• Un 60% dels andorrans a favor en l'última enquesta del CRESS

Imatge de les eleccions comunals 2011. Foto: TONY LARA

En l'última enquesta d'opinió política feta pel Centre de Recerca Sociològica i publicada el passat mes de juny, van ser enquestades un total de 406 persones residents al Principat que van manifestar el desig d'expressar el seu vot a les eleccions comunals, la institució més propera a la ciutadania i que cobra impostos per igual a nacionals i estrangers quan resideixen a la parròquia. A la pregunta sobre el dret dels residents d'Andorra sense nacionalitat andorrana a votar a les eleccions comunals, el 80,2% van contestar que hi estan a favor. Però no tan sols hi estan a favor els residents, sinó també la majoria d'andorrans. Dels 407 andorrans enquestats, el 60,2% va dir que hi estava d'acord.

El vot a les eleccions locals dels estrangers residents és una demanda creixent que fins ara han defugit les corporacions i els Governs. Una de les polèmiques més fortes sobre el tema es va aixecar el 2009, quan l'Estat espanyol va plantejar donar dret a vot als andorrans residents a l'Estat veí, a canvi d'aconseguir que els espanyols que viuen a Andorra podessin fer el mateix. La majoria de partits polítics andorrans van rebre l'oferta amb escepticisme i l'única força política que en va parlar durant la campanya electoral d'aquell any i que va acollir amb bons ulls la proposta d'Espana va ser el partit dels Verds. La secretària general del partit, Isabel Lozano, va declarar que «el mal andorrà segueix sent que no es consideri que els residents són ciutadans, amb dret a decidir». Ara, des del 2009, doncs sembla que hi ha un canvi de tendència perquè d'una mostra de 407 andorrans enquestats, el 60% creu que els residents tenen dret a decidir. El suport social creix, però aquest és un tema que els polítics andorrans encara no volen posar sobre la taula.

POC INTERÈS PER LA POLÍTICA / Paradoxalment, tot i l'interès per votar a les comunals per part dels residents, l'enquesta va mostrar que el desinterès per la política és generalitzat. Un 32% dels andorrans van respondre que els interessa poc, mentre que un 32% dels residents van respondre que no els interessava gens. A més, tant la majoria d'andorrans com de residents van admetre que «debaten amb poca freqüència sobre política d'Andorra amb altres persones». Pel que fa a com qualificarien la situació política general del país, la resposta majoritària va ser de «regular», amb un 56% els andorrans i un 55% dels residents.

El que no posen en dubte ni els uns ni els altres és el bon funcionament de la democràcia a Andorra (un 59% dels andorrans n'està bastant satisfet i un 58% dels residents també). Dels andorrans que van respondre que n'estan pocs satisfets (28%), el 14% va respondre que el motiu és que «la política està dominada per una minoria que actua només a favor dels seus interessos». En canvi, els residents (22%) poc satisfets es queixen de que se'ls nega «el dret a vot per a residents en el país».

Altres punts que lamenten andorrans i residents són l'absència de drets com ara el de vaga o la possibilitat de poder tenir doble nacionalitat. També demanen que es rebaixin els anys de residència per poder accedir a la nacionalitat andorrana i que es legisli el matrimoni civil per a persones del mateix sexe. En canvi, el 63% d'andorrans considera que els residents no han de votar a les legislatives, mentre que el 60% dels residents ho veuria bé.

Per a més informació consulti l'edició en paper.