• L'obligació de la solidaritat familiar és el punt més conflictiu

Els tres grups coincideixen que la futura llei de serveis socials i sociosanitaris vindrà a consolidar l'Estat del Benestar, però hi ha punts que els grups de l'oposició voldran llimar. És el cas de la l'obligació dels familiars a pagar determinats serveis i prestacions. Pels socialdemòcrates, això obvia determinades realitats i dóna a l'Estat un paper «residual» en la responsabilitat de garantir drets socials, va exposar Mariona González. Des del grup mixt també es va posar l'accent en aquest punt, i la consellera Sílvia Bonet afirmava que en el treball en comissió «s'haurà de veure les implicacions» del copagament.

Celine Mandicó, del grup demòcrata, va ser la responsable de defensar la proposició. Va manifestar que amb aquest text –que es va prendre en consideració amb la unanimitat de la Cambra– Andorra es dota d'un model social que prioritza l'atenció a les persones i les famílies. La proposició de llei estableix una inspecció i concreta una cartera de serveis. Entre altres aspectes, el text amplia la prestació familiar a partir del primer fill i vol garantir el salari mínim interprofessional als discapacitats greus i a la gent gran sense recursos econòmics ni familiars que se'n puguin fer càrrec. Alhora, però, s'introdueixen nous criteris com ara els familiars obligats i els barems patrimonials. Això és: es tenen en compte els familiars que no resideixin amb la persona que sol·licita l'ajuda i que a l'hora d'atorgar-la també s'analitzaran els béns de la persona. Així, els familiars, en funció de la seva solvència, s'hauran de fer càrrec de la persona que necessita l'ajuda, i l'Estat serà el responsable subsidiari.

És això el que més conflicte genera. Per González, la proposició de llei situa els serveis socials com a serveis de «segona categoria», en lloc d'entendre'ls com «la quarta branca de l'estat del benestar amb caràcter universal, que garanteixin la cohesió social i que sigui considerat un dret en lloc d'una ajuda». La consellera socialdemòcrata també va exposar que, en relació a la corresponsabilitat, entenen que el principi hauria de ser el de responsabilitat pública, i va defensar que el text dóna una «responsabilitat residual» a l'Estat. A més ,va alertar que hi ha prestacions que sembla que desapareixerien.

D'altra banda, Bonet va manfiestar que el text servirà per «encetar el debat polític i social sobre com han de ser uns serveis socials i sociosanitaris», i va apostar per «una llei més moderna, feta des de la igualtat d'oportunitats i no des de l'assistencialisme». Així mateix, va avisar que caldrà veure les implicacions del copagament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.