• Martí equipara la importància de les primeres carreteres amb el de l'obertura econòmica
• La mobilitat del país s'exposa a l'avaluació de més de 1.000 participants de 40 països

A l'esquerra, els ballarins de Líquid Dansa durant l'espectacle inaugural del Congrés, ahir al matí. A la dreta, l'estand del Japó a l'interior del recinte firal, ubicat a l'aparcament Vinyes Foto: TONY LARA

Ja és aquí, ja tenim el Congrés en marxa. Fa quatre anys que se'n parla, des que Andorra va iniciar els treballs per presentar la seva candidatura a l'Associació Mundial de la Carretera (AIPCR). I aquestes darreres setmanes han estat intenses en comunicacions, presentacions i prèvies del que havia de ser el XIV Congrés Internacional de Viabilitat Hivernal, el congrés més important mai celebrat a Andorra, segons ha definit el Govern en reiterades ocasions. El Principat se situa al punt de mira internacional pel que fa gestió i adequació de les carreteres durant els mesos d'hivern. I per aprofitar-ho, el Govern ho veu com una oportunitat dins el context de l'obertura econòmica, de manera que el país es pugui convertir en un «hub de viabilitat hivernal», tal i com va definir ahir el cap de Govern, Toni Martí, durant l'acte d'inauguració.

El cap de Govern va recordar que l'obertura de la carretera N-145 al 1913 va representar per a Andorra l'entrada a la «modernitat». Una entrada que es va consolidar uns anys després amb la inauguració del Port d'Envalira. Cent anys després, aquesta obertura és econòmica, però la «importància» és la mateixa, segons Martí.

En la mateixa línia es va pronunciar el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, que va manifestar que el Congrés de l'AIPCR posa a Andorra «dins la ruta dels congressos internacionals», a la vegada que pot servir per donar a conèixer el país i atraure inversions estrangeres, interessades en «fer proves en viabilitat hivernal».

De moment hi ha aspectes en què Andorra ja destaca i que poden ser font d'inspiració per la quarantena de països presents a aquest certamen, amb 1.500 assistents (dels quals 850 congressistes). El país és un exemple «d'organització i de capacitat de respondre immediatament per garantir la mobilitat de la població després d'una tempesta o de la caiguda de neu», va assegurar el president de l'AIPCR, Oscar de Buen.

Aquests dies els participants ho podran anar descobrint. De moment, el que van descobrir és una vessant artística de la població andorrana. Després de la inauguració més oficial, en què Martí, de Buen i la cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, van donar la benvinguda als congressistes, els ballarins de Líquid Dansa feien el tret de sortida alternatiu amb una coreografia inspirada en la dura tasca del COEX de neteja de les carreteres.

ESCALFAMENT DE 4,8 GRAUS / La primera ponència del Congrés, que s'allarga fins divendres, va anar a càrrec de l'investigador de Météo France, Aurélien Ribes, que va parlar del canvi climàtic i dels seus efectes sobre la mobilitat hivernal. Ribes va fer públic l'informe més recent del Grup Intergovernamental d'Experts sobre l'Evolució del Clima (GIEC). En aquest es plantegen tres escenaris d'aquí a final de segle. Un d'optimista que assegura que fins i tot s'aconseguirà reduir el total de gasos a l'atmosfera, ja que l'home serà capaç de capturar el carboni. I dos de més pessimistes que parlen d'augment de CO2. En el primer escenari la temperatura només augmentarà entre 0,3 i 1,7 graus. Però en l'escenari més negatiu, es calcula que pot pujar fins a 4,8 graus abans de finalitzar el segle.

Pel que fa a les afectacions que el canvi climàtic pot tenir a la viabilitat, hi haurà menys episodis d'onades de fred tot i que «no desapareixeran». També es produiran «més episodis de precipitacions fortes» que es conjugaran amb terres gelats i amb la fosa de neu.

El Congrés segueix avui, amb el concurs de màquines llevaneu com a cita estrella de la jornada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.