• Els adoptats són cada vegada més grans, ja que «els més petits i sans» es queden als països d'origen

Una família passeja per la capital Foto: TONY LARA

La crisi ha fet –i segueix fent– estralls a l'economia del país, i de retruc ha acabat afectant a sectors i serveis depenents del capital adquisitiu de la ciutadania. És el cas del Servei d'Adopcions del Govern, que només ha concedit cinc assignacions a famílies del país des de l'any passat. Paral·lelament a aquesta baixada de la demanda, el context internacional de crisi i els nous comportaments dels països que per tradició més infants donen en adopció, està modificant substancialment el perfil de nens i nenes adoptats. Tal i com va explicar la tècnica del Servei d'Adopcions, Ruth Mallol, «els infants són cada vegada més grans; els més petits i els que estan sans se'ls queden als països d'origen».

Així, segons Mallol, la tendència als propers anys s'anirà allunyant de la viscuda fins ara, en què era relativament senzill poder adoptar nens i nenes molt petits i sense problemes de salut. Els països d'origen posen cada vegada més traves en aquest sentit, i no tantes per a nens «amb més dificultats». A més a més, els períodes d'espera s'allarguen molt, fins i tot superant els sis anys en el cas de la Xina. És aquest un dels motius pels quals Andorra va declinar a seguir mantenint converses per poder adoptar infants del gegant asiàtic.

Paral·lelament, per intentar facilitar els tràmits d'adopció de les famílies andorranes, a principis d'aquest 2013 es aconseguir tancar un acord amb l'Associació d'Ajuda a la Infància del Món per a la mediació de les adopcions internacionals. A través d'aquesta entitat Andorra s'obre a les adopcions de nens del Brasil i de Rússia. En el cas del Brasil, a més, suposa que les famílies monoparentals –també homes–, puguin acollir-se al programa d'adopcions.

En el cas de Rússia, es permet que dones soles puguin adoptar nens d'entre 0 i 3 anys. De fet, l'acord amb aquest país es va realitzar perquè «hi havia moltes famílies que ens ho demanaven», va informar Mallol.

Els convenis bilaterals amb els dos països ja estan en vigor, i des de llavors dues famílies estan en tràmits de valoració per adoptar un infant de Rússia, després de rebre el vistiplau d'aquest país. Es tracta d'un procés un xic lent, tal i com va exposar Mallol, ja que cal traduir tota la documentació del català al rus. També el conveni amb el Brasil està donant els seus resultats, ja que per a l'any vinent una família monoparental podria adoptar un infant d'aquest país.

Malgrat aquestes bones notícies les xifres parlen per si soles, i el nombre de famílies interessades en adoptar està baixant els darrers anys. Al 2010 es van concretar 11 adopcions, segons les xifres facilitades pel Servei del Govern, i al 2011 van ser vuit. En canvi l'any passat van ser únicament dos i aquest any han estat tres durant el primer semestre.

A més a més, hi ha sis famílies a l'espera d'una assignació internacional, entre elles les que volen un infant de Rússia i del Brasil.

Andorra pot tramitar adopcions internacionals amb Colòmbia, –per a nens majors de sis anys–, les Filipines, la República Dominicana, Eslovàquia, i des d'aquest any Rússia i el Brasil. Paral·lelament, des del Departament s'està treballant per tal de poder arribar a acords amb d'altres països.

94 adopcions / En l'històric des de la posada en funcionament del Servei d'adopcions han arribat a Andorra 94 infants, 47 nens i 47 nenes. Pel que fa Colòmbia, actualment el país ha aturat el procés a 3.500 famílies –una altra mostra dels canvis que s'estan produint a nivell internacional–, tot i que aquesta acció no afecta les sol·licituds andorranes que ha havien estat acceptades.

I és que l'angoixa per saber si arribarà el desitjat infant, i si és així quan arribarà, és el pitjor dels tràmits de les famílies en espera. Hi ha casos de parelles andorranes que fa cinc anys que esperen un infant de Colòmbia, va assegurar Mallol. En el cas de les Filipines l'espera acostuma a ser més curta, d'un any i mig aproximadament. Per Eslovàquia són uns dos anys. Pels dos nous països inclosos aquest any els temps també són llargs, no de menys d'un any.

Per a més informació consulti l'edició en paper.