• Es restauraran la teulada i els tancaments de les corts i de la casa dels masovers

Les dues corts de l'era gran: sen retiraran els apuntalaments i se'n restauraran el forjat i els tancaments; a sota, el passatge situat entre la casa dels masovers i l'era petita, que també s'adequarà «mínimament» Foto: TONY LARA

Es miri el lector bé les dues fotografies d'aquí al costat, perquè ben aviat passaran a la història: el Consell de Ministres va treure ahir a licitació la primera fase de la prevista rehabilitació de la Casa Rossell d'Ordino. En total, 80.000 euros que es destinaran a maquillar la casa dels masovers i les dues corts de l'era gran. I ja posats, s'adequarà «mínimament» –vulgui dir això e lque vulgui dir– el passatge situat entre la casa dels masovers i l'era petita de la Casa Rossell. Es tracta –ho dèiem aquí mateix a principis de juny, quan el cap de Govern, el cònsol Espot i el ministre Albert van anunciar la intervenció– d'una operació necessària, perquè l'aspecte que presenta l'immoble, colomer i capella de banda, era (i encara) és francament depriment, però purament cosmètica: de la casa dels masovers es referà la teualada, el forjat, l'escala interior i els tancaments, reutilitzant quan sigui possible els elements originals (porticons, ferramenta i lloses); de les corts, es desmuntaran els apuntalaments provisionals i el forjat, es repararà el mur de l'extrem sud-oest –al final de l'estructura– i es restauraran els tancaments exteriors.

De moment, la casa pairal no es tocarà. Això queda per a una fase ulterior, pressupostada en 300.000 euros i que inclourà la restauració de la teulada, així com a l'enjardinament del pati i l'erecció del mur de contenció. Però això ja es veurà, perquè la intervenció forma part dels bons propòsits per al 2014, i que se sàpiga el pressupost del curs que ve encara és a la panxa del bou. En qualsevol cas, l'objectiu de la intervenció és deixar les dues eres i el jardí de la Casa Rossell en unes condicions similars als exteriors de la veïna Casa d'Areny-Plandolit –o del trosset de jardí de sota del colomer, de la mateixa Casa Rossell– il·luminar-lo i obrir-lo al públic. I frenar, és clar, la degradació d'un edifici històric, que el 1996 va ingressar al patrimoni de l'estat –tres anys després del traspàs sense descendència de Lluïsa de Riba, l'última de la nissaga– i que el 2002 va ser declarat bé d'interès cultural. El cas és que en els últims dos decennis –i amb l'excepció del mig milió d'euros que es va cruspir la retauració de la capella i del colomer, estrenada al 2002– només s'hi havien fet intervencions d'urgència.

I si la teulada de la casa pairal ha de ser una de les prioritats del 2014, a l'interior de la casa –planta baixa i dos pisos, avui buits– només s'hi actuara quan es decideixi l'ús definitiu de l'edifici. I això no té encara data prevista. Tampoc no es tocarà l'estructura, que no representa segons el ministre cap perill. Pel que fa al contingut, el mobiliari històric es conserva al magatzem de Patrimoni a Aixovall, i la monumental biblioteca, a la Nacional. En qualsevol cas, els 80.000 euros que el Govern injecta aquest curs a la Casa Rossell donen resposta «a una reivindicació històrica de la parròquia, perquè estava deixada de la mà de Déu», per dir-ho en les precises paraules del cònsol, Ventura Espot. Una llumeta al final del túnel, en fi, per a un edifici amb quasi quatre segles d'història i d'on han sortit personatges com Antoni Fiter i Rossell –l'autor del Manual Digest– i Joaquim de Riba, amfitrió de Verdaguer al 1883.

Per a més informació consulti l'edició en paper.