• En vuit mesos alguns negocis facturen un 20% menys que en el mateix període anterior

La part alta de la zona de vianants de l'avinguda Carlemany, Vivand Foto: TONY LARA

Alguns dels comerciants i restauradors de Vivand lamenten que la iniciativa del comú escaldenc estigui arruïnant alguns negocis, no només a la part alta de l'eix comercial, sinó també a la mateixa zona per a vianants. De fet, des de l'Associació CarlemanyCalidae (ACC) es constata que els negocis que estan més o menys contents es concentren a la part baixa de l'avinguda des de la intersecció amb el carrer de la Unió fins a la intersecció amb Isabel Sandy, «però a mesura que vas pujant, l'activitat comercial davalla una mica més a cada pas, fins a la plaça Coprínceps», explica el restaurador Jordi Marquet. I afirma que «alguns negocis no tenen cap inconvenient en reconèixer que les vendes dels últims vuit mesos baixen en caiguda lliure».

Marquet argumenta que «no entenc perquè el comú s'entesta a perjudicar els seus administrats». I afegeix que «una obra que defensa l'interès general ho ha de reflectir, si Carlemany per a vianants és una millora, ho ha de ser per a tothom i tothom n'ha d'estar convençut, cosa que no és el cas». El restaurador no amaga la seva preocupació per la mala marxa del negoci i reconeix que «en aquests vuits mesos que tenim l'avinguda tancada hem servit 1.100 coberts menys que l'any passat» i matisa que «dir que el 70% de negocis està content i que amb això ja n'hi ha prou és marginar l'altre 30%, o el que és pitjor condemnar-lo a tancar».

Com l'ACC, Marquet reivindica que «per tancar Carlemany cal el 100% de consens, però sobretot el consens dels comerços i negocis que tenen un aparador a l'avinguda». I prossegueix que «no s'entén que posin totes les empreses en un mateix paner, quan la idea que proposen és la d'una avinguda comercial. Què hi tenen a veure les empreses que no estan a peu de l'avinguda o a peu dels carrers adjacents en tot això?».

La seva filla, Amalia Marquet, també es pregunta: «Com es pot considerar de la mateixa manera l'opinió d'un metge o d'un dentista que atendrà igualment els pacients als quals dóna hora, amb un comerç, un bar o un restaurant que viuen sobretot del turisme?». Amb tot, la família Marquet aposta per un «terme mig , hem de trobar un terreny d'entesa» diu Jordi Marquet i reitera que «tal com es va demanar des l'ACC ens semblaria bé tancar l'avinguda en moments puntuals quan l'afluència de turistes a Andorra és alta i la freqüentació de l'avinguda pot ser interessant, però no pas cada dia».

Entre els inconvenients que l'ACC planteja des de l'inici del projecte, Marquet insisteix en que a partir de l'Illa Carlemany, l'avinguda fa pujada i les inclemències del temps s'hi noten molt. «Són dos particularitats que tenen la seva importància perquè a la gent li costa pujar i perquè els dies que neva o plou, l'avinguda queda deserta mentre que quan hi circulaven cotxes hi veies més moviment, i la gent venia a comprar igual perquè passaven, identificaven la botiga i paraven un moment, o anaven a aparcar i venien, ara això ja no és així». I va afegir «a Andorra tenim molts dies d'hivern i si vas en cotxe estàs protegit, mentre que si t'has de desplaçar a peu, tu repenses més i potser ja no et desplaces». El restaurador reitera que «en aquesta zona» –el seu comerç està a la plaça Coprínceps al capdamunt de la zona per a vianants– «pots comptar els clients amb el palmell de la mà». I recorda que «al segle XIX a Paris tothom anava en calèche per això l'expressió molta merda encara avui és sinònim de prosperitat, perquè si els carros i cavalls circulaven, els locals s'omplien». Com altres comerciants de la zona i de l'ACC que compta amb 75 establiments afiliats, Marquet reitera que està a favor de «tancar l'avinguda al trànsit només en èpoques puntuals, de cara al bon temps, els caps de setmana i festius assenyalats, però la resta de l'any, continuo pensant que és un error».

La part alta

Marquet també va lamentar que «el comú no està potenciant la part alta que és el nucli antic i històric d'Escaldes, els edificis abandonats com l'Hotel Valira i els espais com la plaça Santa Ana, fan que hagi perdut encant». I va afegir que «molts veïns d'aquesta zona estan molt amoïnats», concloent que «accions com la conversió de l'avinguda Carlemany en zona per a vianants han d'afavorir tot el poble, i no afavorir una part perquè l'altre no estigui mai present al programa». Sigui com sigui, Marquet no és l'únic descontent de la zona alta de Vivand, sinó que altres comerciants i hotelers estan queixosos, tot i que optin per no voler fer comentaris. També hi ha qui tanca el negoci. En els últims vuit mesos, les botigues que han canviat de llogater i d'orientació ja són unes quantes.

Les franquícies agafen el relleu d'altres comerços que hi estaven arrelats des de feia anys. I alguns trams com les conegudes botigues Molines, o el que en queda, plantegen un gran interrogant perquè la meitat dels comerços estan tancats i tot apunta que no tornaran a obrir perquè el conjunt forma part d'una herència que està en venda. El mateix passa amb les botigues Santuré –ara tancarà definitivament la joieria Suïssa– que també es volen remodelar o potser construir al seu lloc un altre edifici. Algú s'imagina Vivand completament pavimentat amb obres de construcció al bell mig? 

Per a més informació consulti l'edició en paper.