• Segons la Policia, Magán va trencar diumenge tots els rècords d'assistència

Vista del Prat Gran, diumenge a la nit: la policia calcula que els espectadors ocupaven una superfície 2.375 metres quadrats; Magán, en ple concert. Foto: ROBERT LIZARTE

Ja tenim xifra per a la polèmica: segons la policia i segons també el Servei de circulació d'Encamp, el concert del badaloní Juan Magán, la nit de Sant Joan, va congregar al Prat Gran 9.500 espectadors. Una xifra astronòmica, monumental, que bat tots els rècords històrics –Tony Carreira, només en va reunir 7.500 a Arinsal, l'abril del 2007– i que molts es resistiran a creure, però que des del comú donaven ahir per bona. Segons el cap de Circulació, Joan Carles Troitiño, el càlcul que porta en aquesta xifra estratosfèrica és el següent: en primer lloc, es va mesurar la superfície que ocupava la massa de gent present diumenge al Prat Gran; després es va multiplicar aquesta àrea –2.375 metres quadrats– per quatre, la mitjana de persones –o densitat– que des d'una perspectiva realista, tirant a la baixa, s'hi poden encabir en un metre quadrat. I d'aquí és d'on surten els 9.500 espectadors finals. Un recompte paral·lel, a partir del nombre de vehicles que van entrar a Encamp – tant des de Canillo com des d'Escaldes– confirmava aproximadament la primera xifra: segons Mobilitat, entre les 19 i les 24 hores de diumenge es van comptabilitzar prop de 4.000 vehicles. Aplicant també aquí una mitjana d'ocupació prudent –dos viatgers per cotxe– surt un total de 8.000 persones, a les quals s'hi han d'afegir –continua Troitiño– els residents a la parròquia que s'hi van desplaçar a peu així com els espectadors arribats en transport públic.

En qualsevol cas, els 9.500 espectadors suposen una fita estratosfèrica, que deixa a considerable distància –ja s'ha indicat– els 7.500 que va coingregar Carreira a Arinsal, i encara més als 4.000 que el veneçolà Carlos Baute va renir al mateix Prat Gran per la festa major del 2008. Amb un matís important: en tots dos casos es tractava de concerts de pagament, i no gratuït com el de Magán. També queden a anys llum del registre del rei de l'electrònica els 2.500 espectadors que vanpassar per taquilla per veure l'astre Dylan, el mateix 2008 al camp de futbol. I el cert és que tots els testimonis recollits ahir per EL PERIÒDIC asseguren sense dubtar-ho que la de diumenge va ser la major concentració de persones que es recorda a Encamp. De fet, tant des de l'organització com des de la mateixa Policia es preveia una entrada històrica: el departament de Cultura esperava 4.000 espectadors, mentre que el servei d'ordre doblava aquesta previsió: sembla que al final fins i tot es va quedar curta.

El cas és que les xifres d'assistència a concerts i manifestacions sempre van acompanyades de polèmica –quan no es passa per taquilla ,és clar. Una cas paradigmàtic és el de la manifestació independentista de l'últim 11 de setembre a Barcelona. Segons els molt optimistes càlculs de la Guàrdia Urbana de Barcelona, segur que ho recorden, hi van assistir 1,5 milions de persones –atenció: ¡un de cada cinc catalans!– i sembla que va colar: ben poca gent va dir ni piu. Si hi apliquéssim el mateix barem que a Encamp –4 persones per metre quadrat– sortiria l'astronòmica xifra de 375.000 metres quadrats; o el que és el mateix: 70 camps de futbol. Al Prat Gran la cosa no sembla que se surti tan de mare. Però només ho sembla: afegint-hi generosament els reforços vinguts de les comarques veïnes, ¿és possible que un de cada deu habitants del país fos diumenge a la nit a Encamp? És clar que si al nostre racó de món hi ha 7.634 armes de foc registrades –una per cada per cada deu habitants, precisament– potser que ens comencem a creure qualsevol cosa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.