• De l'estalvi econòmic a la salut, ampli espectre d'avantatges exposats pels seus defensors

Una mare amb el seu nadó escolta la xerrada, ahir al Centre de Congressos Foto: TONY LARA

No és només la decisió d'alimentar el teu fill de manera natural, és una opció de criança, una manera d'entendre la relació maternofilial. Aquest és el plantejament que van voler transmetre ahir Jessica Morillon i Irma Bonet, consultora la primera, psicòloga i coach de vida la segona, però per sobre de tot, mares. En el marc de les primeres jornades sobre educació i infància, organitzades per Kids Services, les dues ponents van defensar la lactància materna amb totes les seves forces, exposant beneficis tant per al nadó com per a la mare i deixant enrere tots els tabús que, encara avui en dia, envolten el concepte de donar de mamar.

Així, i en una sala on, per tal de donar coherència al discurs de Morillon i Bonet hi havia mares donant el pit als seus fills, es va fer una oda a la lactància amb tots els punts sobre les is. Per als infants és el millor, perquè «ajuda a prevenir la mort sobtada infantil», té un alt component nutricional, és de fàcil digestió, genera anticossos i hidrata als nadons, entre d'altres.

I, fora del concepte de salut i nutrició, donar el pit als nadons permet estalviar temps («és treure's els sostenidor i ja està, no cal preparar res», va destacar Bonet), implica zero preocupacions («mai hauràs de buscar una farmàcia perquè t'has quedat sense llet en pols») i representa un important estalvi econòmic.

La llista de beneficis també s'allarga pensant en la mare, van exposar les dues ponents: Redueix el risc de càncer uterí, actua com a preventiu de la depressió postpart i, «com he pogut comprovar de primera mà, és la millor manera de perdre pes després del part».

Amb tot, Bonet va deixar clar que optar per la lactància significa optar per la llet natural i també per l'afecte, l'amor i el contacte constant amb els fills. Perquè «hi ha una cosa que els fills només fan una vegada i és créixer, no passa res per tenir-los en braços», va plantejar la psicòloga. Si té gana, plora, i si plora, el millor és el pit per calmar-los. De fet, «si estem on estem és perquè els nostres avantpassats donaven pit. Si els deixaven plorar corrien el risc de ser atacats per depredadors».

I després de la defensa, va ser el moment de trencar falsos mites. Totes les dones del món produeixen llet (només un mínim percentatge de menys de l'1% té una malaltia que li ho impedeix), la mida dels pits no importa, no fa mal ni destrossa els pits (sempre i quan la posició sigui la correcta).

Finalment, les ponents van lamentar que encara hi hagin males mirades a les mares que donen el pit en públic: «no és un crim», va manifestar Bonet.

Per a més informació consulti l'edició en paper.