• Estudien un tipus del 20% a l'IRPF per a les rendes més elevades

Pere López en l'entrevista amb EL PERIÒDIC Foto: TONY LARA

Una de les primeres actuacions del que molt probablement serà el nou comitè executiu del Partit Socialdemòcrata, el liderat per Vicenç Alay, Pere López i Rosa Gili, serà fer balanç de l'equador de la legislatura, incloent un balanç de l'acció del govern que dirigeix Toni Martí. La principal conclusió que en treu Fem PS és que «està sent una decepció profunda».

La primera «decepció» és que «s'hagués esperat, a mitjans de mandat, un balanç real de l'acció de govern», i per contra, va ser el ministre Portaveu qui a preguntes de la premsa va fer un «semibalanç enmig d'una roda de premsa setmanal». I una segona «decepció», en la mateixa línia, és que calia esperar un balanç de compliment del programa electoral. I de moment el Govern tampoc l'ha exposat, i «entenem perfectament que no ho hagin fet públic», perquè el nivell de compliment «és baixíssim», assegurava Pere López, candidat a primer secretari del PS, a EL PERIÒDIC. López critica que «s'han anunciat i es parla de moltes reformes estructurals però a hores d'ara cap d'elles s'ha concretat, ni la territorial, ni la de competències ni transferències als comuns, ni la de la CASS, ni la fiscal». I a sobre, segons López, «el Govern sembla que estigui més interessat en que puguin venir empreses de fora que no a ajudar a l'activitat de les empreses i sectors que estan suportant l'economia actual». I encara més, «el balanç d'aquesta obertura econòmica és molt negatiu, i el procés de signatura dels convenis per evitar la doble imposició està generant molta confusió i inseguretat jurídica».

En resum, les mesures per combatre la crisi «són poques i arriben tard», recuperades del govern socialdemòcrata. Però «el més sorprenent», per al candidat a primer secretari del PS , és «veure un govern absolutament abocat a les bondat de l'obertura econòmica» i dubtant que «amb mesures puntuals d'ajuda a les empreses es pogués resoldre la crisi». Segons López, en els debats d'orientació política i pressupostari «semblava que no hi hagués res a fer i l'única esperança fos la d'obrir i que des de fora ens vinguin a salvar». Des del punt de vista socialdemòcrata, «no hi estem gens d'acord amb aquest plantejament, i gairebé és a la inversa».

Malgrat tot, el PS també creu que l'obertura econòmica és necessària. Però no la veu com la panacea. «L'obertura econòmica pot ajudar a llarg termini, però la prioritat ha de ser avui en dia les empreses ja constituïdes i que fa temps que donen llocs de treball i creen riquesa». És a dir, «no esperem miracles» de l'obertura, «és una aposta necessària i estratègica pel país, però els seus efectes, si han d'arribar, serà més aviat a llarg termini que a curt».

UN GRAN INCOMPLIMENT / Per a López, «l'únic balanç» que pot presentar el govern de DA és «que han fet una llei d'obertura econòmica», i «no és més que continuar el que va començar el govern socialdemòcrata». Parlant d'altres compromisos contrets pel Govern, com l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), el socialdemòcrata i exministre de Finances i Economia considera que «estem davant d'un incompliment, perquè va anunciar que a principis del 2013 entrarien a tràmit la llei perquè estigués en vigor a partir de l'1 de gener del 2014, i estem ben entrat el mes d'abril».

López atribueix aquest incompliment, en part a «les disputes internes de DA», que no són només en l'àmbit de l'IRPF, que porten el partit del govern «a aquest debat permanent sobre les qüestions essencials i que finalment les propostes no es concretin».

La dels socialdemòcrates també està a debat, a l'espera que el congrés faci les modificacions que consideri escaients i li doni el vistiplau. La ponència parteix del plantejament d'un llindar d'un mínim exempt de 40.000 euros, «per coherència» amb la resta d'impostos. Un llindar que el govern demòcrata es planteja modificar a la baixa. Però «l'important, i DA hi passa de puntetes», és introduir una veritable progressivitat». En aquest sentit, els socialdemòcrates volen introduir un segon tipus impositiu del 20% a les rendes que siguin «deu vegades el salari mínim», això és, segons l'establert per aquest any 2013, a partir dels 113.000 euros aproximadament. Així ho va exposar el candidat a primer secretari del PS, que va afegir que baixar el llindar del mínim exempt serviria «per fer pagar moltes més persones», i en canvi el segon tipus impositiu faria pagar més a les «persones que tenen un volum d'ingressos molt important, i en el nostre país hi ha molta gent que guanya molts diners». Per López, és aquí on hi ha el debat entre la dreta i l'esquerra, i no introduir la progressivitat és «protegir les rendes més altes».

Per a més informació consulti l'edició en paper.