• La parapública vol enllestir quatre centrals en deu anys, aprofitant alguns projectes immobiliaris privats

Imatge del Centre de Tractament de Residus, que aprofitarà la central de cogeneració que es construirà a la Comella Foto: TONY LARA

el BOPA del passat 13 d'octubre anunciava l'obertura d'un concurs públic nacional per a la realització del contracte de treballs tècnics de la central de cogeneració de la Comella. Suposa un pas endavant en la construcció d'aquesta instal·lació, que ha d'abastar de calor bona part de la capital. La central de cogeneració de la Comella se sumarà a la que s'està construint a Soldeu, prevista per principis del 2016. Paral·lelament, la parapública Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA) ultima el projecte de dues centrals més, a la zona sud del país i a la zona central. Tal i com exposa el director de FEDA, Albert Moles, la cogeneració, que consisteix en la producció combinada de calor i d'electricitat, és la solució més viable, econòmicament i energèticament parlant, per augmentar la producció d'energia i reduir la dependència actual amb Espanya i França.

Tornant a la planta de la Comella, la primera pedra d'aquest projecte és el concurs públic llançat fa dues setmanes, amb previsió que estigui enllestida en un termini de quatre anys. La inversió total calculada és de 14,3 milions d'euros, partint que hi ha una part d'obra ja feta, el forn incinerador. És a dir, la planta de cogeneració utilitzarà l'energia del forn per generar calor i incrementar-ne així més d'un 300% la producció. Actualment, va explicar Moles, «el forn està generant entre 12 i 13 GWh» (gigawatts l'hora). L'objectiu és «produir fins a 20 GWh», més els 40 de la planta, per aconseguir uns 60 GWh.

En qualsevol cas, va afegir Moles, a més de l'energia que s'agafarà del forn, també s'utilitzarà gas per produir aquesta xarxa de calor que es distribuirà per Andorra la Vella. Concretament, la zona a abastar serà el triangle imaginari que es crea entre els punts de la Comella, el Lycée i l'hotel Novotel al carrer prat de la Creu, va informar el director de FEDA. I en xifres d'energia, representarà «el doble de producció» que la que pot aconseguir amb la planta de Soldeu. «Soldeu representarà un 3% del total d'energia a Andorra, la Comella serà el 6%. Així que, en quatre anys ja haurem aconseguit produir el 10%», va manifestar Moles.

Pendents de projectes privats / Però aquestes dues plantes de cogeneració no són les úniques que han de veure la llum durant la propera dècada. Tal i com informa el pla d'inversions de la parapública dins la memòria del pressupost 2014, està prevista la construcció de dues centrals més: una al sud d'Andorra i una al centre. Segons va assegurar Moles, «no estan identificats ni treballats» els punts exactes on s'ubicaran. La parapública es troba en l'actualitat en converses amb els comuns implicats per sospesar opcions. «Encara no està decidit, potser en uns anys tenim els projectes de cogeneració que es diuen Encamp, Sant Julià, Santa Coloma, l'hospital o la Massana», va manifestar Moles.

El que té molt clar la parapública és que, per tal de trobar opcions el més econòmiques possible, cal anar a buscar grans projectes immobiliaris privats per plantejar-los l'opció de la cogeneració. Projectes com els ja anunciats de La Cabeca (Encamp), el Falgueró (Escaldes) o Casa Molines (la Margineda). «Si aquests projectes surten hi anem segur, sigui amb inversió pública o també privada, però hi anem segur», va plantejar Moles, perquè «aprofitant que construeixes una casa, construeixes un carrer, ja fas ja la xarxa». I és molt més econòmic que la cogeneració de la Comella i de Soldeu. A més a més, un cop fet el sistema de calor per aquesta zona d'immobles «ja aprofites per ampliar-la a escoles, hotels o piscines del voltant».

Pel que fa a la inversió d'aquestes dues segones plantes de cogeneració per Andorra, en el cas de la central sud l'import contemplat és de 16,5 milions d'euros a invertir entre el 2016 i el 2019. I per a la central al centre, es de 16,5 milions d'euros també, amb previsió de començar-la al 2018 i finalitzar-la al 2021. L'objectiu és, en tots dos casos, intentar aconseguir suport de privats per tirar-les endavant.

MÉS FEINA PER AL PAÍS / La construcció de les centrals de cogeneració, també la compra i distribució de gas per reduir la compra energètica que es realitza anualment als països veïns, suposa, al parer de Moles, un valor afegit per a Andorra. «El gas també s'importa, però la diferència amb l'electricitat és que tu el compres i després el transformes per després fer electricitat i calor». Tot aquest procés implica «gent que treballa, gent que cotitza. És activitat de país», va manifestar Moles. El mateix passa amb el gasoil, que únicament es porta a Andorra per posteriorment ser distribuït. En definitiva, el fet de poder guanyar en autonomia, de diversificar els tipus d'energia i de generar activitat econòmica són els principals punts argumentats per FEDA per llançar-se de cap amb el sistema de cogeneració.