• Bartumeu afirma que defensen el mateix programa i que la carta de compromís és inconstitucional

Roig, Barcia, Bartumeu, Bonet i Vila anuncien, ahir, la seva marxa del PS Foto: TONY LARA

El que feia dies que s'anunciava finalment és una realitat. Jaume Bartumeu, acompanyat d'altres militants –prop de 25 segons el mateix Bartumeu–, es va donar ahir de baixa del Partit Socialdemòcrata, del qual n'era fundador. I com també tothom donava per fet, la seva intenció és de mantenir-se en el càrrec de conseller general «per responsabilitat». El mateix faran Gerard Barcia i Sílvia Bonet. I també Josep Vila i Josep Roig com a consellers de comú.

Així ho van explicar tots cinc en una compareixença davant els mitjans de comunicació, en la que van voler deixar clar que és una «sortida col·lectiva». És a dir, que «no són baixes individuals» i és conseqüència d'haver «acabat de comprovar l'evolució que porta el PS a una situació agònica», en paraules de Bartumeu. Asseguren que «no ha estat fàcil» prendre aquesta decisió, i que és fruit dels «plantejaments excloents» d'aquells que ara lideren el partit i que «l'aboquen a ser un partit testimonial i de cridòria».

«S'ha produït una veritable escissió», va defensar Bartumeu, que assegura que s'ha «dividit en dos» el partit, el grup parlamentari i els grups comunals. Tant ell com els qui l'acompanyaven van assegurar que continuen defensant el mateix programa amb el que van concórrer a les eleccions –«subscrivim els programes de la primera lletra a la darrera», va assegurar Josep Roig, i Gerard Barcia va manifestar que «no hi ha discrepància per una qüestió ideològica»–, que els preocupa la societat andorrana i «l'absència de projecte de futur del govern de Demòcrates per Andorra», i que és el partit el que ha canviat: «no és el PS del 2000, ni el del 2009, ni el del 2011 després de la derrota», va explicar Bartumeu. I en tenir «la condició d'elegits tenim el mandat dels ciutadans», i per això «ens mantindrem fidels al programa electoral».

És per això que no pensen deixar l'escó, tal i com es van comprometre signant una declaració a l'acceptar formar part de les corresponents llistes electorals. Aquest és un document que tots els integrants de les llistes electorals que configura el PS signen, i que és «anticonstitucional», segons Bartumeu, que va defensar que l'objectiu d'aquest document és el d'evitar el transfuguisme, i que en aquest cas no n'hi ha. Hi ha una «escissió», tal com prova el fet que a la roda de premsa compareguessin la meitat del que fins ara era el grup parlamentari socialdemòcrata, la meitat de la minoria laurediana i la meitat del grup socialdemòcrata de la capital.

I aquesta s'escenifica el dia abans que es celebri un congrés del partit –per qüestions de «calendari polític», el dia anterior es debatia la presa en consideració de la despenalització de l'avortament, i «el congrés és un tema secundari», segons Barcia. Però alhora, «el congrés escapa del compromís electoral», va afirmar Bartumeu, que no va voler explicar en quines ponències es desviaria el PS del programa amb el qual van anar a les eleccions.

Asseguren que el desacord està en les formes. «El partit té vida pròpia, i més enllà de temes ideològics n'hi ha d'altres que fan difícil viure-hi», va comentar el canillenc. Roig va ser més específic i va exposar que en les comissions de treball del partit se sentia «atacat» quan exposava els seus arguments. Un fet que ve de llarg, de quan era secretari d'Estat d'Educació fa ja més de dos anys enrere.

EL FUTUR / La idea es constituir un «moviment polític», que no un partit, durant el mes de maig. «Ganes de fer un partit no en tenim gaires, però sí de fer un moviment», va manifestar Bartumeu.

Però més enllà de la constitució de Socialdemocràcia i Progrés com a moviment o agrupament polític, la marxa d'aquesta vintena llarga de militants comportarà altres canvis. Al Consell General es constituirà un grup mixt amb Bartumeu, Barcia i Bonet. Ahir al migdia, a les 12 hores, ja van entrar una carta dirigida al síndic general informant-lo que abandonen el grup parlamentari socialdemòcrata i que, tal com estableix el reglament del Consell General caldrà constituir el grup mixt –que haurà de presentar el propi reglament de funcionament– i tant aquest com el socialdemòcrata hauran de decidir qui són els presidents i els seus suplents. Després la Junta de presidents haurà d'aprovar una nova distribució dels consellers a les comissions legislatives. Els qui formaran el futur grup mixt van assegurar que ells es mantindran en les que ja treballen.

Similarment ha de passar als comuns. La nova ordinació de funcionament de les corporacions locals estableix que en situacions com la que es dóna ara «se'ns envia al grup mixt», no només el qui vol marxar del grup comunal, sinó també l'altre, doncs per fer un grup calen un mínim de dues persones.

Però tot això no ha de tenir més conseqüències. «Continuarem sent actiu i les institucions no se'n ressentiran», deia Barcia, i Bonet afegia que hi ha iniciatives que es podrien presentar conjuntament amb els antics companys de grup parlamentari, doncs «som adults responsables i tenim la responsabilitat d'entendre'ns».

Per a més informació consulti l'edició en paper.