xinès contemporani. Un bon lloc.

–Les Pageses de Picasso: ¿vindran? ¿I quan?

–Estem contents que la Picasso Administration n'hagi avalat l'andorranitat. Ara estem acabant de traduir a l'anglès el dossier i a partir d'aquí iniciarem els contactes amb diversos museus. No només amb l'Art Institute de Chicago, perquè la idea és involucrar-hi altres institucions i produir una exposició que després pugui ser itinerant. El pal de paller seria un Picasso original. Idealment, les Pageses, és clar. Però cal que l'Art Institute hi estigui d'acord, i que ens ho puguem permetre.

–Amb Conxita Boncojmpte com a comissària, suposo.

–És el lògic.

–La Fundació Brossa els va ensenyar recentment targeta groga per la incúria amb què tractem Incomunicació, la taula de la placeta de l'STA. ¿Pensen actuar?

–Hem fet retirar el panell publicitari [de Som], i està clar que li cal una intervenció. Amb el bon temps la restaurarem.

–Per acabar, una altra patum: Dalí. Ja sé que és cosa del Comú de la capital, però com a propietari de la peça que és el Govern, ¿no podrien fer una mica de pressió perquè la il·luminin? És que és l'única cosa de la Rotonda que de nit està a les fosques.

–Ho intentarem. I estigui tranquil: també il·luminarem l'escultura de Brossa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.