INTERNA A LA PRESÓ. SE SENT DONA I VOL CANVIAR AL MÒDUL FEMENÍ.

Tinc 15 minuts justos per entrevistar la Naraya (Joanthan segons el seu DNI. 27 anys.) a través del vidre que ens separa al locutori de la presó, un temps suficient perquè és una persona de poques paraules, alta, de constitució grossa i amb cabell llarg. Els seus trets no són excessivament femenins, però l'informe psicològic avalen el que ella diu: se sent una dona. En els darrers dies el seu cas ha estat notícia com el transsexual que vol el trasllat al mòdul femení. Està en un mòdul per a ella sola, amb patí i dutxa.

–T'has convertit en protagonista. Molta gent parla de tu. ¿Com ho portes?

–Malament, perquè és contra la meva voluntat. Sempre he estat molt invisible, i mai sóc protagonista.

–¿Quan vas sentir que el teu cos no és el que vols? ¿Hi ha qui dubta de la teva condició femenina?

–Quan va néixer la meva germana. Jo tenia tres anys. Ella es vestia amb faldilles i jo no podia.

–Ja de gran, ¿has tingut relacions sexuals que corroborin el que dius que notes?

–No he tingut relacions (riu, i no pot evitar que es noti la seva mentida). El que és segur és que no m'agraden les dones.

–¿Des de quan reps tractament per canviar el teu cos?

–Fa un any que estic en tractament amb hormones. M'han crescut els pits una barbaritat. De cintura cap a munt ja em sento més dóna.

–Estàs a la presó des del 8 de juny acusada de traficar amb droga. Imagino que em diràs que ets innocent.

–I ho sóc. Jo no visc a Andorra, sinó a Vigo, i vinc a Andorra per fer les proves mèdiques pel tema de les hormones.

–¿I això que té a veure amb la teva presumpta innocència?

–Perquè a mi m'han posat a la presó per les converses telefòniques que mantenia amb la meva família, amb la meva mare especialment.

–I et van ingressar amb els homes. ¿Què tal?

–Fatal. Són els pitjors set mesos de la meva vida. És com una doble condemna, sense llibertat i amb un cos amb el que no m'hi sento bé

–¿T'han assetjat o han intentat abusar de tu?

–No, perquè està el meu germà i tothom li té por. Mai ningú m'ha dit ni m'ha fet res.

–Llavors, ¿per què reclames el trasllat?

–Psicològicament jo no m'hi sentia bé. No tenia tema de conversa amb ningú. Escoltar sovint «tetes, culo, coño» no és de bon gust. El psicòleg diu que he d'estar amb les dones.

–Però allà tens la mare, la germana i una cunyada, i molts pensen que en realitat vols estar amb elles i per això fas servir la teva condició de transsexual.

–És cert. Lògicament m'hi trobaré molt més a gust, però psicològicament per a mi és el millor.

–¿La teva família entén la teva transsexualitat i et dóna suport?

–Sí, tothom. I mira que el meu germà és de «Viva Franco».

–¿Tu també ho ets? Mira que amb Franco segur que et tractarien d'una altra manera.

–Jo no. Passo de la política. Tots els polítics són uns corruptes.

–¿I quan eres més petites va ser objecte de burles?

–Al col·legi sempre m'insultaven.

–El teu canvi de vida passa pel canvi de sexe. ¿Quan serà?

–Quan el metge ho ordeni. Abans cal seguir un tractament.

–Es tracta d'una operació costosa. ¿Tens els diners?

–Tinc una assegurança privada que s'hi fa càrrec.

–¿Quan temps has estat a Andorra?

–He viscut del 2005 al 2009. Després vaig marxar a Vigo, on estudio.

–¿Com és un dia a la presó per a tu?

–Molt avorrit. Les activitats són amb homes i no hi vaig, Em passo tot el dia a la cel·la, i també surto al patí amb el meu llibre, 50 sombras de grey.

–La Batllia ha denegat el trasllat. Ara depèn de la direcció.

–No entenc que jo depengui d'un centre. No és cert que sigui el primer cas d'aquesta mena amb que es troben. Fa anys va passar el mateix, però al reves, una dona que se sentia home.

Naraya ho té difícil. Encara que les sis internes estiguin d'acord en conviure amb ella, la direcció no pot fer el canvi. Altres dones poden ingressar i no estar-hi d'acord.

Per a més informació consulti l'edició en paper.