• Els socialdemòcrates proposen el sostre evocat pels comptables

El cap de Govern, Toni Martí. Foto: ÀLEX LARA

El cap de Govern, Toni Martí va declarar ahir a la Cadena Ser Andorra que gravar únicament els salaris superiors a 40.000 euros afectarà només el 6,17% dels assalariats. Una dada, que per la precisió, el Govern té ben estudiada. La hipòtesi de que l'IRPF només es podria aplicar als sous superiors a 40.000 euros va aflorar entre el col·lectiu de comptables amb l'entrada en vigor de l'Impost sobre les activitats econòmiques (IAE)i l'Impost sobre les Societats (IS). I és que tots dos impostos estableixen el sostre de 40.000 euros perquè els petits empresaris i els emprenedors puguin beneficiar de l'exempció fiscal i no hagin de tributar el 10% sobre els beneficis.

El que els comptables suposaven o deduïen, els socialdemòcrates ho van traslladar al paper, fent una proposta en aquest sentit. Sigui com sigui, Martí va fer aquestes declaracions al programa Hora L de la Cadena Ser Andorra i va afegir que «em sembla molt excessiu com a barrera». El cap de Govern creu que establir el sostre de l'IRPF en 40.000 euros és «excessiu perquè suposaria que només el 6,17% dels assalariats pagarien l'impost». I va insistir en que l'IRPF «ha de ser un impost equitatiu». Sobre els detalls de l'impost, el cap de Govern va argumentar que encara s'hi està treballant i que «la voluntat és la de no fer una pressió fiscal excessiva i que sigui un impost de fàcil aplicació». I també va recordar que el nou tribut no superarà el 10% i que s'està estudiant si serà o no progressiu.

Martí va reiterar la intenció d'aprovar el text aquest any per aplicar el nou impost a partir de l'1 de gener de l'any que ve. No obstant això, també va reconèixer que el Govern encara no sap si estarà en disposició de fer el desplegament fiscal que l'haurà d'acompanyar. «Els dubtes estan en si verdaderament estarem en condicions de poder-ho aplicar o no» va concloure Martí.

Interrupció de l'embaràs / D'altra banda, Martí també va fer referència al debat generat entorn de la despenalització de la interrupció voluntària de l'embaràs en tres supòsits: quan posa en perill la vida de la mare, després d'una violació i en cas de malformació del fetus. El cap de Govern va anunciar que l'executiu que dirigeix emetrà un criteri «clar» en aquesta qüestió, sense avançar res més, de moment.

Per a més informació consulti l'edició en paper.