• Decepcionant als Pirineus, fiable a la crono i espectacular als Alps per pujar al tercer calaix del Tour

Purito somriu abans d'arribar a París, amb el guanyador de la cursa, Froome, i Quintana, segon, els tres amb puro. A la galeria, diverses imatges d'aquest Tour 2013 entre elles la imatge del podi. Foto: AP PHOTO / BERNARD PAPON; AFP PHOTP / JOEL SAGET; AP PHOTO / LAURENT CIPRIANI; EFE / YOAN VALAT

Dissabte passat al matí, abans de la sortida de la 20a etapa, penúltima del Tour de França, Joaquim Purito Rodriguez (Katusha, Parets del Vallès, resident a Andorra) va escriure una piulada al Twitter: «Avui moriré matant». La cursa arribava a Annecy-Semnoz, amb l'última ascensió, decisiva, tot a una carta. Tenia el podi a tir, perquè ell sabia que anava a més, i perquè el seu objectiu, Alberto Contador (Saxo), a menys. Va atacar, es va endur a roda el colombià Nairo Quintana i el líder Chris Froome, i allà que va aconseguir entrar en el podi exclusiu, tercer. Era l'objectiu que tenia abans de viatjar a França, i ahir el va confirmar als Camps Elisis.

No tothom pot dir, segons recordava ell mateix a Semnoz, que ha fet podi en les tres grans del ciclisme mundial. Tour, Giro i Vuelta. És Purito un home que ha passat de ser un lluitador d'etapes, un gregari de luxe, un home d'equip, a entrar en una edat tardana (34 anys té ara) entre els millors que poden aspirar a guanyar una cursa de tres setmanes, i lluitar per almenys dues d'elles per any, com va fer en 2012 i repetirà en 2013, ja que hi serà a la Vuelta que tornarà a Andorra (14a etapa, el 7 de setembre, amb final a Canòlich).

En 2012, el seu millor any quan va repetir número u del rànquing mundial UCI que ja havia assolit en 2010, va ser segon al Giro d'Itàlia quan era líder gairebé fins el final. A la Vuelta a Espanya, va tornar a pujar al podi, sent el líder de la carrera, el dominador, tot i que al final en una etapa en Fuente Dé amb un magnífic Contador atacant de lluny, va acabar cedint a mans del madrileny. Just un any després, amb l'objectiu del Tour, i mai amagant la seva intenció de lluitar per la victòria –«¿per què no?» es preguntava sovint–, va arribar a Còrcega a la sortida sense amagar les cartes.

EL CAMÍ CAP AL PODI / No va començar bé el Tour per a Purito. El Tour arribava a la seva primera gran cita, els Pirineus, i ho feia prop d'Andorra, on molts amics i familiars es van donar cita per seguir-lo i donar-li suport. Però va fallar: es va deixar temps i es va situar en la general a 2min 06s del líder. Després va arribar l'assignatura pendent, la contrarellotge, on havia de provar les evolucions que ha treballat, però tampoc no va tenir el dia al Mont Saint Michel, i acabant 56è en l'etapa es va deixar en el camí 3min 17s amb Froome, que ja manava. A partir d'aquest punt, però, va venir la seva revolució silenciosa.

Primer va avisar al Mont Ventoux, on Contador ja va cedir. Després a Gap va donar mostres que estava en plena forma amb els millors, i ja a Chorges, en la crono amb dos ports, va deixar ben clar que el podi era el seu objectiu. En Twitter seguia el seu festival particular, destacant en les seves piulades abans de dormir que havia estat «entre els millors contrarellogistes del món» –va acabar a 10s de Froome–, però la cursa es presentava en la recta final i sobre la bicicleta es convertia en una màquina de batallar. A Alpe d'Huez, amb Quintana a roda, va restar dos minuts exactes a Contador, despres Le Grand Bornard on no es va moure la classificació però hi va haver guerra que va aguantar molt bé donant la cara, i després Annecy-Semnoz, indret que recordarà tota la seva vida perquè va ser on va dir que havia de «morir matant». Dit i fet, va enfonsar Contador amb el seu atac, va lluitar per obrir espai i es va quedar tercer en la general a 5min 47s del líder i a 44s de la segona plaça de Quintana. Aquest era el seu premi.

Ahir, a París, entre el joc de llums, el protocol i la festa del líder, hi era Purito, en el podi amb els seus fills que creixen al ritme dels èxits del seu pare. Purito, que entrena a Andorra, ambaixador en el món de l'esport d'aquest país, era ahir un dels homes més feliços del món. Com el seu company Dani Moreno, 17è, també resident, com els corredors de l'Orica Greenedge Cameron Meyer, 130è. i Svein Tuft, el fanalet vermell, a quatre hores i mitja del líder. Tots van acabar el Tour. Que ja és difícil.

Per a més informació consulti l'edició en paper.