El director lleidatà posa al costat de l'antena de 100 metres d'altura de l'estació del pic Blanc Foto: EL PERIÒDIC

DIRIGIRÀ "SOLOS" A L'OCTUBRE A L'EDIFICI DE SUD RADIO

Encara no fa un any que va obrir la paradeta a Ordino, i Imminent Productions –la nova aventura del productor, guionista i director lleidatà Josep Pozo– ja s'ha embarcat en dos curts –Naked animals i Clodette– i un llargmetratge, Solos, que es rodarà quasi íntegrament a l'edifici de l'antiga Sud Radio, al pic Blanc. D'això se'n diu tenir ull per a les localitzacions. És clar que Pozo (1967) és gat vell, amb un currículum on destaquen amb llum pròpia El Cid: la leyenda, i Donkey Xote, dues de les pel·lícules d'animació de més èxitdel recent cine espanyol. Pozo les va dirigir com ara dirigirà Solos, una història sobre quatre xavals que van a espetegar al fantasmagòric mastodont del cap del port per participar en un inquietant joc de rol. El pressupost, 610.000 euros; el rodatge, entre el 14 i el 31 d'octubre; la postproducció, a finals de gener; i l'estrena... Ai, l'estrena. Primer, rodem-la. I atenció, que anuncia nou projecte per a l'hivern. La cosa promet, però amb el record d'El secreto e los 24 escalones –el nyap aquell de Lapeira, ¿se'n recorden?– s'imposa la prudència fins que en comprovem el resultat.

–¿Què ens espera, amb Solos? ¿Una altra peli de terror amb adolescents a dintre?

–El terror hi és, però és més psicològic que físic. Vaja, que no és la típica pel·lícula on veiem com van pelant un a un tota la collla d'amics. El gènere que li va millor a Solos és el psicodrama.

–¿Ni serres elèctriques ni membres seccionats? Quina decepció... ¿Hi haurà morts, com a mínim?

–És possible, però com comprendràs no revelaré els cops de guió.

–¿A quin públic està destinat?

–A espectadors a partir de 13 anys.

–Això d'una peli amb joc de rol... em sona: El corazón del guerrero i Nadie conoce a nadie. Com a mínim. ¿Calia insistir-hi?

–No és un tema habitual, a banda d'aquestes dues pel·lícules que ja tenen uns quants anys. A més, en la nostra història el joc de rol és l'excusa per reunir els personatges a Sud Radio. Hauríem pogut fer que hi quedessin aïllats per una tempesta, i el guió hauria funcionat igual.

–En anglès. ¿Per què?

–Perquè es tracta de competir en el mercat internacional. Rodar-la en català ens hauria limitat a TV3.

–¿Amb quin pressupost compten?

–Ara mateix és de 610.000 euros.

–Molt per sota dels 2,7 milions d'euros, el pressupost mitjà de les pel·lícules rodades el 2012 a Espanya.

–És baixíssim, de fet. Però si vols rodar, avui, l'única opció que tens és retallar el pressupost i elevar la qualitat. Nosaltres creiem que es pot fer un producte rendible amb uns cosotos baixos.

–¿Han lligat algun tipus de subvenció institucional?

–No: els productors som Imminent i CKS. Hi ha companyies espanyoles interessades, però ara mateix som els que som.

–¿Pel·lícula o telefilm?

–Pel·lícula. S'estrenarà als cines.

–L'equip complet, ¿quanta gent l'integrarà?

–25 persones.

–¿Hi han enrolat professionals del país?

–Igual que no trobes a Andorra empreses de lloguer de material ni de postproducciò, també costa moltíssim trobar tècnics qualificats per fer cine. Però tot i així, els equips de producció, direcció i direcció d'art estan integrats per professionals residents aquí.

–Els actors no són gaire coneguts. Millor dit: gens coneguts. ¿Un hàndicap?

–Hem apostat per un càsting jove, entre els 21 i els 30 anys, amb l'excepció de Timothy Gibbs, grandíssim actor, que frega els 50. I estem pendents de CKS, que ens ha proposat de col·locar-hi algun intèrpret de renom internacional.

–¿Com ara qui?

–De l'estil Jeremy Irons.

–Permeti'm que ho posi en dubte.

–No dic que hagi de ser ell, però el concepte sí que és aquest: un gran actor que ja no juga a la primera fila, però amb ganxo. Tenim un nom que no és Irons però que no podem avançar fins que estigui al sac i ben lligat. Si el tanquem, serà una bomba.

–¿Com és que no han incorporat cap actor local? Perquè tècnics potser no, però d'intèrprets ens en floreixen sota les pedres.

–Tot el que toca el talent del país ho estem tractant a través de la formació i en projectes com ara Naked animals: a poc a poc anirem creant una base sòlida. És la manera.

–¿Com és que no se li havia acudit a ningú abans, rodar a Sud Radio?

–Jo en sóc el primer sorprès. Una productora catalana em va encarregar un guió; els vaig parlar de Sud Radio, el Govern de seguida em va facilitar l'accès a les instal·lacions, i vaig quedar impressionat. Quan el projecte va quedar congelat vaig aprofitar la localització. És un espai màgic, que et transporta automàticament a una altra època. Ni a Hollywood, tu. Un xollo que s'havia d'aprofitar.

–¿Quin paper hi juga, l'edifici?

–Volia fugir del recurs fàcil de presentar l'estació com si fos un ens maligne, que el sol fet d'entrar-hi posés els intrussos automàticamet en perill. Sud Radio és un decorat fabulós, però no un personatge de la pel·lícula.

–¿Tota el metratge transcorre al pic Blanc?

–El 90%. No rodarem a les sales dels transormadors, perquè seria perillós. L'altre 10% que falta, al soterrani de la biblioteca d'Encamp –on es fa el túnel del terror– i un parell de seqüències, a Londres.

–¿Altres escenaris a què els hagi posat l'ull cinematogràfic?

–L'edifici de Radio Andorra, que era inicialment l'escenari de Solos; Clodette s'ha rodat al telecabina de la Massana i a la Farga Rossell. Però l'important és la història, no es tracta de fer un espot turístic; si el guió enganxa, a partir d'aquí es pot adornar amb detalls locals: al guió queda clar que Solos transcorre a Sud Radio i a Andorra.

–¿Pròxims projectes?

–Un d'immediat: es titula Nick, un psicodrama social amb rerefons fantàstic. De l'estil de Winter's bone, perquè te'n facis una idea. El guió és meu però el dirigirà una directora anglesa, perquè també hi està implicada la productora CKS. Es rodarà a l'hivern i íntegrament al poble d'Ordino, amb un pressupost també per sota dels 700.000 euros. El que queden per lligar els actors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.