• El síndic general reconeix que no existeix la obligació de presentar comptes del diner rebut
• Les forces polítiques que tenen continuïtat poden ?estalviar' d'una legislatura a una altra

El síndic general, Vicenç Mateu, en la roda de premsa d'ahir Foto: àLEX LARA

El síndic general, Vicenç Mateu, va confirmar ahir, que sindicatura no retornarà els més de 400.000 euros que acumulava el grup socialdemòcrata, per dues raons, la primera és que «el grup socialdemòcrata té prous diners per poder funcionar amb normalitat, que és el que ens diu l'estudi del professor Bayona», i la segona és que «constatem que les assignacions als grups parlamentaris són massa generoses al cap dels anys». Mateu també va anunciar que «vist la sensibilitat que hi ha al carrer, l'estudi de Bayona també ens ha de servir per no continuar en aquesta situació de flou» i va assegurar que el Consell General posarà de seguida mans a l'obra per regular les assignacions als grups parlamentaris i fer de manera que un cop acabada la legislatura «s'hagin de retornar els diners que els sobrin, si és així».

El superàvit del grup socialdemòcrata s'explica segons Mateu pel fet que el grup «ha tingut continuïtat al llarg de varies legislatures» i també perquè «no hi ha ni l'obligació de presentar comptes ni de retornar els diners si es repeteixen escons». I va recordar que en finalitzar la legislatura 2005-2009, el grup de CDA va retornar 250.000 euros i el PLA 10.000 euros més. El síndic general també va recordar que «ara que estem treballant en la llei de finançament de partits polítics, és el moment d'introduir canvis en el reglament del Consell General i regular les assignacions als grups parlamentaris, perquè no hi hagi ni llacunes ni solapaments».

Mateu va justificar la manca de transparència vigent pel fet que «les assignacions als grups parlamentaris eren l'única via de finançament dels partits que també tenien dret a tenir una seu i una secretària, perquè aquest edific» –va precisar referint-se a la nova seu del Consell General– «encara no estava construït». I va continuar argumentant que «no és fins el 2003 o 2004 que hi un salt qualitatiu en el salari dels consellers i que s'augmenta molt la dotació dels grups parlamentaris que passen comptes de manera sui generis al final de la legislatura, però els que tenen continuïtat, poden conservar el romanent».

Els comptes de la vella / Mateu també va reconèixer que el superàvit del socialdemòcrates de 417.000 euros és «el reflex de que ningú sap en què es gasten els diners els grups parlamentaris» i va afegir que «això s'ha de regular de manera diferent, ja sigui introduint la obligatorietat de portar una comptabilitat i de ser auditats pel Tribunal de Comptes». El síndic també va explicar que «no sabem encara com fer-ho si caldrà que presentin els comptes cada any, o al final de la legislatura» i va defensar que «la inquietud de no explicar en què es gasten els diners perquè la resta de forces del Consell no descobreixi, abans d'hora, una estratègia política, no hauria de ser un impediment per fer les coses ben fetes i amb més transparència». No obstant això, Mateu va anunciar que havia enviat una carta al grup parlamentari socialdemòcrata explicant el posicionament de sindicatura i que «els mateixos consellers m'han demanat uns dies més per valorar-ho». Mateu no hi va veure inconvenient i de fet, el síndic general convida el grup socialdemòcrata a adoptar la millor decisió i va concloure que «les ferides obertes en tot el procés d'escissió entre ells, comporten un factor emocional molt important».

Regulació poc clara / El que no va quedar gens clar ahir, és el que passarà si el grup socialdemòcrata no s'avé a retornar el superàvit de què disposa, a força d'estalviar de legislatura en legislatura, perquè el reglament no preveu aquesta situació. Mateu va explicar que «el reglament del Consell General data del 1993 i en l'apartat 24.1 diu que els grups parlamentaris disposaran d'una assignació proporcional al nombre d'escons de què disposen». I sembla ser que res més. Per això i en base al «passament de comptes, pràctica establerta en diferents canvis de legislatura, el normal era que s'afegís o es restés en funció del romanent, per assignar el que corresponia a cada grup» va afegir Mateu. Amb tot, el síndic va justificar el funcionament del Consell General argumentant que «aquesta pràctica és comuna a altres parlaments del nostre entorn, tot i que això no és una garantia de que sigui la bona, sobretot en la situació econòmica actual».

El síndic també va apel·lar al sentit comú dels conselles socialdemòcrates argumentant que «estic segur de que si la situació fos a la inversa i que un grup es quedés sense assignació, la junta de presidents li assignaria una dotació encara que fos de manera extraordinària perquè podés funcionar en igualtat de condicions que els altres».

Per a més informació consulti l'edició en paper.