• El síndic general adverteix a la classe política que cal estar a l'alçada de la situació i a l'escolta per preservar la cohesió social i la sostenibilitat de l'Estat andorrà

A la dreta , els Pentits Cantors d'Andorra darrere l'altar en un moment de la missa oficiada per tots els sacerdots d'Andorra i presidida per l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives. A l'esquerra el cap de Goven, Toni Martí en plena conversa amb mossèn Ramon Sàrries Arxiprest d'Andorra i rector de la capital, en companyia del síndic general, Vicenç Mateu, i del representant de la delegació del copríncep francès, Pascal Escande, ahir Foto: TONY LARA

El síndic general, Vicenç Mateu, va donar el tret de sortida ahir, a les nou del matí, al proper curs polític que s'anuncia molt intens fins a finals d'any. Davant de tota la classe política, Mateu va fer un discurs de doble vessant; d'una banda insistint en les importants reformes legislatives que caldrà resoldre en el futur immediat i que requeriran un esforç per part de tota la classe política, i de l'altra, recordant la necessitat d'enfortir la confiança entre les institucions i els ciutadans. El síndic també es va referir al poc populars que són algunes preses de decisió de l'actual legislatura però, va assegurar que els sacrificis són necessaris per al bé comú. «No podem estar contents amb la situació actual; hem d'estar a l'alçada els nostres deures i hem de saber escoltar les raons i el malestar dels altres, les seves veus, els seus neguits i perquè no, també els seus consells». I va insistir en que «hem de fer un esforç per explicar bé el que fem i perquè ho fem». Mateu també va defensar que si «el moment ens escull, sí que escollim la nostra actitud i les nostres accions» i que també «és cert que els polítics som els primers que hem d'actuar d'acord amb el compromís que vam assumir el dia que vam accedir al càrrec, conscients que les decisions que prenguem avui (...) afectaran per bé o per mal les generacions de l'esdevenidor». Unes decisions que també poden generar desinterès per als polítics i la política en general. Mateu va notar que «malauradament el clima de desafecció política que viuen els països de l'entorn més immediat també ens ateny». I va insistir en que no es tracta d'una simple moda advertint de «no pecar d'ingenus i creure que qualsevol símptoma prové de fora de les nostres fronteres». Ben al contrari, va reconèixer que « segurament hi ha factors interns que contribueixen a un cert distanciament entre els qui ocupen un càrrec polític i la resta de ciutadans». I va afegir que «dic la resta de ciutadans amb plena consciència de l'expressió que utilitzo». El síndic va argumentar que els polítics no són una classe diferenciada del conjunt de la ciutadania, sinó que la representen en virtut d'un procés democràtic. I, subratllant, la fragilitat de la democràcia, va demanar més implicació. «La democràcia és un ideal a aprofundir (...), un exercici continu de responsabilitat compartida que exigeix la implicació i la participació de tots i cadascun de nosaltres» va dir. I va afegir que «siguem valents i esvaïm els dubtes i les pors que no ens permeten veure-hi més enllà». Mateu va trencar una llança per la reconciliació i el debat objectiu argumentant que «siguem generosos i aparquem velles rancúnies i ressentiments (...) i aprofitem el moment per començar de nou amb il·lusió renovada». I va reiterar que «la confiança avui és més necessària que mai» per abordar els canvis necessaris, preguntant-se si «sense confiança, hauria estat possible aprovar la Constitució de la qual celebrem aquest any el vintè aniversari?» Matisant que la confiança tampoc no és donar carta blanca, va recordar que el país disposa de mecanismes de control «i és bo que els utilitzem» i va concloure que «al costat de les necessàries reformes estructurals de caire econòmic i social, hem de seguir avançant cap a una major transparència i proximitat de les institucions públiques».

un curs intens / El síndic però va encetar el seu discurs de Meritxell advertint que aquest serà «un curs polític intens amb importants reformes legislatives, perquè encara queda molta feina a fer». I es va referir, com no podia ser d'altra manera, al procés d'obertura econòmica encetat que va qualificar de «reforma estructural del tot necessària i ineludible si volem recuperar la nostra prosperitat en un futur a la vista». Reconeixent que els canvis no són fàcils d'instaurar també va afegir que «per això s'acaben abordant en els moments menys oportuns: quan no hi ha alternativa, quan no actuar no és possible». Si els temps de crisi empenyen a transformacions, Mateu va alertar que «cal fer-ho amb la cura necessària per no deixar de banda a aquells ciutadans que ho passen malament». I va convidar els polítics a tenir més discerniment i «la capacitat de veure els arbres i el bosc per no descuidar cap de les dues dimensions de la realitat, la general i la particular».

solidaritat / Convidant els presents a «mantenir-nos fidels a uns objectius d'interès comú, malgrat l'adversitat de les circumstàncies i els embats d'aquells que han vist en aquestes mateixes circumstàncies la possibilitat de treure'n profit», Mateu va recordar que «això no vol dir desatendre el que s'espera de nosaltres». I va insistir en que «ben al contrari, hem d'esforçar-nos encara més per servir l'interès general. Per servir la sostenibilitat i la sobirania de l'Estat andorrà».

Per concloure, va apel·lar a la solidaritat argumentant que «un dels perills de la crisi és que hi perdem un dels nostres béns més preuats: la cohesió social, el coneixement i el reconeixement mutu que ens ha mantingut units com a sol poble al llarg dels segles». I va demanar a les institucions de reforçar «aquest sentiment de pertinença, en la promoció de valors que són universals i genuïnament andorrans: prudència, esforç, austeritat i solidaritat». I va insistir en que «Andorra és un projecte col·lectiu, i és només col·lectivament que ens en sortirem».

Per a més informació consulti l'edició en paper.