• Perquè prosperi aquesta possibilitat de resolució cal que la llei la contempli
• És un 60% més barata i la conclusió del problema arriba en menys de cinc setmanes

Diverses persones omplen el passadís on es troben les sales de judicis, a la Seu de la Justícia Foto: TONY LARA

La mediació és una alternativa a la resolució de conflictes força estesa arreu. «A Europa i al món anglosaxó és una eina utilitzada per complementar la Justícia», explica el mediador andorrà, Ramon Tena. A més de complementar-la, també pot servir per descarregar-la de feina, doncs hi ha molts processos que es podrien resoldre per la via de la mediació, amb tot l'estalvi que representaria a nivell de temps i recursos tant pel que fa a la instrucció i la vista, com per la sentència i la seva execució per a la Justícia.

Tena assegura que a més dels beneficis d'alliberar la Justícia d'una gran càrrega de feina, la mediació aportaria altres beneficis directes per als ciutadans. El primer és de caràcter econòmic. Hi ha estudis a Europa que calculen que escollir la mediació pot representar un estalvi del 60% en comparació a un procés judicial, segons exposa el mediador andorrà. Però també es guanya en temps. «A la Batllia se sap quan s'entra però no quan es tindrà una sentència i ni si es aquesta es complirà», raona Tena. Per contra, la mediació és «molt àgil» i de mitjana a la Unió Europea es triga entre quatre i cinc setmanes a resoldre un conflicte.

Encara hi ha un tercer avantatge, potser el més important de tots. La mediació «promou que la relació entre les parts es mantingui», mentre que la Justícia l'acaba de trencar, perquè dóna la raó a un o a l'altre i sempre hi ha alguna part que acaba insatisfeta, si no les dues. Segons Tena, la mediació «tendeix ponts» i «promou solucions que satisfacin les dues parts». Aquest aspecte és important, sobretot quan cal que la relació continuï. És el cas d'un matrimoni amb fills, per exemple. Encara que els progenitors no vulguin, hauran de mantenir una mínima relació per als fills. Un dels principis de la mediació és «mirar cap al futur» per solucionar el problema i que aquest no es repeteixi o s'agreugi.

A part de tot això, la mediació «dóna més opcions al ciutadà», segons Tena, i «a banda de fer la Justícia més àgil, també la faria més propera». Tot aquest llistat de beneficis o avantatges s'explica també pel fet que en la mediació són els mateixos implicats en els conflicte els que prenen la decisió. El mediador «intenta acostar posicions» i qui acaba dictant la sentència, per dir-ho d'alguna manera, són les pròpies parts.

La base de la mediació és posar els problemes «damunt la taula» i «parlar clar». És a partir d'aquí que s'arriba a les solucions.

A Andorra, però, encara hi ha molt camí per recórrer. És la societat civil qui impulsa i fomenta la mediació, però encara és força desconeguda i a l'hora d'escollir aquesta via per resoldre un conflicte hi ha «recança» perquè no hi ha una llei que l'avali. El Col·legi d'Advocats és un dels organismes que defensa les bondats de la mediació, però a nivell particular «es fa difícil» que recomanin als seus clients una via «al·legal» com és encara la mediació. La Universitat d'Andorra també creu en la mediació i està treballant per oferir un postgrau en aquesta especialitat.

A més, hi ha un fet cultural: Si bé abans, els textos perseguien solucionar els problemes dialogant, això s'ha anat oblidant i avui «es vol tenir la raó absoluta», i és el batlle qui l'atorga a una de les parts. La mediació no la dóna a ningú, tothom té una part de raó. Tena atribueix, en part, aquest fenomen a la crisi, que «fa que estiguem nerviosos i no actuem de manera racional», en general es té menys paciència i s'és menys tolerant. I a això s'hi ha de sumar que, sigui per la crisi o per la irrupció de les noves tecnologies, que han motivat un canvi en les relacions humanes, o per una suma d'aquests i d'altres factors, «ens estem desacostumant al diàleg amb les persones properes».

És cert que existeix, ja des fa anys, un servei de mediació familiar depenent de la Batllia, i aquest «funciona» i té feina, però s'ofereix «poques hores a la setmana», explica Tena, que assegura que aquest servei públic «és molt necessari».

OPTIMISME PER AL FUTUR / Per facilitar que la mediació prosperi «es necessita, bàsicament, una llei». Aquesta és la conclusió a la que arriba el mediador, doncs «Andorra és un país molt legalista –o ho és o s'hi està convertint– i sembla que sense una llei no es pugui obrir una porta». O si més no, que les lleis que es vagin fent i modificant incloguin la mediació com un mecanisme de resolució de conflictes previ a la Batllia, de la mateixa manera que acostumen a incloure un capítol per a les infraccions i sancions.

En aquest punt, Tena considera que «és una llàstima que el Govern no promogui una eina que beneficia els ciutadans de manera immediata», i apunta que el codi de procediment civil, que s'està treballant per modificar i que en breu ha de veure la llum, és el «lloc ideal» per incloure la possibilitat de la medicació. Així mateix, indica que en la llei de la morositat «també hagués estat bé incloure-ho».

Tena diu que ha parlat d'aquesta qüestió de manera informal tant amb membres del Govern com amb consellers generals, i encara que ha rebut per part d'aquests «bones paraules» i la visió que és una eina a regular, «no acaba d'arribar». El mediador també entén que en aquests moments hi ha moltes qüestions transcendentals a l'agenda política i damunt la taula de legisladors i governants, però no per això es pot deixar escapar l'oportunitat d'incloure la mediació al codi de procediment civil, per exemple.

L'important perquè la mediació prosperi, però, és que es conegui i se'n parli, i segons Tena, «ara hi ha molts organismes que hi creuen», i se'n parla més que no pas uns anys enrere. Han aparegut sèries televisives amb un despatx de mediació com escenari –La Sagrada Família, de Dagoll Dagom, entre d'altres–, i tot i que no siguin reflex real de la mediació, sí que contribueixen a que se'n parli i desperta en la gent l'interès per conèixer formes per solucionar els conflictes «més enllà de les tradicionals».

Per a més informació consulti l'edició en paper.