• Els afectats per la línia d'alta tensió demanen intercessió a diferents institucions, també internacionals, per intentar modificar el projecte H Esperen que els deixin parlar i aconseguir minimitzar l'impacte mediambiental

Mapa en el qual es dibuixa per on hauria de passar la línia. Foto: EL PERIÒDIC

La plataforma d'afectats per la línia d'alta tensió Adrall-Andorra ha enviat ja diverses cartes a diferents institucions, municipals, autonòmiques, estatals i internacionals, demanant la seva intercessió per modificar el projecte de Red Eléctrica Española i així minimitzar-ne l'impacte mediambiental i en el paisatge. La seva intenció no és altra que aquesta.

Fins ahir s'havien enviat cartes als diferents ajuntaments pel territori dels quals ha de transcórrer la línia demanant-los que s'aprovin mocions en contra el projecte actual, també al Síndic de Greuges de Catalunya i el seu homòleg de la Seu d'Urgell. Fins i tot s'ha arribat a l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra i als comissaris europeus, començant per Manuel Durao Barroso, així com al president de la Generalitat, Artur Mas, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy. I avui es vol arribar també al rei Joan Carles I d'Espanya. Així ho va revelar el portaveu de la plataforma, Lluís Mera, que ahir treballava en la redacció d'aquesta darrera missiva.

En totes les cartes s'han demanat mesures per pal·liar l'impacte de la línia i que se'ls escolti. De fet, confien que «algú respongui» ara que s'han acabat les festes nadalenques i que l'activitat política i administrativa reprèn el ritme i que «ens deixin parlar». Pel que fa a les mocions, és d'esperar que en els respectius plens es vagin aprovant, com a mínim en aquells on els representats del consistori han fet declaracions en aquesta línia. La voluntat de la plataforma en demanar aquestes mocions és que «els ajuntaments es mullin i es posicionin clarament a favor de la gent del territori». En els altres casos, en el que es demana una entrevista, l'objectiu és el «d'oferir una millor solució possible». En aquest sentit, Mera va insistir en remarcar que «no estem en contra que Andorra rebi la línia», sinó que la voluntat de la plataforma és que la línia tingui «el mínim impacte», recordant que la comarca de l'Alt Urgell, igual que Andorra, té una «important indústria hotelera», viu –en gran mesura– del turisme. En aquest punt, Mera va reconèixer que tenen «por» que la línia d'alta tensió pugui afectar aquest sector de l'economia, ja que «la gent no ve a veure gegants de 60 metres d'alçada».

A més de l'afectació en el mediambient i el paisatge, els membres de plataforma d'afectats per la línia d'alta tensió també pensen que el projecte no està ben fet, no s'han tingut en compte determinades qüestions. El projecte «s'ha fet des de Madrid» i des d'allà no es pot tenir el coneixement suficient sobre el territori. El projecte, tal qual està dissenyat avui «és perillós i suposarà importants pèrdues». D'aquesta manera, Mera detalla que la línia proposada passa massa a prop de l'aeroport de la Seu, i té constància que la Generalitat està fent estudis sobre «la possible afectació» i trobar solucions. Així mateix, assegura que en els camps de cultiu pels quals s'ha de fer passar i instal·lar torres hi ha tota una «infraestructura de rec» soterrada que es malmetria, generant «importants pèrdues als agricultors».

El projecte encara està en fase de consultes i d'aquí un mes es començaran a respondre al·legacions. Des de la plataforma d'afectats se n'han presentades prop de 440, i confien que amb totes les accions empreses es pugui modificar el projecte.

Constructius

La plataforma fa oposició al projecte, sí, però constructiva. De fet, treballa en diverses alternatives de traçat pel qual podria passar la línia d'alta tensió. Així, una de les possibilitats exposada per Mera seria de fer passar la línia per sobre de l'abocador d'Urgellet –seria «desplaçar la línia uns 200 metres» i «afectaria a menys propietaris» i com que el terreny «és ple de deixalles ja no afecta tant el paisatge»–, venint d'Aravell, i llavors fer-la pujar recta en direcció nord-nordest fins a la frontera, estalviant la corba que es dibuixa a l'alçada de la Seu d'Urgell, que des de la plataforma es veu com «una tonteria».

El que es retreu des de la plataforma és que el projecte es va anunciar al 2008 i es va fer arribar als respectius ajuntaments, i aquests «no van dir ni piu» i ara veuen que es afecta i que és imminent.

Maleïts per Fomento

Sembla que «en certa manera» l'Alt Urgell estigui en el punt de mira del Ministerio de Fomento. Hi ha el tema de la línia d'alta tensió Adrall-Andorra, però no s'ha d'oblidar la demanda de construcció d'una rotonda a la cruïlla de Montferrer, considerada un punt negre de la xarxa viària alturgellenca per part dels veïns. Mera, que també és portaveu de la plataforma d'afectats per aquesta cruïlla, va explicar que en el pressupost de l'Estat no es preveu una partida per a aquesta obra, tot i que el regidor del Partit Popular de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, Pere Millas, els ha comentat que hi ha la partida destinada a seguretat vial corresponent a l'eix pirinenc i que des del seu partit s'està treballant perquè serveixi per construir la rotonda. Mera també ho ha demanat a la subdelegació del Govern a Lleida, i li han dit que «ho estan estudiant», però no li van voler confirmar si es faria o no.

Per a més informació consulti l'edició en paper.