• Una cinquantena d'usuaris de la residència el Solà d'Enclar s'instal·len al Cedre, on són rebuts amb una festa de benvinguda

Un moment de la festa de benvinguda, ahir al Cedre. Foto: EL PERIÒDIC

Trasllat finalitzat. I festa de benvinguda per celebrar-ho. La cinquantena de padrins de la residència Solà d'Enclar ja tenen la seva habitació en una de les quatre plantes del Centre Sociosanitari el Cedre. Un trasllat que s'ha realitzat durant els darrers dos mesos, però que es va començar a programar el 12 d'octubre de l'any passat, tal i com va explicar ahir el director del Cedre, Ernest Sáiz.

A part dels 48 padrins que des d'ahir tenen nova llar, també s'han mudat amb ells el personal del Solà d'Enclar, augmentant l'actual plantilla del Cedre fins a les 84 persones. Tal i com va explicar Sáiz, tret d'algunes recol·locacions la gran totalitat es quedarà per cuidar als padrins, tant els que es queden tot el dia com els que només hi assisteixen durant el dia.

Amb aquesta integració, va explicar el director del Cedre, compten amb 108 residents i 27 usuaris del centre de dia. I encara queden 12 places disponibles. Una dotzena de persones que es podrien unir a aquesta «gran família», tal i com van definir ahir tant l'equip de treballadors com els propis usuaris. Així es va pronunciar la directora del Solà d'Enclar (que ara passa a integrar-se a la direcció del Cedre), Remei Canals, afegint que la voluntat és unir les dues famílies «per crear-ne una de nova i gran».

Un dels moments més emotius va anar a càrrec del padrí Josep Daza, procedent del Solà d'Enclar, que va mostrar les sensacions de les primeres hores en aquesta nova llar. Daza, que té problemes de visió, va assegurar que les primeres impressions «són bones» i va agrair la tasca que fan les infermeres amb els padrins, «són els meus ulls per caminar», va exposar. Daza va afegir que els usuaris «ens hem de portar com germans i ens hem d'estimar molt perquè som una família».

Tant els que arribaven com els que fa ja temps que són al Cedre van fer una petita festa amb parlaments i pica-pica posterior. El clima d'aquesta nova etapa era d'acolliment i de companyerisme. Segons Sáiz el trasllat es valora de manera positiva «però ara cal un procés», més o menys llarg en funció de cada padrí, per conèixer i adaptar-se al que s'ha de convertir en la seva nova casa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.