• El grup critica que de les 67 sol·licituds presentades per treballar al país, només s'han acceptat 18

Espot conversa amb el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, i el de Cultura, Albert Esteve, ahir al Consell Foto: TONY LARA

L'aplicació de la legislació sobre les professions liberals, dins la Llei d'inversió estrangera –en vigor des de fa gairebé un any–, té aspectes opacs segons el Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Per emparar-se en aquest posicionament, el grup va criticar ahir durant la sessió de preguntes al Govern del Consell General el que consideren un elevat nombre de denegacions a professionals liberals forans que volen establir-se a Andorra. Des de l'entrada en vigor de la llei s'han presentat a l'Executiu 67 sol·licituds, 18 de les quals han estat favorables. La resta s'han denegat, en la seva gran majoria al·legant que no existeix reciprocitat amb el país del qual prové el professional, un dels principals requisits de la normativa. La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, va assegurar ahir que l'empara de la reciprocitat fa «malpensar» i que s'apropa més a «una fórmula per protegir certs sectors del país».

L'acusació es va fer després que el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, fes públiques les xifres de sol·licitants per establir-se a Andorra. De les 67 presentades s'han denegat 18 sol·licituds, deu de les quals per manca de reciprocitat, és a dir, perquè els seus homòlegs andorrans no poden treballar en aquest país. A més a més, hi ha 20 sol·licituds que han acabat en silenci administratiu –és a dir, tampoc han estat acceptades–, en no haver-se pogut comprovar aquesta esmentada reciprocitat. La «sorpresa» dels socialdemòcrates va arribar quan Espot va nombrar les professions i les nacionalitats de les sol·licituds que havien estat denegades o havien patit silenci administratiu. Hi ha argentins, italians, fins i tot eslovens, però predominen els espanyols: advocats, farmacèutics, metges d'estètica, economistes, entre d'altres. «Esperava sentir països més allunyats», va manifestar Gili, que també es va mostrar sorpresa perquè amb l'Estat veí s'arribés al silenci administratiu.

L'altre punt discordant és el fet que «tots coneixem professionals andorrans que estan treballant a Espanya», concretant-ho sobretot amb el col·lectiu dels advocats i dels metges, i va ser a partir d'aquí que Gili va insinuar que des del Govern es vol protegir a certs sectors. Per tot, la socialdemòcrata va demanar a l'Executiu una modificació de la llei, perquè els professionals que vulguin establir-se a Andorra «no es pensin que els estem prenent el pèl».

Espot al·lega equitat / Espot va respondre amb una rotunda negativa les acusacions plantejades pel grup socialdemòcrata. «No els estem prenent el pèl, estem aplicant la llei», va assegurar el ministre, que va parlar d'un «tracte d'equitat» a l'hora de decidir si acceptar o no una sol·licitud. «La reciprocitat és que es pugui fer en les mateixes condicions», cosa que no passa, al parer del Govern, en el cas dels advocats o dels metges espanyols, ja que per a que un andorrà exerceixi allà es demanen uns requisits que no es formulen a l'inversa, com la dispensa legal per als advocats. El ministre va reiterar que en tot moment el Govern «s'ha ajustat al dret».

Pel que fa al col·lectiu dels lletrats, Espot va assegurar que ja s'està treballant amb el país veí perquè s'elimini aquesta dispensa, i per tan desaparegui la manca de reciprocitat. El ministre va explicar que els respectius col·legis ho estan analitzant.

D'altra banda, el ministre també va informar que s'han concedit vuit decrets d'habilitació especial, és a dir, s'han acceptat aquestes sol·licituds malgrat no complir el criteri de residència fixa a Andorra, perquè es tracta de professionals d'elevada reputació o que el país necessita. Tots són del rang sanitari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.