El ministre d'Interior i de Justícia, Xavier Espot, en el seu despatx de l'edifici administratiu d'Escaldes Foto: ÀLEX LARA

MINISTRE D'INTERIOR I DE JUSTÍCIA.

Jove, afable i amable, el ministre d'Interior i de Justícia, Xavier Espot, respon a les incògnites que planteja la reforma de la Justícia. Una modernització esperada des de fa 20 anys, els mateixos que té la Constitució, i que dissortadament no ha seguit el mateix ritme de desenvolupament que el d'altres institucions o sectors del país que ha invertit més en infraestructures faraòniques que en una cosa tan essencial per a la bona convivència de la ciutadania, com és la Justícia. I no només per a la bona convivència, perquè l'Administració de Justícia és un dels pilars que garanteixen el bon exercici democràtic d'un poble. Sempre que a la base sigui independent, cosa que en garanteix també la imparcialitat. Tot i que aquesta imparcialitat encara no està del tot assegurada, perquè la Justícia no té un pressupost propi sinó que depèn d'altres institucions per fer la seva feina –més precisament del Govern i del ministeri–, el ministre Espot no tanca la porta a la petició legítima i reivindicada, sinó que la reconeix. No obstant això, la posposa perquè primer calen una sèrie de reformes normatives cabdals que també estan pendents des de fa 20 anys. Cal deixar temps als magistrats, als batlles, als fiscals i als lletrats per fer-se seu un sistema que, fins no fa tants anys, era competència dels coprínceps.

–¿Per a quan un pressupost per a l'Administració de Justícia?

–Des del Govern som conscients que la independència pressupostària de l'Administració de Justícia és una reivindicació de llarga data i recurrent. Ara bé, crec que compartim el mateix punt de vista amb el Consell Superior de la Justícia, que actualment i de forma immediata, cal engegar tota una sèrie de reformes tant normatives com materials que són més urgents que no pas engegar el debat sobre la dotació pressupostària. Per tant, estem en sintonia, treballem en col·laboració i hem quedat entesos que una vegada arribin a bon port totes aquestes reformes i nous projectes, posarem sobre la taula el tema del pressupost.

–¿Què pot ser més important que la independència pressupostària?

–Penso que el més important és que el Consell Superior de la Justícia amb les competències que té atribuïdes i el Govern amb les competències que té atribuïdes treballin en sintonia i col·laboració. Perquè això és que el que farà avançar una sèrie de projectes i de reformes absolutament imprescindibles. Una vegada aquestes reformes consensuades i acabades, crec que es que es podrà acabar de perfilar el marc general o l'estructura sota la qual ha de tirar endavant l'Administració de Justícia. I en aquest sentit, valorarem si això s'ha de fer a través de la independència pressupostària, del sistema actual o d'un sistema híbrid.

–¿La Justícia és la gran oblidada?

–No podem obviar que durant 20 anys, i en aquest sentit tots hem de fer la nostra part d'autocrítica, els poders públics no han destinat ni atenció ni recursos suficients a l'Administració de Justícia. Des del Govern, des del meu ministeri i des del Consell Superior de la Justícia, crec que estem treballant de manera incansable per intentar invertir o canviar aquesta situació, tot i que hem de ser conscients que els fruits de tot plegat no seran perceptibles a curt termini. Ara bé, conjuntament estem engegant i ho podem dir sense embuts, la reforma més important i de més abast d'ençà del 1993.

–¿Quins projectes tenen sobre la taula?

–D'una banda, tenim un esborrany definitiu de la llei de carrera judicial que s'ha tramès al Consell Superior de la Justícia i al Col·legi d'Advocats, perquè batlles, magistrats, fiscals i també advocats hi puguin fer les observacions i aportacions que creguin oportunes. Estem a l'espera de rebre-les. Aquest text millorarà substancialment l'estatut jurisdiccional, la qual cosa també revertirà en benefici del justiciable. A més, a finals de l'any passat el Govern també va nomenar una comissió de tres membres per elaborar el codi de procediment civil, aquest és un projecte normatiu de gran abast i de molta importància pràctica.

–¿Perquè és tan necessari el codi de procediment civil?

–Hem de pensar que el procediment civil s'està regint per tota una sèrie de normativa dispersa i sovint obsoleta. Per exemple el procediment civil ordinari es regeix per un decret del 1922, el procediment abreujat de mínima quantia es regula per un decret del 1986. Cal una actualització, una refosa i una harmonització de tota aquesta normativa processal. Ja hi ha un 20% del text que està elaborat. I la nostra manera de treballar també demostra el tarannà que volem adoptar. No volem imposar reformes sinó consensuar-les i fer que totes aquestes noves lleis, que al cap i al fi seran molt importants en el treball del dia a dia de batlles i tribunals, siguin prèviament pactades.

–¿El justiciable s'adonarà aviat d'aquestes reformes?

