• La policia diu que la decisió animarà el sector privat a «denunciar abusos»

El secretari del CFPA, Miquel Àngel Garcia, ahir durant la roda de premsa Foto: ÀLEX LARA

el Col·lectiu de Funcionaris del Cos de Policia d'Andorra (CFPA) va celebrar ahir la decisió del Tribunal de Batlles d'elevar al Tribunal Constitucional la seva demanda (juntament amb set altres funcionaris del cos) contra el Govern per la Llei 2/2012 de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, perquè «hi ha vist principis d'inconstitucionalitat».

El secretari del sindicat, Miquel Àngel Garcia, va dir que aquesta resolució dóna «confiança en la Justícia del país i en què farà el que sigui escaient per respectar la Constitució». Tot i així, també va dir que troben «penós» que el Goven hagi elaborat una llei que planteja aquests dubtes. Pel que fa a si la majoria parlamentària va cometre un error aprovant aquesta Llei, el secretari va dir que «és cert que pot semblar estrany que el Tribunal de Batlles hi hagi vist els indicis i la Cambra no. Però per saber si realment va cometre una errada cal esperar a que es pronunciï el TC». Garcia també va dir que actualment «s'estan produint infinitat d'abusos laborals» i la crisi està servint d'excusa perquè els «patrons» s'aprofitin dels treballadors, cosa que també «s'està fent en el sector privat», i, per tant, que aquesta decisió judicial d'un tribunal de primera instància és una bona notícia per a tots els treballadors del país: «el Tribunal de Batlles està demostrant que a qualsevol que se li estigui vulnerant els drets pot denunciar». En el cas del CFPA, «els nostres patrons han creat una sèrie d'abusos laborals i els hem denunciat, volem contagiar l'esperit de lluita al sector privat».

DUBTES DE CONSTITUCIONALITAT/ L'aute del Tribunal de Batlles especifica que veu «dubtes de constitucionalitat» referents als articles 6 i 37. En primer lloc perquè de l'aplicació de la Llei se'n deriva un «tracte diferenciat d'un sector concret de la població», trencant el principi d'igualtat. L'advocat del CFPA, Xavier López, va explicar que de l'aute s'extreu que el Tribunal entén que «abans de prendre una mesura per només un determinat sector de la població, s'hauria d'haver fet respectant el principi de generalitat». En aquest sentit, López va explicar que es compara amb els països veïns en el sentit que en aquests existia un marc fiscal igualitari a l'hora de fer retallades al funcionariat (com podria ser un impost com l'IRPF). Per altra banda, si l'objectiu de la Llei com va argumentar el Govern era per no incrementar el dèficit públic, hauria d'haver-hi una temporalitat lligada a la millora de l'economia. Finalment, el Tribunal de Batlles també constata en l'aute que és creen desigualtats entre els propis funcionaris – ja que a alguns com els del Consell General o de l'Agència de Protecció de Dades, entre d'altres– no se'ls hi va aplicar. López va concloure que el que diu el Tribunal és que el Govern «ha començat la casa per la teulada».

Per altra banda, el projecte de Llei que actualment està elaborant el Govern per a la reforma dels complements de jubilació es podria veure afectat per la decisió del TC si aquest veies inconstitucionalitat en les retallades ja que, segons López, «està dient que calen altres mesures per augmentar la recaptació de l'Estat abans de prendre decisions que puguin afectar a un sol sector de la població». Garcia va dir que,de fet, «la Llei de retallades podria posar en tela de judici totes les properes lleis d'aquest Govern». Si el TC sentencia la inconsitucionalitat, la Llei quedarà nul·la . El que no queda clar és la retroactivitat, ja que «normalment té afectes retroactius però el Tribunal pot decidir que es regulin en una nova llei». Per tant, si el Govern hauria de tornar els diners d'aquests dos anys des de l'aplicació de les retallades salarials als policies, no queda clar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.