• Baró diu que el discurs del copríncep episcopal «no és compatible amb l'esquema constitucional»

El copríncep episcopal d'Andorra, Joan-Enric Vives, durant la missa Foto: TONY LARA

Desacord i indignació d'agents polítics i socials del país davant les paraules del copríncep episcopal d'Andorra i Arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, en l'homilia en honor a la verge de Meritxell que va tenir lloc diumenge passat. Dues de les qüestions més polèmiques de l'evangeli de Vives van ser l'afirmació categòrica que «Déu està per sobre del que nosaltres puguem pactar o decidir, dels parlaments i de les lleis», i el fet que el copríncep episcopal demanés que «no ens deixem atabalar per grups de pressió i busquem la llei de Déu, què vol Déu i com ho podem tirar endavant», en una referència clara a les iniciatives socials per despenalitzar l'avortament i per legalitzar el matrimoni homosexual.

Ladislau Baró, president del Grup Parlamentari Demòcrata, va dir ahir que l'homilia del arquebisbe «no és compatible amb l'esquema constitucional» i va voler deixar clar que, el copríncep, «com tota la resta de ciutadans, està subjecte a la Constitució». Tot i entendre que «va ser l'homilia d'un home d'església dins un acte religiós que defensava el dret diví per sobre del positiu», tal i com va voler matisar Baró, també «cal remarcar que totes les institucions estan subjectes a l'ordenament jurídic».

El president de Socialdemocràcia i Progrés, Jaume Bartumeu, va destacar la seva sorpresa en escoltar una homilia en la qual «en un primer moment es demanava respecte a les institucions», per seguidament «defensar un règim teocràtic per davant de la democràcia constitucional». Bartumeu va criticar que l'homilia pretengués «dividir la societat andorrana» i va recordar que l'article 11 de la Constitució defensa la llibertat religiosa de tots els ciutadans, i va concloure que «si el que ens demana el copríncep és que escollim entre la llei de Déu o la dels homes, nosaltres tenim molt clara la nostra opció».

Vives també va rebre critiques pel fet de «generar crispació i conflicte a nivell intern de país amb les seves paraules» per part del Partit Socialdemòcrata. El seu primer secretari, Pere López, va dir que «el copríncep hauria de ser una figura respectuosa amb allò que vol el poble andorrà», i va criticar també l'actitud de «voler interferir en el procés legislatiu», ja que «no és el què li atorga la Constitució». López va afegir que «no és per la via de la imposició sinó del diàleg que avançarem com a país» i va dir que el fet d'anomenar «grups de pressió» a persones que duen a terme actuacions «que estan tenint molt suport popular» va ser una «categorització gens adequada»

ELS «GRUPS DE PRESSIÓ» / La portaveu de la plataforma Sí als nostres drets, Mònica Codina, va voler recordar ahir al copríncep episcopal que «estem en un país laic i que fa 20 anys que tenim una Constitució» i que fins i tot «el Papa Francesc ha declarat que tots els estats són laics». En aquest sentit, va criticar la barreja del discurs polític amb el religiós.

L'advocat Manel Pujadas, un dels quatre impulsors de la recollida de signatures per permetre el matrimoni entre persones homosexuals, també va retreure al copríncep que no separés aquests dos estaments democràtics i va dir que «en una missa s'ha de parlar de religió, i no fer política des de Meritxell», ja que incomplir aquesta premissa significa «no adequar-se a la bicèfala posició del copríncep com a institució i com a home d'església».

Pujades va ser menys diplomàtic quan va parlar d'una actitud per part del copríncep «provocadora i suïcida de la pròpia institució que representa».

Segons Pujades, les declaracions de Vives «degraden l'opinió dels ciutadans pel que fa la figura del copríncep episcopal» i va afegir que «la gent està indignada perquè està malmetent la institució que hauria de defensar»; així doncs, la seva conclusió es que el discurs va ser un «gravíssim error institucional».

Per a més informació consulti l'edició en paper.