–L'abast d'aquestes reformes fa que no es poden materialitzar en dos o tres mesos, sinó que en veurem el fruit d'algunes en els propers mesos i d'altres, més tard. Estem treballant en dos esborranys de projectes de llei per implantar l'autotutela de les execucions administratives per part de les pròpies administracions i les entitats parapúbliques, i per crear també la figura del saig per executar les resolucions civils. Això permetrà desjudicialitzar gran part de les execucions que acumulen els retards més importants i que comporten la càrrega de feina més feixuga per a la batllia.

–¿Què representarà a la pràctica la ‘desjudicialització' de les sentències?

–Volem aconseguir que el propi govern, comú o parapública, com per exemple la CASS, puguin reclamar qualsevol acte administratiu a l'administrat que no compleix, i que les institucions o entitats no hagin de recórrer a la batllia. Ben entès amb tota la cautela necessària i garantint el dret de l'administrat d'oposar-s'hi i fer recursos institucionals si no està d'acord amb l'actuació de l'administració o l'entitat respectiva. En tot cas, la feina feixuga que és la de l'execució, la de gestionar el pagament o l'embargament i l'eventual satisfacció dels danys, anirà a càrrec de l'administració respectiva.

–¿S'està treballant en la Llei Qualificada de la Justícia?

–Sí, és una altra reforma important que no se'n ha fet gaire ressò. Fa un any, vam crear una altra comissió on hi representats batlles, magistrats, fiscals, advocats i el propi ministeri, que promou la reforma de lleis essencials com ara la Llei Qualifica de la Justícia, la Llei transitòria de procediments judicials, el Codi Penal, el Codi de procediment penal i la Llei Qualificada de Jurisdicció de Penals per reestructurar les competències en matèria penal. Es tracta de traslladar les competències en matèria penal a les instàncies jurisdiccionals superiors, cosa que permetrà descarregar de feina la Batllia i harmonitzar o equilibrar una mica les feines entre els tribunals “inferiors” i “superiors”, i al mateix temps agilitzar i perfeccionar el procediment penal.

–¿La figura del batlle instructor continuarà existint?

–La figura del batlle instructor continuarà existint però no hi haurà la figura del batlle penal. Tal com plantegem la reforma qui enjudiciarà tant els delictes majors com els delictes menors i les contravencions penals, en primera instància, serà el Tribunal de Corts. Així, la sala penal del Tribunal Superior es convertirà en un tribunal d'apel·lació per a aquests tres tipus d'infraccions penals. Fins ara, el Tribunal de Corts només s'ocupava dels delictes majors en primera instància, mentre que els delictes menors i les contravencions eren competència del Batlle o del Tribunal de Batlles i el Tribunal de Corts coneixia les apel·lacions a les causes penals vistes en primera instància, a la Batllia. Al seu torn, la sala penal del Tribunal Superior només coneixia les causes per delictes majors que enjudiciava el Tribunal de Corts. Tot això es reestructurarà per tenir una organització equitativa de la feina i descarregar la primera instància.

–¿I no caldria també un Codi Civil que és inexistent?

–De la mateixa manera que el Codi de Procediment Civil és un projecte de gran envergadura, el Codi Civil encara ho és més. Des del Govern encara no ens hi hem posat a treballar, desconec si des del Consell General s'hi està treballant, però en tot cas no nego que també és una necessitat. Però hem de prioritzar reformes.

–¿Però no dificulta també la feina dels jutges el fet de no tenir norma escrita?

–No excessivament. En aquelles matèries potser més sensibles, que han tingut una evolució històrica més accelerada, disposem de norma escrita. Tenim una Llei Qualificada de Patrimoni, una Llei Qualificada d'organismes tutelars, això serien dos exemples. També tenim una Llei d'arrendaments de finques urbanes, un Codi de relacions laborals... En totes les matèries de més actualitat disposem d'una norma escrita que ens permet treballar amb relativa comoditat. Després, és evident que hi ha tota una sèrie de matèries per a les quals ens hem de referir a un dret antic, com ara en matèria d'obligacions i contractes o de successions. En aquests casos ens hem de remetre al Dret romà, al Dret canònic, o al Dret català anterior al decret de Nova Planta.

–I han creat jurisprudència.

Evidentment, es tracta d'un dret que no està ben codificat, però que és fàcilment consultable i que a més a més, ha estat objecte de múltiples interpretacions per part dels nostres tribunals, ara per part del Tribunal Superior, però abans, els Tribunals Superiors de la mitra o de Perpinyà van fer una ingent tasca d'interpretació i actualització d'aquest dret antic. Amb la consulta del dret antic i de la jurisprudència pertinent, crec que treballem amb relativa comoditat.

–¿Seria convenient codificar-lo?

–Sí. Seria pràctic fer una refosa i una actualització d'aquest dret i fer-ne la codificació. Això seria un projecte interessantíssim. Durant molts anys s'ha fet ben poca cosa, ara se'n ha de fer molta i per tant això ens obliga a prioritzar i a deixar-ho per més endavant.

