• El periodista català Josep Gamell va presentar ahir ?Metalls preciosos' a la capital

El periodista català, en la presentació del volum, ahir a la llibreria La Puça Foto: EL PERIÒDIC

Resulta que Julià Peiró –sí, home, el de La casa dels famosos, ¿se'n recorden?– ha reunit auna col·lecció de 400 calces (de senyora, s'entén). Totes diferents, i totes... noves de trinca, perquè –diu– quan en veu una que li agrada, la compra. Una afició més aviat exòtica, tot sigui dit: un entendria col·leccionar –robar, si es posessin a tir– unes calcetes de –posem per cas– Juliette Binoche. O de Monica Bellucci. O d'Aitana Sánchez Gijón. I francament: encara millor gastadetes, que s'hi notés no sé, el frec. Però calces anònimes, sense ànima, ni suc, ni bruc... Doncs Peiró ho fa. És clar que, si tenim en compte que abans col·leccionava estilogràfiques, i si anem encara una mica més enrere, ¡càntirs!, la veritat és que una mica sí que hem millorat. En fi.

Doncs aquesta és una de les moltes anècdotes que deixen anar les víctimes de Josep Gamell (Sabadell, 1965) a Metalls preciosos: setze personalitats catalanes alcen la veu (Milenio), que el periodista vallesà va presentar ahir a La Puça. Peiró forma part del batalló de –ejem– celebrities a la catalana a qui Gamell ha fet seure –és un dir– al seu divan per –diu– radiografiar d'on ve i cap a on va el país. Catalunya, naturalment. N'hi ha de tots els colors, però quasi tots comparteixen un tret comú: formen part d'aquesta Catalunya oficial que TV3 ha construït pacientment al llarg dels últims 30 anys: des del psiquiatre Joan Corbella fins a la cantant Núria Feliu, passant pel meteoròleg Alfred Rodríguez Picó, l'actor Carles Canut, l'exprimera dama (?) Marta Ferrusola, la xef carme Ruscalleda, la model Judit Mascó, l'urbanista Oriol Bohigas, l'oftalmòleg Joaquim Barraquer i l'escriptora Rosa Regàs. ¡Ah, sí! I l'alcalde de Lleida, el socialista (?) Àngel Ros, que forma part d'aquesta majoria d'entrevistats que –diu l'autor– té clar que el futur de Catalunya és una mica més enllà, tot dret, sortida Independència. Una de les paradoxes del socialisme Runer avall, encara més desnortat –i sembla mentida– que el de per aquí dalt. Però aquesta és una altra història.

Gamell acompanya cada entrevista amb un breu retrat del personatge i un sucós anecdotari que ens informa, per exemple, dels gustos literaris dels protagonistes. Mascó s'endú en aquest apartat la grossa: Los hermanos Karamazov, Anna Karenina, El conde de Montecristo, García Márquez, Vargas Llosa, Jaume Cabré, Sánchez Piñol, Marsé, Millás, Cercas, Marías, Sampedro... Una mica més i ens recita la llibreria sencera. A Rosa Oriol, l'ànima de Tous, li hem d'agrair la sinceritat: cita com a lectura que li va deixar petja El tiempo entre costuras. Sense manies. Metalls preciosos és una col·lecció no de calcetes sinó d'entrevistes de les que en diuen «en profunditat». Que aquí significa extenses, moroses, sense presses, a diferència de l'entrevista periodística que ell ha cultivat profusament en els tres decernnis d'exercici al Diari de Sabadell. Aquest és per a Gamell un dels secrets del gènere: la paciència, dedicar si cal un cap de setmana al personatge per crear –diu– el clima de confiança del qual poden brotar les confidències. Com ara Ferrusola explicant-li com va intentar que el seu fill Oriol s'ho pensés dues vegades a l'hora de fer el pas i dedicar-se a la política. No s'en va sortir... ¡i com li ha donat la raó¡, el temps! És que les mares sempre en tenen, de raó. El temps, doncs, i també l'espai, afegeix, anar sempre fins al cau del protagonista i donar-li veta sense perdre mai el fil. Si la cosa els ha fet tilín, ja ho saben: Metalls preciosos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.