• Usuaris i empresaris, indefensos a l'hora de denunciar perquè els defraudadors operen des de l'estranger

Una de les estafes Foto: el periòdic

Les anomenades estafes nigerianes, consistents en il·lusionar a un usuari d'internet amb una fortuna inexistent i persuadir-la perquè pagui una suma de diners per avançat, han arribat a les pàgines andorranes de compra i venda online de productes nous o de segona mà. Tant propietaris d'aquestes pàgines com usuaris que han posat a la venda alguns dels seus articles han denunciat recentment situacions d'intents d'estafa a la Policia. Però lamenten, tal i com han assegurat a aquest rotatiu, la indefensió davant la que es troben, ja que al tractar-se de defraudadors fora del país, el cos policial assegura que no pot actuar.

«Hem presentat diverses denúncies i hem parlat amb la Policia, però se'n renten les mans», va manifestar a aquest rotatiu el propietaris d'una pàgina web andorrana de compravenda de segona mà. Paral·lelament, un dels afectats va voler denunciar els fets a l'Àrea de delictes tecnològics de la Policia, i aquests els van dir que l'únic que podien fer era alertar dels fets a la Interpol, després de comprovar la procedència de la IP.

El que acostumen a fer els propietaris d'aquests negocis és penjar un avís a la portada de la seva pàgina per alertar als usuaris que no segueixin el joc d'aquestes persones que inicien l'estafa enviant un correu electrònic al venedor, assegurant que estan interessats en comprar el producte que ofereixen. «S'aprofiten de la crisi», assegura un empresari, «i que la gent està molt desesperada en guanyar diners de la forma que sigui». Els estafadors actuen amb tot tipus de vendes, tot i que sobretot s'han donat casos amb persones que han volgut vendre vehicles, habitatges i telèfons mòbils.

Així, «hi ha gent que entra dins del joc i respon els correus», tot i que quan comencen a veure que els demanen dades personals i bancàries, generalment opten per aturar el contacte.

l'estafa / Un dels afectats recentment va posar a la venda el seu vehicle per internet. Pocs dies després, va rebre el correu electrònic, en anglès, d'un home interessant-se pel seu cotxe i demanant-ne quin era el cost més baix que estava disposat a oferir-li. L'usuari li va respondre amb la xifra, i aquest ràpidament li va escriure un correu explicant que es tracta d'una persona que viu a Síria, i que està interessat en el cotxe (li demana que li reservi unes setmanes), però que també vol proposar-li el següent acord: és un empresari amenaçat pel seu Govern que té estalviats a casa 20,5 milions de dòlars. No ha posat els diners a un banc «perquè suposa un risc molt gran al meu país».

El que demana aquest suposat sirià és poder treure els diners del seu país, però no al seu nom. Si l'usuari accepta, rebrà el 20% del total exportat com a comissió. Per a fer-ho, necessita dades personals i bancàries.

Aquest venedor d'internet, al comprovar la direcció d'IP, va veure que provenia de la Índia i no de Síria. Va portar el correu electrònic a la Policia, i aquests li van dir que intentarien posar-se en contacte amb la Interpol. En qualsevol cas, però, la denúncia no es pot concretar ja que no s'ha produït l'estafa.

Hi ha hagut casos de persones que han anat fins al final, i fins i tot han quedat amb el misteriós estranger que els demana quedar-se els diners. Aquests arriben a ensenyar-los suposats lingots d'or per fer-ho tot més creïble. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.