E l Tribunal de Corts ha condemnat a tres anys de presó a l'empleat de banca acusat de robar més de 5 milions d'euros per un delicte major d'estafa i ha decidit imposar-li una multa de 300.000 euros. El bancari va ser detingut a finals del 2011, i des de llavors es trobava en situació de presó preventiva. En la mateixa causa va estar jutjat un altre home per a qui el ministeri fiscal demanava una pena de 3 anys de presó i una multa de 250.000 euros, acusat de fer de correu, és a dir, de fer arribar els diners que l'empleat de la banca facilitava a la persona en parador desconegut i instigador de tot l'entramat. El seu defensat va demanar l'absolució al·legant que ell desconeixien que el que transportava fossin diners i finalment el Tribunal l'ha decidit absoldre'l.

¿5'5 milions o 6'6?/ Segons es desprèn de la sentència, el Tribunal de Corts ha donat la raó a la defensa que en el seu informe argumentava que no hi havia proves suficients que demostressin que el banquer fes reintegres sense el consentiment dels clients entre el 2008 i el 2010, tal i com assegurava en la seva acusació la fiscalia. Per tant, el Tribunal ha considerat que la quantitat estafada ha estat de 5,5 milions, i no de 6,6 . De fet, el Ministeri Fiscal havia demanat cinc anys de presó ferma per l'acusat principal i una multa d'un milió d'euros i l'acusava de tres delictes: estafa qualificada, creació i ús de document inautèntic i associació il·lícita. Tres delictes que l'haurien portat a estafar aquests 6,6 milions d'euros, dels quals els clients afectats només havien recuperat un milió.

ELS FETS /En el judici doncs la fiscalia va exposar que l'acusat havia iniciat la seva actuació il·lícita al 2008, fent diverses operacions fraudulentes com reintegres sense comptar amb el beneplàcit dels clients afectats.

Els reintegres anaven a parar a diversos fons d'inversió i operacions immobiliàries. Tot i que a finals del 2010 la bola es va fer més gran, en el moment en què un client va oferir a l'inculpat la possibilitat d'invertir en un negoci de recerca d'or a Mali, amb una rendibilitat elevada. L'acusat –el qual va reconèixer tots els fets succeïts a partir d'aquest punt cronològic– va convèncer a un dels seus clients perquè invertís a aquest negoci. Li ho va proposar després que perdés molts diners amb una cartera. La proposició va anar bé i van guanyar diners, tant el client com el propi empleat de la banca.

Va ser llavors quan l'acusat va veure una opció de «guany personal», a paraules del seu lletrat, i va iniciar un procés il·lícit per tal d'aconseguir diners per invertir a Mali. Va falsejar firmes dels seus clients, va obrir comptes falsos i pòlisses de crèdit sense que aquests ho sabessin. Ho feia amb clients de fora del país que no controlaven diàriament els seus moviments bancaris. Bona part dels diners que sostreia eren retornats i fins i tot amb interessos. El percentatge de guany personal respecte el total era del 5%.

Amb tot, els moviments econòmics sumaven 5,5 milions d'euros, i 6,6 milions segons el Ministeri Fiscal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.