• Flor de Lis va oferir la música que devia acollir el castell de Sant Vicenç en ple apogeu

Un moment del concert del Femap al jaciment de la Margineda Foto: FEMAP

En una recent entrevista, el paleontropòleg Eudald Carbonell, parlava de la consciència còsmica. Davant d'una afirmació tant rotunda, el periodista li demanava si aquesta consciència era compartida per les pedres i ell, lògicament, contestava que si. La visita a un jaciment com el de la Margineda, on s'han excavat les restes de la força de Sant Vicenç, una fortificació de l'època del segon pariatge d'Andorra, ens validen l'afirmació d'en Carbonell.

Només cal que algú t'interpreti el que aquelles runes signifiquen, i el lloc torna a la vida. Per tal de fer-nos partícips d'aquesta consciència, El Femap va incloure aquest pintoresc indret en el seu programa, i la música del grup Ensemble Flor de Lis, en fou la conductora, gracies a un programa musical molt similar al que, amb tota probabilitat, havien acollit aquelles parets quan encara eren habitades.

Un privilegi reconegut, fins i tot, pels músics els quals confessaren que no tenien massa oportunitats de presentar el seu treball en un lloc com aquell.

Les veus del castell

Amb un ai al cor pel temps, tot i que per fi i tal i com va indicar l'escriptor Albert Vilaró tot traduint les frases del conductus Cedit frigus hyemele, semblava cedir el fred de l' hivern la posada en escena fou molt encertada. Així, si la primera cançó, un lloa a la Mare de Deu, fou interpretada per les dues integrants del quartet, en la segona obra se'ls hi afegí, entrant des de l'exterior de l'escenari com si els músics tornessin de les creuades, la cornamusa i el timbal, amb una versió instrumental de Le chevalier mult estes guariz.

Una obra pròpia d'aquestes guerres santes, en les quals es lluitava contra l'alarb l'enemic a batre de la època i del qual, si fem cas de l'himne d'Andorra, Carlemany ens deslliurà.

Dames i trobadors

Poc desprès el concert prosseguia un altra obra instrumental, de les primers que es varen escoltar a Europa, recollida del Manuscrit Du Roy. I com no podia ser d'un altra , va arribar l'hora dels trobadors i les trobairitzs, o les dones que trobaven, com ara la Comtessa de dia.

Després de fer-nos partícips del goig de viure però també de les seves incerteses, que com ens va recordar Albert Villaró les podríem compartir amb els homes i les dones de l'edat mitjana, el concert s'acabava amb un Rex oblit que tant podia servir per cantar a la vida, com per cantar a la mort.

Ja en els bisos els músics tornaren a fer esment al temps, tot interpretant un lluït Calenda maia (primer dia de maig), tot un cant a la primavera i al renàixer. I que volen que els digui. Si realment creiem en aquesta consciència còsmica que propugnava en Carbonell, també deu tenir molt a veure amb el fet de morir i desprès renéixer.

Un fet aparentment sobrenatural però que, com es va poder experimentar divendres, es pot viure a través de la música.

Per a més informació consulti l'edició en paper.