–¿Fins quan la Seu de la Justícia podrà suportar la provisionalitat?

–Estem d'acord en què els locals que ocupa ara l'Administració de Justícia no són els més idonis però també hem de reconèixer que en els darrers temps s'han fet inversions per millorar-los. Vam inaugurar una nova part a la planta baixa que encabeix l'oficina de presidència i el registre d'inscrits i evita que molta gent transiti en els pisos superiors; també s'ha instal·lat aire condicionat als llocs on fa més calor. S'ha fet una inversió per millorar les condicions de treball. Amb tot, encara no són les que haurien de ser i estem d'acord amb el Consell Superior de la Justícia que cal una seu digna i més adaptada als temps actuals.

–¿Perquè aquest abandó?

–Fins ara s'havia seguit la política de qui dia passa, any empeny. Aquest Govern sempre ha dit que quan disposéssim de diners per fer-ho, la seu de la justícia seria el projecte prioritari. Estem en un mal moment per la crisi econòmica i la necessitat de contenir la despesa pública, però per primera vegada el pressupost d'aquest any ja preveu una partida per començar a elaborar els plans d'urbanització del Prat del Roure on hi ha la parcel·la de terreny on anirà la seu de la justícia. A més a més, fa poc més d'una setmana vam tenir una reunió amb el cap de Govern, el ministre d'Economia i els presidents del Consell Superior de la Justícia, i crec que vam consensuar un pas endavant, atès que ens hem compromès a destinar les partides pressupostàries necessàries per poder acabar tota la urbanització del terreny i dels vials annexos.

–¿En què consisteix tota aquesta urbanització i perquè és necessària?

–No podem obviar que en mèrit d'un conveni signat entre el Consell General, el Govern i el Comú d'Andorra la Vella, no es poden començar les obres fins que el terreny estigui urbanitzat, cosa que costarà més de 2 milions d'euros. I ara el Govern es compromet, sempre que ho aprovi el Consell General, a incloure aquests diners en el projecte de pressupost dels dos propers anys. De tal manera que a mitjans del 2015 la urbanització quedaria enllestida amb la qual cosa, si mentrestant ja s'ha presentat el projecte constructiu, ja es podria començar.

–¿O sigui que podríem estrenar seu el 2016?

–En un any no sé si quedaria finalitzada però en tot cas, es podria començar a construir entre començaments i mitjans del 2015, de tal manera que ja ens fixem fites temporals i podem dir que fem un avenç significatiu.

–¿Hi ha previstes altres millores de funcionament?

–El Govern també s'ha compromès a tirar endavant la reforma i la millora dels sistemes d'informació de la Justícia. Per això, s'acabarà de perfilar el plec de bases del concurs en els propers mesos. La nostra intenció, tot i que ho hem d'acabar de concretar amb el Consell Superior de la Justícia, és aprofitar aquesta demanda per incloure la possibilitat de sol·licitar més finançament per crear noves places de batlle i reforçar la jurisdicció de la primera instància, perquè potser no hi ha prous places per cobrir l'excessiva carrega de feina que acumula la batllia i que també s'ha incrementat en els últims anys.

–¿Els efectius són justos?

–Pensem que hem d'aprofitar aquesta ocasió per crear la figura tants anys reclamada i absolutament necessària del batlle i del secretari suplents, cosa que evitarà que la feina de les oficines judicials quedi interrompuda quan hi ha vacants. I en cas contrari, si totes les places estan cobertes, seran un reforç d'aquelles oficines que tinguin més retard. ¿I perquè no? També podrem valorar si cal crear més places de batlles i secretaris, que possibilitin augmentar les oficines judicials en aquelles seccions que tinguin una major càrrega de feina.

–¿En quant a la informatització de la Justícia en quina fase es troba?

–Es va adjudicar un treball d'exploració i d'establiment de les bases que ha de recollir els requeriments necessaris per poder treure a concurs el projecte. Aquesta feina està feta, ara ens hem de dedicar a posar negre sobre blanc tot aquest detall en el plec de bases per treure el projecte a concurs. Cosa que es farà en els propers mesos i quan ho tinguem quantificat. A partir d'aquí, el Govern es comprometrà a presentar el corresponent projecte de llei de crèdit extraordinari.

–¿El batlle ja no ho apuntarà tot a mà?

–És una cosa que s'anirà fent. És una revolució i s'haurà d'anar implantant a poc a poc. Primer caldrà fer una oficina judicial de prova. És aviat per dir com es farà perquè el projecte és encara incipient. És evident que suposarà canvis substancials que vindran no només de la informatització o de l'augment dels efectius, sinó també de les reformes normatives. El nou Codi de Procediment Civil abandonarà el procediment escrit que tenim avui pel procediment oral, això també canviarà molt la manera de treballar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.