• Aloma publica una edició limitada de la ?Història digital d'Andorra', el nou còmic de Planellas

A la galeria, l'autor de la Història digital d'Andorra amb el director del saló, Joan Pieras, i les editores d'Aloma, Montse Cardelús, Ester Fenoll i Inès Martí Foto: TONY LARA

Dos anys llargs ha durat la gestació de la Història digital d'Andorra, el nou còmic de l'il·lustrador escaldenc Jordi Planellas que Aloma publicarà per Sant Jordi amb tots els ets i uts –tapa dura inclosa. Però el saló del còmic s'avança com és habitual als esdeveniments i presenta dissabte l'àlbum en rigorosa primícia per als comiqueros de guàrdia i en una edició limitada –50 exemplars en rústica: ni un més ni un menys–, numerada i cridada a convertir-se –estan avisats– en carn de col·leccionista. L'Andorra de Planellas neix amb la lloable vocació de succeir aquella altra Andorra de còmic que als primes anys 80 va dibuixar el català Jaume Marzal. Una obra com es veu quasi plistocènica –o com a mínim preconstitucional– i avui introbable, i que va servir de llibre de text per a vàries generacions d'escolars. I se'n diferencia –com remarcava ahir Joan Pieras, l'ànima del saló i un dels culpables que aquesta Història hagi arribat a bon port– no només perquè arriba com qui diu fins abans d'ahir –exactament, fins a la promulgació de la llei d'obertura econòmica– sinó per un molt saludable sentit de l'humor que recorre les 64 pàgines de l'àlbum i que l'emparenten abans amb Bienvenues aux Jeus Olympiques que amb la primera entrega de Zigeuner, les dues historietes anteriors del dibuixant.

Planellas ha apostat fort per les noves tecnologies: figura que l'àlbum és una tableta amb què el lector va seguint el relat que li explica la Txell, la rossa prima i pigarda d'aquí al costat que exerceix com a guia de la funció. A més, ha esquitxat les vinyetes amb una quinzena de codis QR que permeten ampliar la informació sobre –per exemple– l'efímer regnat de Boris a casa nostra. La llàstima és que Aloma no s'hagi atrevit a fer el pas lògic, gairebé obligat, que hauria consistit a publicar la Història també en versió digital. Però tot arribarà. Com arribarà també, segur, la traducció del còmic a d'altres idiomes, començant pel castellà, per aprofitar les possibilitats comercials d'un producte amb ganxo. Per no parlar de les pedagògiques: Planellas s'ha curat en salut amb l'assessorament dels historiadors Pere Cavero i Albert Villaró. Val a dir que el dibuixant s'estrenava com a guionista, i que per a la Massana Còmic es tracta d'un fet absolutament excepcional, que clausura en certa manera una etapa i que marca la majoria d'edat del saló: Planellas n'és literalment fill del saló, va ser a les sales de la Closeta on va vetllar les seves primeres armes comiqueres i on va exposar per primera vegada en públic. Aquest curs no només hi presenta àlbum nou, sinó que també en firma el cartell oficial, raríssim honor que comparteix amb patums del gènere com ara Vance, Miralles, Max i Roca. Quasi res. ¿Es pot demanar més?

Per a més informació consulti l'edició en paper.