• Bartumeu acusa el Govern d'intentar «incinerar un dels escàndols econòmics»

Barcia i Bartumeu del grup mixt, i Rios i Gil del socialdemòcrata, separats per un petit mur, ahir Foto: TONY LARA

Tant el grup parlamentari mixt com el socialdemòcrata van llençar dures crítiques contra el Govern i els socis del Centre de Tractament de Residus (Ctrasa), a qui acusen d'enriquir-se a costa de les finances públiques. El debat es va generar a l'hora de votar les esmenes a la totalitat presentades pels grups de l'oposició al projecte de llei de crèdit extraordinari per un import de 3,8 milions d'euros per adquirir les accions dels socis privats Cespa i Novergie. Un crèdit que va quedar aprovat en desestimar-se les esmenes.

Des del grup mixt, el seu president, Jaume Bartumeu, va assegurar que l'import acordat és totalment «forassenyat», doncs al seu entendre no correspon al valor real de les accions. Aquestes es pagaran a 8.141 euros i escaig, mentre que Bartumeu creu que el valor teòric comptable ja és molt inferior –de 2.642 euros aproximadament–, per no dir el real. Amb això, acusava el Govern d'intentar «incinerar un dels escàndols econòmics més grans de la història» i d'intentar fer desaparèixer els antecedents, acusant els socis privats, tant els antics andorrans com els estrangers Cespa i Novergie, de lucrar-se amb diner públic.

Per la seva banda, la flamant secretària de la Sindicatura, la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili, va qualificar el Centre de Tractament de Residus de «ruïna per a les arques públiques des de la seva construcció», i va criticar que el crèdit extraordinari es financiï amb les reserves d'Andorra Telecom. Gili va opinar que aquests diners es podrien invertir en abaratir les tarifes telefòniques o elèctriques, i que no poden tolerar «que es privatitzin els guanys i se socialitzin les pèrdues». Gili també va criticar que la societat necessiti importar residus per poder funcionar correctament.

500.000 € DE BENEFICIS ANUALS / El conseller demòcrata Martí Salvans primer i el ministre de Finances, Jordi Cinca, després, van defensar la idoneïtat del projecte. D'entrada perquè es considera el centre «estratègic», i seguint perquè l'operació per fer-se amb el 100% de la societat surt més barata que amb les decisions preses pel govern socialdemòcrata. La majoria i el Govern van aprofitar per acusar l'anterior executiu, que liderava Bartumeu, de saltar-se, al 2010, la llei de societats quan es van canviar els criteris comptables per posar la societat en situació de fallida.

Cinca va explicar que al preu pactat per les accions de Cespa i Novergie s'hi descomptarà el que van percebre –1,3 milions d'euros– pel polèmic contracte de prestació de serveis, i que per tant, «queda anul·lat».Cinca també va defensar la decisió d'adquirir les accions dels socis privats per posar fi a un clima de tensions entre els accionistes públics i privats, que havia derivat a una situació pràcticament de bloqueig, i que permetrà realitzar inversions estratègiques que han de permetre generar fins a un 8% de l'energia que consumeix el país.

El ministre també va assegurar que la situació de la societat és la que reflecteix l'auditoria encarregada per l'actual Govern, que està avalada pel Tribunal de Comptes, i que posa de manifest que Ctrasa està tenint beneficis des del 2009. Concretament, a raó d'uns 500.000 euros anuals i s'espera que el patrimoni net de la societat arribi als 10 milions a finals d'aquest exercici.

Per a més informació consulti l'edició en paper.