• La vídua de l'autor del ?Cant dels ocells' vol conèixer Andorra

Serra i Escribano amb l'alcalde del Vendrell, Jordi Carnicer, i el preisident de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo Foto: ANA

El feeling de Pau Casals (1876-1973) i Andorra ve de lluny. Exactament, des del 1946, en plena postguerra, quan s'instal·la a l'hotel Valira d'Escaldes per trobar-se amb el seu germà Enric. N'ha quedat una cèlebre fotografia que Claverol, amb el seu caractarístic do de l'oportunitat, va prendre a la porta de la Casa de la Vall. Un vincle que al decenni següent seria encara més estret a través d'Andreu Claret, amb qui mantindria una llarga amistat –i un sucós intercanvi epistolar, reunit per cert a Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l'exili.

El cas és que la vídua del mestre, Marta Casals, ha manifestat la intenció de conèixer el Principat, i que per preparar aquesta il·lustre visita un delegació de la Fundació Pau Casals, encapçalada pel president de la comissió executiva, Narcís Serra, es va reunir ahir amb el comú de la capital i amb el director artístic de la Temporada de música i dansa, Josep Maria Escribano –que és també patró de la Fundació. I de la trobada n'ha sortit un esborrany de conveni que s'haurà de concretar pròximament però que preveu, de moment, tres prometedores iniciatives: d'entrada, un intercanvi pedagògic perquè els alumnes d'Andorra la Vella tornin la visita i coneguin el Museu Pau Casals al Vendrell, la localitat natal de l'autor del Cant dels ocells; a més, i sempre segons Escribano, la Temporada podria commemorar el 40è aniversari del traspàs de Casals amb un concert i una exposició que en repassi la trajectòria.

En fi, que per tractar-se d'un esborrany, no està malament. Ara falta que les bones intencions es converteixin en sòlida realitat, però els antecedents conviden a l'optimisme: d'una banda, l'interès especial que la vídua del violoncel·lista ha manifestat visitar Andorra; de l'altra, ara fa 15 anys la Temporada ja va programar un concert amb motiu del 25è aniversari, en aquella ocasió amb Lluís Claret com a plat estrella. Una efemèride que el mateix comú va aprofitar per inaugurar el carrer que porta el nom del mestre. Una inauguració sui generis, perquè la via encara no existia. Avui, sí. Per acabar, seria una forma ben oportuna de culminar, ni que sigui a través de la seva vídua, un desig mai no satisfet per Casals, que en la correspondència amb Claret manifesta repetidament la voluntat d'assistir al Pessebre Vivent d'Engordany. Així ho deixa escrit en l'última carta del volum –compilat per Anna Damau i Anna Mora, i publicat per Mediterrània: no se'l perdin– datada a Marlboro (EUA) el juliol del 1964, on anuncia la seva presència al Pessebre d'aquell Nadal. Una promesa que va deixar incomplerta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.